La Comissió d’Economia Circular, Indústria i Sostenibilitat del Consell General de Cambres de Catalunya i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), han analitzat els recents dictàmens de no viabilitat dels emplaçaments de 10 instal·lacions solars fotovoltaiques (d’un total de 19 analitzades) i 9 parcs eòlics (d’un total de 25 analitzats) per part de la Ponència d’Energies Renovables.

Aquesta inicial decisió, què s’entén no vinculant, es valora amb molta preocupació. Els projectes descartats per una potència de 365,6 MW, podrien arribar a generar 1.150 GWh, que suposarien una aportació al PIB de Catalunya de gairebé 40 milions d’euros a l’actual preu del mercat de l’electricitat.

Segons els estudis de les associacions d’energies renovables catalanes, l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCAT) i la Unió d’Empreses Fotovoltaiques de Catalunya (UNEFCAT), per fer front als compromisos de la transició energètica, Catalunya ha de posar en servei un mínim de 4.090 MW de nova capacitat de generació eòlica i 6.270 MW de nova capacitat de generació solar fotovoltaica durant els pròxims 10 anys. La qual cosa suposaria una inversió de l’ordre de 3.965 milions d’euros per la part eòlica i 5.568 milions d’euros per la part solar fotovoltaica, i generaria una gran capacitat de creació d’ocupació, estimada amb uns 30.000 llocs de treball comptant amb tots els eslavons de la cadena.

A part del repartiment pel territori de les assenyalades inversions, pels pròxims trenta anys la transferència de renda derivades s’estimen entorn de 2.000 milions d’euros, entre ICIO, IAE, BICE i lloguers de terrenys per a la implantació dels parcs que es construeixin sobre terra.

Per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, aconseguir una més alta autonomia energètica i situar en condicions competitives per la indústria el cost de l’energia, Catalunya precisa abordar sense dilacions el màxim d’inversions en el camp de les renovables. Sens dubte s’han de contemplar totes les afectacions sobre fauna, paisatge i l’activitat primària, però cal evitar recurrents posicions extremes que no s’entenen degudament sospesades amb les necessitats i avantatges per Catalunya.