Quan es parla de feina per persones discapacitades, ve a la memòria l’obligatorietat per les empreses de més de 50 treballadors de contractar persones d’aquests col·lectius per llei, concretament el 2% de les places de plantilla. El que no se sap tant és que aquesta norma d’obligat compliment (la LISMI) topa amb la impossibilitat material d’assolir l’esmentada quota, deixant places reservades sense cobrir i discapacitats amb ganes de treballar, sense feina.
La llei, però, ha establert mecanismes per mitigar aquest efecte, donant la possibilitat a les empreses de compensar la no aplicació del 2%, mitjançant un recurs innovador, útil i consensuat: les mesures alternatives a la contractació de persones amb discapacitat. Aquí precisament és on entren en joc els Centres Especials de Treball (CET), una alternativa pragmàtica i beneficiosa per totes les persones i les institucions compromeses amb la qüestió. Els 217 CETs de Catalunya no són empreses com les altres. No només donen feina a persones en risc d’exclusió social, amb especials dificultats, sinó que solucionen gran part dels problemes derivats del no compliment de la llei catalana. Alhora, faciliten solucions tangibles per determinades tasques que d’altra manera tindrien difícil rendibilitat si es fessin a les pròpies empreses.
Aquests centres són entitats sense ànim de lucre i tenen una clara vocació d’ajuda a les persones amb disminucions psíquiques i malaltia mental severa. Donen feina ja sigui a qui no pot trobar-la o bé, fan rendibles les seves activitats econòmiques, donant-los-hi feina en una proporció obligatòria d'un 70% de la plantilla. L'aprovació de la llei dels CETs ha fet créixer la ocupació de les persones amb especials discapacitats a l'Estat espanyol. Actualment a Catalunya, amb 7.000 contractes laborals, es disposa d'ajuts equivalents al 50% del sou mínim interprofessional. Tot i això, aquesta subvenció només representa el 20% del volum d'ingressos que generen els CETs en general. La resta és fruit del treball de les persones discapacitades. Comparativament, en d’altres països del nostre entorn com ara França, els discapacitats no tenen accés a la feina per imperatiu legal, depenent totalment de l’Estat.
Una de les persones que millor coneix el sector és Miquel Canet que fa un grapat d’anys va entrar en un dels CETs de referència del país: el Taller Auria sccl (Grup Auria) d’Igualada. Des del 2005 n’és el gerent: “la vocació de la nostre cooperativa és donar feina a les persones amb disminucions psíquiques i malaltia mental severa amb especials dificultats". El Grup Àuria està format per Fundació Privada Àuria (que treballa per la qualitat de vida de les persones amb disminucions psíquiques i malaltia mental); Gustauria (cuines per càtering) i Auria Cosmètics que són fruit de la diversificació de la oferta inicial del Taller Àuria que des del seus inicis ha ofert serveis industrials (acabats de productes, etiquetatge, emblistats), obres i serveis públics que van des de la neteja i manteniment de carreteres fins als jardins públics. Des del 1983, és una cooperativa amb CET, model de referència a les comarques centrals. Anualment gira uns vuit milions d'euros amb 395 treballadors dels quals, 250 són persones amb especials dificultats: “creem empreses perquè les persones amb discapacitats tinguin una ocupació i un sou", conclou Canet.
No són, però, l’única CET de referència. En altres comarques, trobem CETs amb la mateixa vocació: donar eines a les persones amb discapacitats per trobar el seu lloc a la societat i tornar a través del seu treball, allò que la societat els dona. El model català de CETs és, en aquest sentit, innovador i va servir perquè cada comunitat autònoma establís el seu marc legal. En aquest context, la Cambra de Comerç de Barcelona, a través del seus punts OGE, facilita el compliment de la llei, mitjançant la gestió del servei dels CETs, i d’aquesta manera, facilita a les empreses l'accés al seu servei tot i crear amb ells, l’autèntic cor de les empreses.
Foto via Àuria
“Ens hem preocupat més del hardware que del software, perdent de vista els valors”. Amb aquesta frase va començar la seva intervenció a la jornada “Empreses amb ànima” el cap d’Estudis de la Cambra de Comerç, Joan Ramon Rovira. Una síntesi acurada del pensament general expressat allí de què la crisi de valors ha portat a la crisi econòmica actual, perquè s’han prioritzat els beneficis a curt termini, deixant de banda l’estratègia a llarg termini.
El talent i el capital humà és una peça clau que mou les organitzacions, i encara més en aquests moments de crisi. Per això cal retrobar la confiança en els projectes i en els seus líders, on cal un lideratge fort i col·lectiu, on les dones tinguin un paper important.
