Sala de premsa

Notes de premsa

Només el 24% de les empreses tenen estudiants universitaris en pràctiques

La Cambra analitza la percepció que tenen les empreses sobre la formació i competències dels graduats universitaris, i formula 10 propostes per millorar la relació universitat-empresa

15/08/2018

Barcelona, 15 d’agost de 2018.- Segons un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat a la Memòria Econòmica de Catalunya, només el 24% de les empreses tenen estudiants en pràctiques. La dada s’obté a partir d’una enquesta a més de 3.300 empreses catalanes per conèixer la percepció que tenen sobre la formació i competències dels graduats universitaris i per analitzar el tipus de relació que tenen amb les universitats. Aquesta enquesta ha estat possible gràcies al marc de col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat de l’Enquesta de clima empresarial de Catalunya del primer trimestre de 2018. Els principals resultats són els següents:

  •  Grau de satisfacció de l’empresa amb la formació i competències dels universitaris que ha contractat darrerament. Els resultats mostren que les competències millor valorades per l’empresa contractant són les tecnològiques i digitals i la formació teòrica en l’àrea de coneixement (ambdues obtenen una valoració de 4, en un rang d’1 i 5). També obtenen una bona valoració les habilitats comunicatives i d’expressió oral i escrita. Amb una puntuació mitjana apareixen les competències interpersonals, com el treball en equip, el lideratge o la capacitat de negociació, i les competències cognitives, com ara la resolució de problemes, les habilitats numèriques, o el pensament crític. Per contra, les valoracions més negatives es refereixen al coneixement de la llengua anglesa (puntuació de 3,4) seguit per la formació pràctica o aplicada en l’àmbit de l’àrea de coneixement.
  • Col·laboració entre empreses i universitats. Del total d’empreses catalanes, el 26,8% col·labora amb les universitats, ja sigui a través de pràctiques, projectes d’innovació, utilització de les borses de treball, participació en la definició dels plans d’estudi o altres. En aquest cas, les diferències per dimensió i per sector són significatives. La col·laboració és més habitual en les empreses de més de 50 treballadors (gairebé el 43% hi col·laboren), i en el sector de la indústria (on ho fan pràcticament el 40% de les empreses). Per contra, en l’extrem contrari se situen les empreses petites, on només el 9% hi col·labora amb les universitats, i els sectors de la construcció i el comerç, amb percentatges del 20% i el 14%, respectivament.
  • El tipus de col·laboració més habitual entre les empreses i la universitat és la realització de pràctiques. Concretament, el 24% del total d’empreses catalanes acull estudiants universitaris en pràctiques. El 14,2% de les empreses utilitza les borses de treball universitàries i només el 8% té convenis de col·laboració en projectes d’investigació. El tipus de col·laboració menys habitual és la participació en el disseny dels plans d’estudis, una tasca reservada per a poques empreses i habitualment de gran dimensió. Analitzant els resultats, es conclou que les empreses de més dimensió són les que presenten uns percentatge de col·laboració més alts, però no tant com caldria. Per exemple, en les empreses de més de 50 treballadors, el 39% de les empreses té estudiants en pràctiques, i el 14% té convenis de col·laboració amb alguna universitat per investigació.

Pel costat de la demanda, està clar que cal motivar a les empreses a què participin més activament en els programes de pràctiques i en els projectes de recerca i innovació, sobretot en les mitjanes i grans empreses on aquest hauria de ser un dels objectius centrals en el seu compromís vers la societat. Però, pel costat de l’oferta formativa universitària, també s’han de fer millores per adaptar-se millor a les necessitats del mercat laboral, entre altres, augmentar les vocacions tecnològiques, millorar el nivell d’anglès i reduir al màxim les diferències entre la qualitat de l’ocupació per àmbits formatius, fent una major publicitat dels resultats esperats, tant en termes de qualitat de l’ocupació com retributius.

Propostes per aproximar l’oferta universitària a les necessitats de les empreses

Per abordar aquests objectius i aproximar l’oferta universitària a les necessitats ràpidament canviants del mercat laboral, sobretot davant el gran canvi tecnològic que s’està produint i que afectarà a bona part dels llocs de treball, des de la Cambra de Comerç de Barcelona proposem les següents deu línies d’actuació:

  1. Flexibilitzar el sistema universitari per donar resposta formativa de manera àgil i ràpida a les necessitats que identifiquin els sectors productius. Els màsters oficials i postgraus podrien ser una bona via per introduir ràpidament noves competències i continguts, i que el grau universitari serveixi com a base. Per la qual cosa, graus de tres anys i màsters de dos seria l’opció més adient.
  2. Reforçar les pràctiques i potenciar la formació dual, així com aprofitar més i millor les TIC i fins i tot els MOOC.
  3. Fer que les universitats siguin un actor crucial en la formació continuada per al personal altament qualificat a través d’una major presència de professionals d’empresa als cursos de Màster. Per això, caldria reformar el paper del professor associat i canviar el marc legal relacionat amb la mobilitat dels professors i investigadors amb el sistema productiu i en general.
  4. Les universitats han de facilitar el transvasament d’un àmbit formatiu a un altre per ajudar al reciclatge professional i per donar al treballador més eines en diferents disciplines.
  5. Fomentar que entre el personal més orientat a la recerca dins les empreses hi hagi doctors. Per això, caldria potenciar i estendre encara més el recent i exitós programa de Doctorats Industrials impulsat per la Generalitat de Catalunya.
  6. Millorar l’orientació divulgant les dades detallades de les que es disposa sobre indicadors d’inserció laboral, per branques de coneixement, àmbits d’estudi, i, fins i tot, titulacions i universitats. Això podria servir de guia als estudiants de secundària que volen estudiar a la universitat i millorar l’eficiència en la tria, i augmentar les matriculacions en les carreres STEM.
  7. Incrementar les vocacions STEM entre les dones. La participació femenina en aquestes carreres està estancada entorn del 20% des de fa anys. Sense una major participació de les dones no es podrà aconseguir la xifra de graduats que requerirà el mercat, a la vegada que les empreses consideren fonamental incorporar la visió femenina en l’enfocament dels negocis i en el disseny i fabricació dels productes.
  8. Afavorir la participació d’empreses i institucions en l’elaboració dels plans d’estudis universitaris per ajudar a establir els coneixements i competències (genèriques/transversals i específiques) que són necessaris en els diferents sectors i perfils professionals.
  9. Canviar les metodologies de la docència en la direcció de l’aprenentatge: ensenyament per projectes, utilització de les noves tecnologies, dissenys de pràctiques, participació en projectes de recerca, etc.
  10. Aconseguir un entorn més internacionalitzat que ajudi a millorar la competència d’idiomes a la universitat: incrementar el nombre d’estudiants internacionals, mobilitat del professorat i augmentar els programes d’estudis en anglès.