Sala de premsa

Notes de premsa

Barcelona no està afrontant de manera realista la mobilitat en vehicle privat

La mobilitat sostenible a la ciutat de Barcelona continua requerint actuacions estructurals d’un elevat volum d’inversió, com el tram central de la línia L9 del metro.

La Cambra de Comerç de Barcelona comparteix els eixos estratègics proposats pel Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2019-2024 en favor de la mobilitat segura, saludable, sostenible, equitativa i intel·ligent, tot i que considera inassolibles els objectius de repartiment modal plantejats per a l’horitzó 2024.

En aquest sentit, el nou PMU apunta a una reducció del 21% en el nombre de viatges en vehicle privat al llarg del període 2016-2024, de manera que la seva quota modal passi del 26,1% de referència inicial al 20% d’objectiu final.

La Cambra considera que, a menys que es doti a les actuacions pendents a les xarxes d’infraestructures i serveis de mobilitat dels recursos econòmics suficients i de mecanismes estables de finançament, només amb mesures de gestió no n’hi haurà prou per assolir els objectius de repartiment modal establerts.

De fet, durant el termini d’aplicació de l’actual PMU 2013-2018 encara vigent, que s’ha caracteritzat pel desplegament de la nova xarxa de bus i de carrils bici, l’ús del vehicle privat s’ha mantingut pràcticament constant, d’acord amb les dades publicades als informes de seguiment del propi Pla. Es va modelitzar que 1 de cada 5 conductors trobaria alternatives eficients de transport i deixaria el seu vehicle privat a casa, i la realitat és que han incrementat els seus desplaçaments un +0,3%.

La visió de la Cambra és que la mobilitat a la ciutat de Barcelona continua requerint actuacions estructurals d’un elevat volum d’inversió, especialment en transport públic, per mitigar la congestió als seus accessos i per combatre els problemes de qualitat ambiental.

Més concretament:

    • La solució eficient a les necessitats reals de mobilitat de les persones passa per més Metro (tram central L9) i millors serveis de mobilitat compartida.
    • La solució eficient a les necessitats reals de mobilitat vinculada a l’activitat econòmica passa per la gestió de la capacitat als accessos viaris i per la regulació efectiva de l’ocupació de l’espai públic a l’interior de la ciutat.

De fet, en aquest escenari Barcelona té l’oportunitat de desenvolupar una nova economia vinculada a la creixent digitalització i automatització, i a la necessària transició energètica de les solucions de mobilitat.

Barcelona, una ciutat que no està acabada

El model Barcelona es basa en la transformació contínua de la ciutat en benefici de la seva gent, i la gestió de la mobilitat està al centre de totes les estratègies de creixement sostenible.

En clau de ciutat, l’Ajuntament de Barcelona ha de liderar la cooperació entre les administracions i promoure el diàleg amb la societat civil i el sector privat per millorar les condicions de vida de les persones i la competitivitat de l’economia.

El nivell de compromís de l’Ajuntament de Barcelona i la coordinació estratègica, executiva i operativa entre les diferents administracions determinarà el ritme de desenvolupament de les noves centralitats urbanes, com és el cas dels àmbits de Glòries i la Sagrera.