Cap organització “sana” estaria disposada a malbaratar conscientment el 50% del talent a la seva disposició. Però sí es fa, en canvi, de manera inconscient, privant d’oportunitats de desenvolupament de la seva carrera professional a les dones.
D’aquestes realitats, de com superar-les i de la necessitat de prendre consciència de què sense superar-les no sortirem de la crisi es va parlar a aquesta jornada “Empreses amb ànima” organitzada per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa i de l’Institut Català de les Dones, celebrada dimecres 30 de novembre a Caixa Fòrum.
Al llarg del matí, més d’un centenar d’assistents van tenir l’ocasió d’escoltar persones de primer nivell del món econòmic i social, d’àmbit nacional i internacional. Ponents com la directora del Skill Centre for Social Entrepreneurship, Pamela Hartigan, la directora de JUMP, Isabella Lenarduzzi, la presidenta de Sellbytel, Helena Guardans, o la catedràtica de la UAB, Marina Subirats, que varen explicar les seves experiències personals i professionals, i varen debatre al voltant de com definir i aprofundir en els valors que han de tenir les empreses per retrobar la confiança i tenir èxit a llarg termini, i per ser motor d’una economia competitiva. Unes reflexions emmarcades en dos blocs: “Reconstruint l’ànima de les empreses per sortir de la crisi” i “Retenint i potenciant el talent femení. Liderant la vida professional i privada”, i un “Taller de generació d’idees”.
Però els debats no van tenir lloc només a la sala de Caixa Fòrum, sinó també a Twitter, o amb el hashtag #donaempresa, va haver una participació molt activa per part de les assistents, la qual cosa ha permet amplificar el ressò del que allí es va parlar.
Des de la cap de comunicació de Nestlé, Neus Martínez, explicant com la maternitat no li ha suposat un entrebanc per ascendir a la seva empresa; al consultor José Cabrera reivindicant el model de lideratge femení -que va denominar “redarquía” enfront “jerarquía”-; passant per Isabella Lenarduzzi, de JUMP, que va dir “el problema no és tant el sostre de vidre com el terra enganxós”.
Unes intervencions inspiradores que a ben segur ens han donat claus per al debat i per continuar avançant en la reconstrucció dels valors i potenciar el talent femení. En definitiva, per a què cuidem més del software.
Internet ha revolucionat en les últimes dècades la manera de comunicar i de comunicar-nos. Eines com els correus electrònics o les newsletter van suposar sense dubte un pas endavant a la comunicació corporativa, i han estat aprofitades pel Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas de Barcelona (CDRA) des del seu començament per donar a conèixer la seva activitat com a instrument de coordinació de les institucions catalanes i punt de contacte per a les companyies que volen operar en l’aeroport de Barcelona. Quasi sis anys desprès, podem dir que el balanç és positiu: hi ha noves companyies a l’aeroport de Barcelona i s’ha incrementat el número de vols intercontinentals.
No obstant, el CDRA té voluntat de continuar millorant i avançant per donar resposta a les demandes de la comunitat empresarial i civil, així com de les autoritats locals i del mateix aeroport de tenir una xarxa de vols més adequada a les necessitats i potencial real de Barcelona. I en aquest sentit, la comunicació ha de ser un aspecte fonamental.
Per això el blog www.flytobarcelona.org, posat en marxa avui mateix, neix amb vocació de convertir-se en una font prioritària d’informació amb dades d’interès que captin l’atenció i el seguiment del públic objectiu.
El blog permetrà oferir més i millor informació, de forma regular i immediata sobre les principals accions realitzades i notícies destacables del CDRA, així como notícies econòmiques i empresarials de caire estratègic i d’interès per les companyies aèries. A més, per la seva pròpia naturalesa, facilitarà una comunicació bidireccional molt més eficaç.
Gràcies al blog no només es coneixerà millor la feina del CDRA, sinó que, arrel d’això, el comitè podrà millora la seva imatge tant als mitjans de comunicació, com al seu públic objectiu: companyies, institucions i públic en general.
La Mònica Calvet i la Rosa Romà van decidir l’octubre del 2010 convertir el seu somni i les seves inquietuds en el seu negoci. La seva idea es va gestar a principis de 2010 i, després de dur a terme una acurada tasca investigant el mercat i les tendències van donar vida, mesos més tard, a Living the city. És un club d’oci exclusiu adreçat a “dones professionals, independents, a les que els hi agrada cuidar-se i gaudir del seu temps lliure”, com la Mònica indica.
