Amb l’arribada de la Covid-19, 34.324 empreses amb assalariats1 es van donar de baixa al març, més del doble que el mateix mes del 2019 (13.159) i força superior al nombre de baixes observades en mitjana del gener a l’agost del mateix any . Això va situar el nombre total d’empreses al març en 236.843, que es va acusar fins al mínim de 233.806 a l’abril. Aquesta situació es va començar a revertir del maig al juliol amb un major nombre d’empreses que es donaven d’alta que de baixa. Tanmateix, a l’agost, les baixes han superat les altes de nou i el nombre d’empreses s’ha reduït lleugerament, principalment per l’aparició dels rebrots.

Catalunya ha concentrat entre el 19% i el 20% de les operacions aprovades, empreses beneficiàries (73.684) i quantitat avalada i finançada, de la línia de crèdits i avals públics que va posar en marxa l’Estat per valor de 100.000 M€ (dades a 5 de juny). Aquesta injecció de liquiditat, juntament amb la línia crèdits i avals de l’Institut Català de Finances (ICF) –que ha finançat operacions per valor de 502,2 M€–, ha permès a una gran quantitat d’empreses fer front a les obligacions de curt termini alhora que mantenir els llocs de treball (juntament amb altres mesures com els ERTO, que van donar cobertura a més de 525.000 treballadors del març al juny en mitjana a Catalunya). No obstant això, arrel de la segon onada de contagis, no s’haurien de descartar futures ajudes similars, específiques per sectors o territoris i condicionades a la viabilitat empresarial.

L’estructura productiva de cada territori ha determinat en gran mesura els efectes econòmics de la pandèmia. Les regions més dependents del turisme i, per tant, amb un major teixit dedicat a l’hostaleria i al comerç, han estat les més afectades. La falta de turisme estranger per les condicions de quarantena imposades per la resta de països han truncat una possible recuperació de l’activitat de la mà dels visitants estrangers a l’estiu.

Catalunya ha estat la cinquena comunitat en patir una major reducció mitjana del nombre d’empreses amb una contracció interanual del 7,1% (sis dècimes per sobre de la mitjana estatal, amb una reducció de 98.101 empreses de mitjana entre el gener i l’agost). Per davant s’han situat Balears, Andalusia, Canàries i la Comunitat Valenciana. Si es té en compte el pes de cada comunitat sobre el total de l’Estat, Andalusia i Catalunya són les que més han contribuït a aquesta reducció de 98.101 empreses en un 19,8% i 18,7%, respectivament.

A nivell comarcal, la contracció del teixit empresarial ha estat menor a les comarques tarragonines i lleidatanes, amb una activitat econòmica més enfocada als residents, en comparació amb les comarques de Barcelona i Girona, que han estat més afectades per les restriccions de mobilitat atès la seva major apertura econòmica a l’exterior. En el cas de Tarragona, tot i que amb un volum d’exportacions rellevant, la majoria estan orientades al sector químic, dels menys afectats per la crisi. I, en el cas de Lleida, amb una economia on l’agricultura i l’alimentació –dels pocs que ha mantingut el nivell d’activitat– tenen un pes significatiu, el tancament d’empreses no ha estat tant acusat.

També cal afegir que, malgrat que no es disposa de dades per al juliol i agost, es preveu igualment una millor evolució en aquestes zones, gràcies a l’auge del turisme rural amb resultats molt positius en pernoctacions i viatgers. Segons l’ICF, la distribució territorial de les operacions aprovades ha estat del 65% a Barcelona i la seva àrea d’influència, 11% a Lleida-Pirineus, Tarragona-Terres de l’Ebre (8%), Catalunya Central (7%) i Girona (6%).