Espanya no es pot apartar de les tendències internacionals en matèria de gestió dels aeroports. La gestió aeroportuària està cada vegada més orientada al mercat degut, entre d’altres causes, a la desregulació del transport aeri, a la innovació tecnològica i també a les formes de venda de bitllets a través d'internet. Tots aquests canvis impliquen l’aplicació de criteris més sofisticats de gestió empresarial, que obliguen els aeroports a haver d’especialitzar-se en determinats segments de tràfic.

El canvi de model suposa, tanmateix, prendre les decisions de forma més descentralitzada. Els nous aeroports necessiten solucions de gestió que es troben en l'oferta de serveis especialitzats aeroportuaris del sector privat que operen globalment. I així, s’està imposant a tot el món: de Bangalore on intervé l'alemanya Siemens a Frankfurt, gestionada per Fraport AG, societat mixta que gestiona diversos aeroports arreu del món.

Val a dir que aquestes tendències no són tampoc incompatibles amb formes de propietat pública, privada o mixta, que respecten la forma pròpia de cada país. El context mundial va en aquest sentit però: i a Espanya, què està passant? Aquí no es pot donar l’esquena a les tendències que s’observen en el pla internacional. Per això, en els últims temps han sovintejat les declaracions del president del Govern i del Ministre de Fomento en el sentit que molt aviat es plantejarien canvis importants en la gestió aeroportuària, que s’instrumentarien mitjançant noves iniciatives legislatives .

S’ha parlat de la separació entre la gestió dels aeroports i la navegació aèria, de la creació d’una entitat mercantil, “AENA Aeropuertos, S.A.”, oberta a la participació del sector privat fins a un 30 % o, sobretot, de la definició d’una categoria d’”aeroports singulars”, en raó del seu volum de tràfic i la seva importància per al conjunt del sistema. Per aquests aeroports es crearien societats individualitzades de  gestió, en les quals hi hauria representació de les comunitats autònomes, els ajuntaments i les cambres de comerç.

En aquest context, la Cambra de Comerç de Barcelona aporta al debat la seva proposta, aplicable a tots els aeroports espanyols susceptibles de ser considerats aeroports singulars, segons el terme que ha utilitzat el Ministeri de Foment. En el model de la Cambra, l’Estat hauria de delegar les seves funcions públiques en un consorci format pel mateix Estat, la comunitat autònoma on es troba l’aeroport, l’administració local i la cambra de comerç corresponents. Mentrestant, les funcions de caràcter privat anirien a càrrec d’una societat gestora, de naturalesa mercantil. És a dir, regida pel dret privat amb capital públic, privat o mixt.

D’aquesta manera, aeroports singulars espanyols com ara el de Madrid o el de Barcelona estarien en disposició de competir amb altres aeroports europeus, en condicions equiparables i amb autèntica llibertat de mercat.

Foto via Fraport AG