El perfil de la Mònica i la Rosa coincideix amb el de moltes altres emprenedores i emprenedors, que es van donar cita al saló Bizbarcelona de la Fira de Barcelona. Elles dues són dones joves, ben preparades, amb iniciativa i amb il·lusió, que han fet de la seva idea el seu repte. Per ser emprenedor cal “acceptar i conviure amb el risc, escoltar molt el mercat, investigar les tendències, ser flexible a nivell d’empresa i, sobretot, saber adaptar-se als canvis”, indica la Mònica com a requisits per avançar en tota activitat emprenedora.
Segons les últimes dades disponibles d’un estudi del Global Entrepreneurship Monitor, Barcelona té una taxa d’activitat emprenedora del 6,7%, propera al 7,5% de Xangai i superior a la de Nova York, Londres, Berlín o Dubai. De fet, l’any passat hi havia a Catalunya 248.000 emprenedors, el que suposa una taxa del 5,04%.
De gener a octubre de 2010, segons Barcelona Activa, a la ciutat es van crear 3,2 empreses per cada 1.000 habitants, l’índex més elevat de totes les urbs espanyoles. A la província, es genera el 14% de les societats constituïdes en l’àmbit estatal, i es creen 8,5 societats mercantils per cadascuna que es dissol, una ràtio superior a la mitjana catalana i espanyola.
Living the city, realitza les seves activitats tant a Barcelona com a Madrid i estan analitzant la possibilitat d’exportar el seu projecte fora a l’estranger, a països com Noruega o Suècia, perquè veuen en la internacionalització una via de creixement.
Un creixement que està a l’abast de moltes petites i mitjanes empreses del teixit empresarial català, i que tenen un gran potencial competitiu a nivell internacional. De fet, Catalunya té 11.000 empreses preparades per exportar i no ho estan fent. Del total d’empreses industrials, un 66,3% no surt encara als mercats exteriors, i en el cas del sector serveis aquesta xifra s’eleva al 89,7%.
Així doncs, l’esforç per incrementar l’exportació i la internacionalització hauria de créixer més per poder sortir de la crisi i garantir un creixement sostingut.
I perquè emprendre negocis al món i internacionalitzar-nos? “Perquè tenim un món que és global, en constant evolució i el nostre client és un client internacional”, afirma Marc Prat, tècnic de l’àrea d’internacionalització de la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha participat al Bizbarcelona. Aquest expert assegura també, que el valor està en la diferenciació. Diversificar els nostres mercats i els clients és bàsic per a la fortalesa d’un negoci i per afrontar les variacions dels cicles econòmics.
Assolir aquest repte és el millor camí, a curt i a mitjà termini, per generar riquesa i ocupació al nostre país.
Brasil està de moda. “És un mercat apassionant”, asseguren alguns empresaris que ja hi són. “És difícil”, diuen altres. “Gratificant quan se superen les traves administratives”, expliquen aquells que ja hi porten més temps. Però Brasil és, sobretot, la segona economia americana –només per darrera dels EUA- i la vuitena economia mundial, amb possibilitats, segons molts economistes, d’escalar aviat fins la cinquena o sisena posició. Un atractiu que, si es vol aprofitar, obliga a l’empresari català a conèixer bé les exigències burocràtiques i legals d’aquest mercat.
Els petits detalls també poden determinar l’èxit de les primeres passes en terres brasileres. Un bon exemple: una empresa catalana hi arriba i vol tancar una agenda de contactes. No es reunirà amb cap empresa brasilera, les visitarà. Un matís importantíssim al Brasil, on les reunions tenen un alt grau de formalitat i difícilment es produeixen, si no hi ha una qüestió molt transcendental sobre la taula. Aquesta mateixa empresa catalana, haurà de saber també que durant les “visites” els brasilers evitaran donar moltes dades i, fins i tot, donaran informació confusa. És més, esperen que aquest empresari català es comporti de la mateixa manera, fins que la relació sigui de confiança. Un protocol que converteix el procés de negociació en una tasca llarga i lenta. Però és imprescindible si allò que es persegueix és una bona entrada al Brasil. Com també resulta essencial saber que "hi ha molts Brasils dins de Brasil". Una expressió que fa servir el fundador i president de Galib Brasil, Ramon Currius, per resumir els seus cinc primers anys en aquest país. Currius va arribar-hi al 2006, per veure de prop les oportunitats de negoci que des de Vic havia pogut conèixer. L'empresa osonenca d'aquest empresari comptava amb més de 20 anys en el sector immobiliari català quan va decidir fer una aposta que avui continúa considerant exitosa.
