L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat aquest matí l’estudi “Impacte econòmic d’una política de llars d’infants universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere. Una visió comparada amb Europa i Espanya”, que ha comptat amb el suport de la Fundació bancària “la Caixa”.

L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.

Això sense oblidar que és també un instrument important per reduir les desigualtats socials i millorar les oportunitats dels infants en entorns familiars desfavorits perquè està demostrat que els que van a l’escola bressol tenen millors habilitats cognitives, socials i lingüístiques.

L’estudi demostra que la gratuïtat i ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir efectes significatius.

Costos i beneficis d’un model ampliat i gratuït d’escoles bressol públiques

L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.

Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163 M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8 M€).

Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20% de places públiques no només no tindria costos per al sector públic sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en més consum i, per tant, una major activitat econòmica.

L’estudi demostra que la universalització de l’educació infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.

Més enllà de l’impacte econòmic, cal destacar la importància de la universalització de l’educació infantil 0-3 perquè possibilitarà la integració de les mares en el món laboral en les mateixes condicions econòmiques que els pares, i disminuirà les diferents manifestacions de la desigualtat de gènere (bretxa salarial, sostre de vidre, segregació horitzontal i vertical, etc.).

A més, és una de les millors eines per reduir la pobresa femenina i la pobresa infantil perquè possibilita que les mares puguin treballar i, per tant, genera un augment dels ingressos familiars presents (salaris) i futurs (pensions).

Però l’educació infantil 0-3 anys no és només un important mecanisme per reduir les desigualtats de gènere sinó que és sobretot un mecanisme molt rellevant per eliminar les desigualtats socials, així com per millorar el futur social i econòmic d’un país.

Si s’adoptés un sistema de prestació pública gratuïta de l’escola infantil 0-3 anys, l’ocupació femenina podria augmentar a Catalunya en unes 16.000 persones com a resultat del pas de la inactivitat a l’ocupació (el 12% de les mares joves tornarien al mercat laboral), i al mateix temps, permetria que unes 20.000 dones passessin de tenir un contracte a jornada parcial a un de jornada completa (el 12% de les que fan jornada laboral parcial).

Les rendes del treball derivades d’aquest increment de l’ocupació serien equivalent al 0,3% del PIB de Catalunya i la recaptació fiscal de 150,3 M€, més del que costaria fer gratuïta l’atenció socioeducativa de les 50.000 places que hi ha actualment (107 M€).