Sala de premsa | Cambra de Comerç de Barcelona

Quan es parla de feina per persones discapacitades, ve a la memòria l’obligatorietat per les empreses de més de 50 treballadors de contractar persones d’aquests col·lectius per llei, concretament el 2% de les places de plantilla. El que no se sap tant és que aquesta norma d’obligat compliment (la LISMI) topa amb la impossibilitat material d’assolir l’esmentada quota, deixant places reservades sense cobrir i discapacitats amb ganes de treballar, sense feina.
La llei, però, ha establert mecanismes per mitigar aquest efecte, donant la possibilitat a les empreses de compensar la no aplicació del 2%, mitjançant un recurs innovador, útil i consensuat: les mesures alternatives a la contractació de persones amb discapacitat. Aquí precisament és on entren en joc els Centres Especials de Treball (CET), una alternativa pragmàtica i beneficiosa per totes les persones i les institucions compromeses amb la qüestió. Els 217 CETs de Catalunya no són empreses com les altres. No només donen feina a persones en risc d’exclusió social, amb especials dificultats, sinó que solucionen gran part dels problemes derivats del no compliment de la llei catalana. Alhora, faciliten solucions tangibles per determinades tasques que d’altra manera tindrien difícil rendibilitat si es fessin a les pròpies empreses.
Aquests centres són entitats sense ànim de lucre i tenen una clara vocació d’ajuda a les persones amb disminucions psíquiques i malaltia mental severa. Donen feina ja sigui a qui no pot trobar-la o bé, fan rendibles les seves activitats econòmiques, donant-los-hi feina en una proporció obligatòria d'un 70% de la plantilla. L'aprovació de la llei dels CETs ha fet créixer la ocupació de les persones amb especials discapacitats a l'Estat espanyol. Actualment a Catalunya, amb 7.000 contractes laborals, es disposa d'ajuts equivalents al 50% del sou mínim interprofessional. Tot i això, aquesta subvenció només representa el 20% del volum d'ingressos que generen els CETs en general. La resta és fruit del treball de les persones discapacitades. Comparativament, en d’altres països del nostre entorn com ara França, els discapacitats no tenen accés a la feina per imperatiu legal, depenent totalment de l’Estat.
Una de les persones que millor coneix el sector és Miquel Canet que fa un grapat d’anys va entrar en un dels CETs de referència del país: el Taller Auria sccl (Grup Auria) d’Igualada. Des del 2005 n’és el gerent: “la vocació de la nostre cooperativa és donar feina a les persones amb disminucions psíquiques i malaltia mental severa amb especials dificultats". El Grup Àuria està format per Fundació Privada Àuria (que treballa per la qualitat de vida de les persones amb disminucions psíquiques i malaltia mental); Gustauria (cuines per càtering) i Auria Cosmètics que són fruit de la diversificació de la oferta inicial del Taller Àuria que des del seus inicis ha ofert serveis industrials (acabats de productes, etiquetatge, emblistats), obres i serveis públics que van des de la neteja i manteniment de carreteres fins als jardins públics. Des del 1983, és una cooperativa amb CET, model de referència a les comarques centrals. Anualment gira uns vuit milions d'euros amb 395 treballadors dels quals, 250 són persones amb especials dificultats: “creem empreses perquè les persones amb discapacitats tinguin una ocupació i un sou", conclou Canet.
No són, però, l’única CET de referència. En altres comarques, trobem CETs amb la mateixa vocació: donar eines a les persones amb discapacitats per trobar el seu lloc a la societat i tornar a través del seu treball, allò que la societat els dona. El model català de CETs és, en aquest sentit, innovador i va servir perquè cada comunitat autònoma establís el seu marc legal. En aquest context, la Cambra de Comerç de Barcelona, a través del seus punts OGE, facilita el compliment de la llei, mitjançant la gestió del servei dels CETs, i d’aquesta manera, facilita a les empreses l'accés al seu servei tot i crear amb ells, l’autèntic cor de les empreses.
 
Foto via Àuria