És cert doncs que aquest país avui ofereix moltes possibilitats de negoci, però establir-hi relacions comercials, implantar-s’hi o fer missions de prospecció implica, com passa amb molts altres mercats, conèixer també la seva realitat social i cultural, a més de l’empresarial. Ho sap molt bé la presidenta del Grup Inforpress al Brasil, Mercè Ribera, qui porta un any liderant la nova aposta del grup a Sao Paulo. “És molt important estar convençut que vols venir a aquest país. He vist famílies que al cap d’un temps han tornat cap a casa perquè no ha trobat el seu lloc al Brasil”, explica Ribera. Aquest és el consell personal que ofereix, des de Sao Paulo, a uns 70 empresaris reunits per la Cambra de Comerç. Tots ells volen conèixer més de prop les oportunitats del sector industrial brasiler, les seves barreres d’entrada. Però en definitiva molts són els curiosos en esclarir quant hi ha de mite o de realitat en les històries d’èxit que Brasil està protagonitzant en els darrers anys.
Les respostes a molts d’aquests dubtes estan a l’estudi “La indústria al Brasil”. Una visió d’aquest sector a partir de 30 entrevistes a empreses, associacions i consultors brasilers. Molts d’ells coincideixen amb Ribera en assenyalar que les dificultats per entrar-hi hi són, però com també explica la directiva d’Inforpress, les oportunitats encara més. Els responsables de Curtidos Codina, que porten en aquest país més de 30 anys, en són una bona prova. Van entrar-hi al 1979 buscant matèries primeres –pells ovines i caprines- per exportar-les cap aquí, primer en brut i després semi-processades. La seva entrada no va comptar amb cap soci local i avui hi tenen dues fàbriques en propietat. “És un país amb una gran complexitat administrativa, burocràtica i fiscal. Permanentment tenim inspeccions i processos fiscals oberts a la justícia. Una situació que aquí, amb més de 60 anys d’experiència, no ens ha passat mai”, explica la seva responsable Elisabeth Codina.
Per tal de minimitzar al màxim possible l’impacte d’aquest marc regulatori, Mercè Ribera recomana conèixer bé l’experiència de les empreses ja establertes: “La majoria no tenen cap problema en compartir amb els nouvinguts el seu cas”. Per Ribera una de les conseqüències més immediates de les traves administratives del país és “el tsunami d’informació que has de processar quan hi arribes”. És per això, que recomana treballar amb múltiples proveïdors especialitzats per tal d’optimitzar al màxim el procés d’implantació.
Sens dubte, però, són les barreres aranzelàries una de les principals traves que es troben els empresaris. El responsable de subcontractació Industrial de la Cambra de Comerç, Josep Maria Gomes, recorda que si bé és cert que els aranzels poden arribar a encarir els costos d’importació fins a un 40%, hi ha formes d’entrada al país que poden minimitzar l’impacte d’aquest marc legal. En aquest sentit, la cerca d’un soci col·laborador és una de les fórmules d’entrada més habituals Tot i això, cada sector presenta una casuística diferenciada i les recomanacions per a cada un d’ells es poden consultar en l’estudi de la Cambra o parlant directament amb els experts en el mercat brasiler que té la corporació i a qui podeu adreçar les consultes que tingueu. I recordeu, reunions no, però visites tantes com pogueu.
Foto via: Anna Christina Oliveira
D’aquí a poques setmanes, la Comissió Europea ha de donar a conèixer les obres prioritàries en matèria de xarxa europea de transport (XTE-T) pel conjunt de la Unió, en l’horitzó de l’any 2020. La llista de projectes prioritaris fins ara vigent data de fa 10 anys i inclou 30 projectes. Espanya hi té diversos eixos, a diferents nivells de realització, entre els quals no està el Corredor Mediterrani de transport ferroviari de mercaderies. Una infraestructura que faria que el 35% de les mercaderies passessin del transport per carretera al ferroviari.
A dia d’avui, estan ja determinats els elements clau de la nova metodologia per a la planificació i implantació d’aquesta xarxa, molt més pragmàtica i rendible econòmicament, seguint l’esperit del llibre blanc del transport de la Comissió. La referència més recent dels nous criteris emprats es troba en l’últim document de treball de la Comissió. Ara només queda la darrera fase d’aquesta revisió, amb la definició d'una nova llista de projectes prioritaris, basada per sobre de qualsevol altre condicionant, en criteris d’eficiència, racionalitat i competitivitat del mercat únic, dins el context del comerç mundial.
