Aquests dies algunes entitats celebren la decisió del Ministeri de Foment d’autoritzar a Spanair i Singapore Airlines operar tres freqüències setmanals en la nova ruta Singapur – Barcelona – Sao Pablo, en codi compartit, a partir del juny del 2011. Aquest fet no hagués estat possible sense la implicació de la companyia espanyola Spanair en aquest projecte, que ha apostat en aquest cas per l’Aeroport del Prat.

Bones notícies per a una ciutat que veu en aquesta nova connexió una oportunitat més de convertir l’aeroport de la ciutat en un hub, un eix de distribució de vols cap a altres destinacions nacionals i internacionals de mitjana i llarga distància.
 
Segons els resultats presentats pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) el mes de juliol passat, l’any 2009 l’Aeroport de Barcelona va registrar un total de 27,4 milions de passatgers, un 9,4% menys en relació a l’exercici anterior, fruït de la conjuntura econòmica global i de l’impacte de l’AVE en la ruta Barcelona-Madrid. Malgrat aquest retrocés en la xifra global de passatgers, l’Aeroport va consolidar una tendència al alça pel que fa al tràfic de llarg recorregut, de tipus intercontinental o transoceànic.

Així, respecte del 2005, l’Aeroport ha pràcticament doblat la proporció de tràfic de llarg recorregut en relació al tràfic total de la instal·lació. Si el 2005 només un 3,7% del tràfic corresponia a vols de tipus intercontinental o transoceànic, en l’actualitat aquesta proporció s’eleva fins el 6,3% del total, el que posa de manifest l’aposta de la infraestructura per un increment de l’oferta de vols en aquest segment.

Les xifres assenyalen durant el 2009 Àfrica i Amèrica del Nord com els punts forts del tràfic intercontinental. La resta de mercats internacionals i, molt especialment l’Orient Mitjà i l’Amèrica del Sud, van representar un volum de viatgers al voltant del 24% del total, just per davant del continent asiàtic, que suposa un 6% de passatgers del tràfic de llarg recorregut del Prat.

A tot això, s’hi afegeix la impossibilitat tècnica dels avions per fer vols directes entre països emergents, com per exemple Àsia i Amèrica del Sud, i la situació de Barcelona com a una ciutat ideal per fer-hi escala i servir d’enllaç intercontinental, tant per als passatgers com pel transport de mercaderies.

Cal afegir que la ciutat manté un posicionament europeu i internacional sòlid. L’Observatori Barcelona indica en el seu informe 2009-2010 que la ciutat ha passat d’ocupar de la 11a. posició com a ciutat preferida pels negocis l’any 1990 a ocupar la 4a. posició el 2009, per darrera de Londres, París i Frankfurt i està posicionada entre les millors ciutats europees d’arreu del món, no només en àmbits de negoci sinó també en coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, mercat laboral i formació.

En resum, tot apunta a que l’Aeroport del Prat té un gran potencial i està preparat per assumir l’increment de creixement del trànsit aeri, especialment en els trajectes de mitjà i llarg recorregut, ja que disposa dels serveis necessaris i d’unes instal·lacions especialment adequades per a la connectitivitat.