La propera setmana el Parlament votarà la Proposició de Llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural, que serà l’encarregada de la conservació de la natura al territori català. La tramitació d’aquest document, malauradament, està topant amb discrepàncies per part d’entitats locals i econòmiques de la Catalunya rural. Per assegurar la viabilitat del projecte, les Cambres aposten per una Agència del Patrimoni descentralitzada i representativa del món rural.

La creació d’aquesta agència ha estat al calaix de la Generalitat durant 15 anys, i ara que finalment s’ha aconseguit prou suport parlamentari per fer-la realitat, no és convenient iniciar la seva activitat amb aquest ambient polaritzat. Les veus crítiques argumenten una manca d’informació rebuda sobre la Proposició de Llei, però també una sensació d’imposició de la visió metropolitana sobre la gestió del medi, que comportaria l’aprofundiment del problema de desequilibri territorial a Catalunya.

L’Agència del Patrimoni Natural ha de ser un projecte que millori la qualitat del país en matèria de polítiques de sostenibilitat, però necessita complicitats per al seu assoliment. Per aquest motiu, el Consell General de Cambres ha traslladat al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, tres compromisos que la futura agència hauria d’assumir per tal d’esvair els dubtes esmentats:

• Descentralització: cal prioritzar la visió d’una administració descentralitzada de la futura Agència del Patrimoni Natural respecte els ens locals dels territoris afectats, que busqui les solucions més idònies per compatibilitzar l’activitat econòmica i la preservació del medi. La revisió de les normatives existents, doncs, han de ser dialogades també amb el teixit econòmic.
• Representativitat: la Proposició de Llei ha de contemplar la participació dels agents econòmics al Consell de Direcció de l’agència, així com la garantia que els diversos territoris afectats tinguin també una representació directa. En aquest sentit, les Cambres demanen formar part del Consell per defensar l’aplicació del primer punt, l’administració descentralitzada.

• Desplegament territorial: és necessari que l’Agència del Patrimoni Natural apliqui aquest punt per guanyar proximitat als territoris del seu àmbit d’actuació. De fet, la Generalitat hauria d’estudiar la possibilitat que la seu de la futura agència s’ubiqui fora de l’àrea metropolitana.

En la carta de resposta, el conseller Calvet ha agraït el compromís de les Cambres en el desenvolupament sostenible de conjunt del territori i s’ha compromès a reflectir les propostes de les Cambres als estatuts de l’Agència del Patrimoni Natural. En concret, ha confirmat que prioritzaran una visió descentralitzada i amb voluntat de participació i proximitat territorial. També es considerarà l’ampliació del Consell de Direcció de l’agència amb la incorporació de representants del món econòmic vinculats a la gestió del medi natural. Per últim, ha afirmat que l’objectiu del Departament de Territori i Sostenibilitat és que l’agència estigui físicament vinculada als territoris relacionats amb la natura.

A petició també del Consell, el conseller Calvet ha subratllat que en cap cas es contemplarà l’establiment de taxes o altres pagaments pel finançament de l’agència, més enllà de les transferències pressupostàries de la conselleria a través del Fons de Patrimoni Natural. En aquest cas, l’agència es nodrirà de forma important amb el recursos generats per l’impost a l’emissió de CO2.

Amb aquestes tres propostes, les Cambres de Comerç catalanes volen mostrar la seva voluntat de col·laboració per facilitar el naixement d’aquesta agència, així com per potenciar que l’activitat econòmica sigui un pilar més en l’assoliment de l’Agenda 2030, també en els aspectes vinculats al Patrimoni Natural. Si s’apliquen amb èxit aquests punts, les Cambres de Catalunya sostenen que es podrien desencallar les discrepàncies sobre la tramitació de la Proposició de Llei.