Amb vistes a aquesta nova situació, les cambres de comerç i els governs autonòmics de l’arc mediterrani espanyol han fet una aposta decidida pel Corredor Ferroviari Mediterrani la qual cosa ha portat finalment a la recent presa de posició del govern espanyol a favor de l’Eix Mediterrani. Aquesta aposta de les institucions públiques i privades, juntament amb la del lobby Ferrmed a Brussel·les es vista amb bons ulls per part de França tal i com demostra la jornada empresarial a favor del Corredor Mediterrani, celebrada recentment a la Casa Llotja de Mar i co-organitzada amb la Chambre de Commerce Française de Barcelone i a la qual van assistir representants d’empreses i institucions públiques franceses, a més de catalanes, valencianes i del sud de l’Estat espanyol.
Després de tota la feina de pressió exercida al llarg d’aquest procés, potser durant el proper mes de juny, se sabrà finalment si el projecte de corredor mediterrani ferroviari de mercaderies salva tots els obstacles i, al cap i a la fi, té camp per córrer.
El comerç electrònic està suposant una autèntica revolució dins l’entramat empresarial del nostre país. Cada cop més, els empresaris aprofiten el potencial i les eines que ofereix Internet com a canal de negoci, convençuts que ser presents a la xarxa és imprescindible. Els consumidors estan més avesats a realitzar les seves compres a través d’Internet, amb el propòsit de cercar l’oferta millor i les últimes tendències del mercat.
Segons el darrer informe de la Comissió Nacional de Telecomunicacions (CMT) sobre el volum del comerç electrònic a Espanya, les empreses van facturar 1901 milions d’euros el tercer trimestre del 2010. Un 26,5% més respecte el mateix període de l’any anterior. Es tracta del sisè trimestre consecutiu en rècord d’ingressos, en que a més, s’han realitzat 24,2 milions d’operacions.
El sector que ha liderat, sens dubte, el rànquing dins dels negocis en línia pel que fa a les xifres de vendes, és els sector dels viatges i el turisme (transport aeri, hotels, agències de viatge, operadors turístics). Representa un 42,3% del total de la facturació en línia i uns ingressos de 804,3 milions d’euros.
La CMT elabora cada trimestre un informe de l’ecommerce a Espanya, i pren com a referència els pagaments que es realitzen únicament a través de les targetes de crèdit.
El creixement del comerç electrònic no només és imparable a Espanya. Les dades de 2010 ens han situat en la sisena posició dins del rànquing global de vendes en línia, per darrera de països com el Regne Unit, Alemanya o França. Es preveu que els espanyols gastarem més de 9000 milions d’euros en transaccions en línia el 2011. També en d’altres països les previsions són força positives. El pronòstic de Forrester Research, assenyala que el comerç electrònic als EUA arribarà als 279 mil milions de dòlars en vendes el 2015.
Tot això, fa que hi hagi un creixent interès per la venda en línia i que pimes i grans marques vulguin estar presents a Internet. Ara es tracta de diferenciar-se de la competència i seduir al consumidor, amb l’objectiu final que el visitant compri al web.
La diferenciació i la seducció dels clients virtuals són clau per aconseguir una botiga en línia d’èxit. Les tècniques per a aconseguir-ho són moltes, però n’hi ha tres de bàsiques que són imprescindibles alhora de començar a l’ecommerce.
Tenir un bon posicionament en els cercadors
Cal assegurar-se que els cercadors troben el “contingut” de la pàgina web que demanden els compradors. Utilitzant tècniques de SEO o SEM, s’aconseguirà atraure més tràfic de visites i, per tant, augmentarà la possibilitat d’incrementar els clients de la botiga en línia.
“El posicionament en els cercadors és important”, afirma l’expert en màrqueting digital i general manager i fundador d’Einnova, Antoni Biada, en el marc de l’ecommretail 2011. “El comprador que cerca a Google busca a la primera pàgina”, explica l’expert i afegeix “si no ho troba, estreta la seva cerca i inclou paraules noves, fins arribar a obtenir el resultat desitjat”. També, si el servidor és ràpid el posicionament és més bo a Google.
Bon disseny de la pàgina web
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la visibilitat i la localització dels productes, els colors de la pàgina, i dissenyar la pàgina d’acord amb el target que tens. Biada subratlla que s’ha d’escoltar els clients i a la competència i sobretot, recomana “incorporar tècniques novedoses”, com per exemple la geolocalització, els codis, UR, entre d’altres.
