La Cambra de Barcelona reclama visió metropolitana al conjunt de les administracions amb responsabilitat sobre la mobilitat de persones i de mercaderies per afrontar amb garanties d’èxit la represa de l’activitat econòmica i de mobilitat de la població que es preveu en les properes setmanes i mesos. Així ho ha acordat la Cambra a proposta de la Comissió d’Infraestructures, Transports i Mobilitat.

La corporació valora positivament que s’estiguin presentant plans d’acció orientats a una mobilitat segura, sostenible, saludable i eficient. Tanmateix, lamenta la manca de visió global a l’àrea metropolitana de Barcelona i troba a faltar un enfocament més integrador dels diferents modes de transport i dels corresponents operadors, tant públics com privats, en aquestes polítiques.

L’objectiu d’aquests plans a curt termini no pot ser només resoldre les necessitats de mobilitat interna de les ciutats, sense tenir en compte els requeriments de les persones que hi entren i surten en virtut de la seva activitat quotidiana. Un altre motiu és que convé també evitar un decantament excessiu cap a la disminució del transport públic en favor de l’ús del vehicle privat.

La Cambra es posa a disposició de les administracions i del sector empresarial del transport per  facilitar una taula de treball que impulsi fórmules innovadores de gestió de l’oferta i de la demanda de mobilitat, incloent mesures com el teletreball i la flexibilitat horària. En aquest sentit, les mesures més destacades proposades per la Comissió d’Infraestructures, Transports i Mobilitat són:

• Ajornar l’aplicació del règim sancionador a la zona de baixes emissions (ZBE) per autobusos, autocars i vehicles industrials, tant lleugers com pesats de l’àrea metropolitana de Barcelona. És necessari definir períodes de transició més amables amb el sector del transport i més llargs, amb un mínim de dos anys fins el 2023. No s’haurien d’aplicar mesures de restricció del trànsit fins que la demanda del transport públic no estigui en un mínim del 80% respecte la situació anterior a la pandèmia. Cal ajornar també l’aplicació de l’impost per emissions de CO₂ aprovat per la Generalitat de Catalunya.
• Recolzar econòmicament els operadors públics i privats de transport per compensar els costos extra d’explotació i la pèrdua d’ingressos amb les limitacions de distanciament social establertes. Aquest suport hauria d’incloure mecanismes d’accés a liquiditat com compensacions per baixa ocupació de vehicles, subvencions i accés a finançament bancari, de preservació de l’equilibri econòmic en el cas de les concessions, entre d’altres.
• Promoure el desenvolupament d’una indústria de mobilitat sostenible a través del bus, cotxe, moto, ferrocarril, bici i patinet elèctrics o amb energies alternatives. Promoure també el desenvolupament tecnològic associat a la gestió de la mobilitat de persones i mercaderies, contractació, informació i pagament, entre altres. La mobilitat sostenible suposa una oportunitat per reindustrialitzar-nos en base a la col·laboració publicoprivada.
• Mantenir les inversions previstes en infraestructures i serveis de transport públic, com és el cas de la xarxa de Rodalies, atès que afavoriria la sostenibilitat de la mobilitat i la recuperació de la demanda. Cal també la creació d’estacions d’autobusos a Barcelona.
• Facilitar la integració de la micromobilitat amb el transport públic com a complement de l’estratègia de foment de la mobilitat sostenible, de la mobilitat activa i de la intermodalitat, garantint-ne en tot moment la seguretat sanitària.
• Observar i revisar de manera permanent l’evolució de la mobilitat en el decurs de l’etapa de nova normalitat per anar ajustant l’oferta a les necessitats i comportaments de la demanda, i en paral·lel, aplanar les hores d’entrada i sortida de les empreses, escoles, universitats i altres centres de formació per millorar la productivitat del transport de viatgers. El teletreball s’ha de mantenir durant l’evolució fins la nova normalitat.
• Generar confiança en el transport públic intensificant la neteja dels vehicles, instal·lant mampares de protecció, i seguir mantenint l’ús obligatori de mascareta i millorant la implementació del pagament virtual. Reforçar les freqüències en hora punta amb més vehicles i dur a terme campanyes informatives i de promoció orientades al conjunt de la societat per generar més fiabilitat.

La Cambra traslladarà aquestes mesures a l’Ajuntament de Barcelona per a la seva inclusió al Pacte per Barcelona, a punt d’aprovar-se definitivament. I també al Consell de Mobilitat de l’AMB, per tal de ser considerades en l’aplicació de l’Acord per a una Nova Mobilitat Metropolitana post COVID-19, aprovat recentment.

Cal preveure que la recuperació de l’activitat econòmica serà gradual i a diferents velocitats en funció dels sectors, condicionada per l’efectivitat de les mesures sanitàries i el nivell de garantia de seguretat que s’assoleixi. L’horitzó és que la senda del creixement positiu s’iniciarà el primer trimestre de 2021 i la recuperació de les xifres globals de 2019 no s’assoliran fins a 2022. Atesa l’alta vinculació de Barcelona amb la mobilitat turística (congressos, Incentius, creuers, turisme de costa, etc.) seria molt interessant poder allargar els ERTOs fins al mes de desembre d’enguany ja que s’espera que la recuperació d’aquest sector sigui molt gradual, no preveient arribar a la normalitat fins a 2022. Això ajudarà a les petites i grans empreses del sector a subsistir.