“La compra compulsiva també funciona a Internet” explica Biada. La necessitat de comprar un tipus de producte respon a una sèrie d’impulsos i a la conducta del consumidor. Aquests impulsos inconscients, com són les emocions, la satisfacció i les sensacions que es transmeten pel fet de comprar un determinat producte, incidiran en la decisió final de compra. Així doncs, per Biada també a Internet funcionen les tècniques del neuromàrketing. El neuromàrketing utilitza mètriques biomètriques (ritme cardíac, activitat cerebral, entre d’altres), amb l’objectiu final de predir la conducta del consumidor.
La seguretat de les transaccions
A banda de tot això, la seguretat és una de les principals preocupacions dels fundadors de micasaconruedas.com. Aquests emprenedors han visitat l’ecommretail 2011 per veure les noves tendències, ja que just fa un any van decidir convertir la seva afició en una botiga en línia. Van iniciar el seu rumb en el sector, conscients que la seva botiga virtual havia de disposar d’una pàgina web ben posicionada, innovadora, amb un disseny atractiu, de fàcil usabilitat, però sobretot, que transmetés confiança i seguretat en les transaccions de compra.
La seguretat és una de les majors preocupacions alhora de vendre a través de les botigues en línia. En el mercat hi ha disponibles diferents solucions per a gestionar els pagaments de forma segura amb mitjans telemàtics: interfícies de bancs i caixes (API), serveis internacionals de crèdit (SIC) i, serveis de pagament exclusiu d’Internet (SPEI).
Les API serien l’equivalent a un punt de venda virtual (TPV). Aquest sistema li va permetre a micasaconruedas.com a operar per Internet i li va donar les garanties que la informació sensible, com el número de targeta de crèdit i les dades personals dels seus clients, circulaven de forma segura.
Des de micasaconruedas.com concideixen amb Antoni Biada, sobre la necessitat de que “cal transmetre confiança” i això permetrà atraure més clients a la pàgina web. En aquest sentit, existeixen també agents oficials que certifiquen la confiança en línia de la web de la botiga amb un segell de garantia.
Aquestes i altres recomanacions són tècniques bàsiques per a aconseguir un comerç electrònic d’èxit.
Foto via: Stefano Buonamici
Un luthier d’embocadures a mida per a trompetes i trombons necessita explicar als seus clients la història que hi ha al darrera de cadascuna de les seves peces. Perquè pugui diferenciar-se en un mercat tant específic, ha de posar en valor el treball artesanal i, sobretot, fer èmfasi en la singularitat d’un producte únic. Però què passa quan bona part dels seus clients es troben al Japó? O pitjor, repartits per tot el món? Com explicar-los l’essència del teu treball? El general manager de Pita Barcelona, Daniel Jiménez, té una bona resposta: l’estratègia de comunicació 2.0 que ha que ha fet servir ell.
Pita Barcelona és una empresa familiar dedicada a l’elaboració també artesanal de rellotges de luxe. Un producte molt exclusiu que troba bona part del seu mercat en països com Singapur, el Japó o els EUA. Les fronteres, però, no han sigut un obstacle perquè aquest firma concentri una gran quantitat de les seves vendes a l’exterior. Fa molt temps que aquesta firma inverteix en l’elaboració i generació de contingut rellevant sobre els seus rellotges –vídeos, comentaris en fòrums, post en blogs de prescriptors del sector, moderació de debats- i també, en la gestió del seu missatge a les xarxes socials.
Jiménez, enginyer informàtic, 15 anys enrere va començar a treballar la xarxa com a canal de venda i ara també de màrqueting i comunicació. La seva aposta per les xarxes socials i per Internet és decidida i l’experiència li permet assegurar que “no té cap dubte que són clau en l’increment de les vendes de Pita Barcelona”.
Però encara són moltes les empreses -principalment pimes, tot i que també grans companyies- que debaten la necessitat de tenir un social media planing o el que és el mateix, un pla d’acció en mitjans socials. Toni Romera, luthier d’embocadures a mida per a trompetes i trombons, sap bé que, com expliquen des de Pita Barcelona, l’única manera d’incrementar l’atractiu del seu producte és transmetre la passió que hi ha en cadascuna de les peces que elabora a Romera Brass. “Però només a través de la pàgina web m’és impossible. Està massa centrada en el catàleg de producte”, explica. I és per això que escolta amb molta atenció l’experiència que Daniel Jiménez ha volgut compartir amb més de 150 empresaris en l’esmorzar organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i dedicat als negocis internacionals i les xarxes socials.
Per a Jiménez la posició és clara: “Tot i que la participació en xarxes socials suposa una certa pèrdua del control de la marca, cal estar-hi. L’empresa ha de generar les bases perquè quan es parli d’ella tingui més possibilitats que aquests comentaris siguin positius. Parlaran de tu, tant si hi ets com si no”.
Pita Barcelona ha pogut comprovar que el seu contacte constant amb els principals bloggers del sector de la rellotgeria a nivell internacional ha incrementat les expectatives entorn als nous productes de la seva firma. “A més, gràcies al treball que fem en els social media, abans de veure el nostre client ja hem fet mitja venda. Després a l’estand de la fira l’acabem de tancar”, assegura. Tot i que el seu producte és d’alta gamma i pot arribar a superar en escreix el preu d’un cotxe, Pita Barcelona també realitza vendes en línia. La confiança dels seus clients, s’ha anat construint –explica Jiménez- gràcies en gran part, a l’estratègia de l’empresa a les xarxes i mitjans socials.
Un bon exemple de l’actitud de Pita Barcelona davant els nous canals de comunicació va ser l’elaboració d’un model de rellotge en base als comentaris dels visitants d’un dels fòrums en línia més importants del món del sector de la rellotgeria. Més de 60 persones van aportar la seva opinió durant 4 mesos sobre el seu rellotge ideal. En base a aquests comentaris, Pita Barcelona va construir un model que, abans de sortir al mercat, ja comptava amb un bon nombre de reserves. Iniciatives com aquestes permeten a Daniel Jiménez i al seu pare, Aniceto Jiménez, compartir l’alegria de llevar-se amb un missatge electrònic confirmant la compra d’una de les seves peces joia, a l’altra punta del món, mentre ells dormien.
L'esmorzar de negoci organitzat per la Cambra s'ha pogut seguir a través de Twitter amb l'etiqueta #cambrabcn, a més la corporació organitza periòdicament dins la seva oferta habitual de formació empresarial cursos relacionats amb el posicionament a Internet i la comunicació 2.0.
“Tinc una idea d’èxit i no sé ni per on començar.” “Vull adaptar una innovació d’una altra empresa al meu disseny i no puc pagar tota la patent.” “Tinc un nínxol de mercat però m’agradaria trobar altres mercats on aplicar la meva innovació...”
Totes aquestes preguntes que l’emprenedor es fa, i moltes més, li podria resoldre sens dubte un centre tecnològic de manera eficaç i eficient. El nivell de desenvolupament tecnològic i de coneixement de Barcelona com a marca, i per extensió Catalunya, està reconegut a tot el món. Les universitats catalanes, centres de tecnologia i centres de recerca, fins i tot els parcs tecnològics, són una font de coneixement que les empreses poden posar en valor per millorar les seves opcions d'èxit en mercats on aquests centres formen part del paisatge de la innovació des de fa temps. Aleshores, què està passant?
Intervenen molts factors però és indubtable que cal frenar la tendència i fer que les empreses, sobre tot les pimes, truquin a la porta de la innovació: Iniciar aquest tipus de col·laboracions molts cops és difícil. Amb qui hem de parlar? Què els hi proposem? Quin tipus d’acords podem assolir? Qui en serà propietari?
En aquest context, la iniciativa Fira del Coneixement, dona la oportunitat de trobar sinergies entre la necessitat de l’empresa i la solució oferta pels centres de coneixement amb l'objectiu d'arribar a resultats tangibles. Del coneixement al mercat i del negoci al creixement empresarial. De moment, s’està celebrant la Fira del Coneixement a Vic amb la participació de centres de reconegut prestigi com ara Leitat o Ascamm i la inèdita perspectiva de la UVic. Les empreses tenen l'oportunitat el proper 24 de febrer de participar en una sessió de networking (1x1) per establir contacte directe i generar sinèrgies per l'inici de futurs projectes d'R+D+I. També és una oportunitat d'aplicar la innovació oberta, una manera d'innovar que a Catalunya encara cal enfortir. Aquesta iniciativa permet conèixer de primera mà el que poden fer els centres tecnològics per les empreses i, per descomptat, com ho poden fer.
Foto via Xevi Vilaregut
L'equip de Justinmind a l'entrada del Parc Tecnològic BCN Nord de Barcelona
Il·lusió, energia, projectes de futur, plans d'expansió i moltes ganes de treballar. Tot això és el que hi ha a les maletes de Justinmind, Nicepeopleatwork, Linqia i Moovida/Fluendo. Les quatre empreses s'estan ja preparant per viatjar a l'acceleradora empresarial Plug&Play. Un viatge que està previst per aquests primers mesos de 2011 i que s'allargarà com a mínim, durant mig any. Totes elles, s'intal·laran en el que és el centre d’incubació i acceleració d’empreses tecnològiques més important del Silicon Valley i un dels més importants del món, per tal de fer créixer els seus negocis i aconseguir més clients i nou capital.
Per tenir una idea del potencial del Plug&Play, el director de Promoció Internacional de la Cambra de Barcelona, Lluís Lluch, recorda que "només l'any 2010, les empreses instal·lades al centre varen 'aixecar' capital risc per un valor de 100 milions de dòlars". Aquesta xifra sense cap mena de dubte, mostra un dels principals atractius de l'acceledora: el contacte amb inversors de capital risc assedegats de noves idees. Per Maria Sipka, fundadora de Linqia, donar-se a conèixer entre les principals firmes de capital risc de l'àrea de Silicon Valley és un dels motius més importants del seu viatge i, sobretot, de participar en el programa de la Cambra de Barcelona –amb la col·laboració de Barcelona Activa - que li ha permès formar part d'aquest grup de 10 empreses que s'instal·laran al Plug&Play.
“Estar en aquesta acceleradora empresarial és una qüestió de supervivència", assegura Sipka. "Podrem prosperar gràcies a les relacions amb altres empreses i centres d'investigació que hi ha a Silicon", afegeix. Aquesta emprenedora va fundar Linqia el 2006 a Barcelona i després de més de quatre anys liderant el seu propi projecte resumeix: "El desenvolupament d'una start-up a Espanya és com un examen. Si el concepte de negoci funciona aquí, té moltes possibilitats de funcionar en altres mercats". I el cert és que el projecte de Sipka funciona. És l’única plataforma que permet a les empreses buscar en 450 mil grups i un milers de líders de xarxes socials on està el seu target prioritari per endegar campanyes de publicitat o màrqueting relacional. Un producte tecnològic que s’autodefineix com a plataforma de publicitat social i que compta amb socis com Minube, Ifalife, Guzuu, Zilok o Xing.
Una altra de les empreses on també estan convençuts que la seva idea creixerà i multiplicarà el seu volum de negoci un cop s'instal·li al centre Plug&Play és Justinmind. Ells han creat software que permet prototipar aplicacions per web i mòbil sense necessitat de desenvolupar-les fins que no estan enllestides en aquest ‘simulador’. El seu producte només té dos competidors a nivell mundial, explica un dels seus fundadors, Xavier Renom. Serà ell qui viatgi a l’acceleradora empresarial Plug&Play, amb tres objectius molt clars :”Començar a operar des del nostre mercat natural, estar més a prop de la majoria dels nostres clients per oferir-los un servei d’atenció més adequat als seus horaris, atraure talent per a l’empresa i clar està, augmentar les possibilitats de trobar nous inversors per escalar la venda del producte”. Aquests seran els deures que esperen a Renom quan arribi al pavelló Barcelona del Plug&Play.
Un espai on conviurà amb altres empreses catalanes –com PasswordBank, Multiplica, Inspirit- que ja van ser escollides en anteriors edicions del programa de la Cambra de Barcelona, per instal·lar-se sense cap cost i durant un mínim de sis mesos l’acceleradora dels EEUU i que han decidit quedar-s’hi.
Aquest però, és el pas final d’un camí que tot just comença per a les empreses seleccionades enguany. Nicepeopleatwork sap que primer caldrà crear bones bases per un creixement sostingut. El responsable de desenvolupament de negocis d’aquesta empresa, Fernando Ranz assegura que tot i que “contemplen una acceleració del creixement en aquesta fase que s’inicia amb la seva instal·lació en el Plug&Play, no volen dependre de capital risc per existir”.
Enguany, a més de Justinmind, Nicepeopleatwork, Linqia i Moovida/Fluendo el Plug&Play rebrà 6 empreses catalanes més, seleccionades per la Cambra de Barcelona, Barcelona Activa i un grup d’experts del Plug&Play. Totes elles tenen un negoci de base tecnològica molt adequat pel mercat nord-americà i per això, han estat escollides entre 30 candidates. Com les quatre primeres disposaran del lloguer gratuït al Plug&Play durant sis mesos i participaran en els programes de l’acceleradora per conèixer un mínim de 10 empreses de capital risc i les grans corporacions tecnològiques i universitats situades a Silicon Valley.
(Si també ets una empresa catalana i estàs al Plug&Play ens agradarà molt afegir la teva experiència en aquest post)
- Tots els continguts:
- Subscripcions i mapa del lloc