Aquest fet provoca que Catalunya sigui la 4ª comunitat amb el PIB per càpita més elevat, però la 12ª en termes de progrés social.

La corporació identifica 20 projectes prioritaris a desenvolupar al territori en l’horitzó 2030/40 en els àmbits del ferrocarril, la xarxa viària, els ports i els aeroports. 

La despesa per alumne en centres públics a Catalunya hauria d’augmentar un 11,5% per convergir amb els països europeus del nostre entorn. 

Catalunya, fortament penalitzada a la redistribució, ocupa el 76è lloc en PIB per càpita de les 240 regions europees analitzades i el 135 en Índex de Progrés Social. 

La despesa per càpita en sanitat pública i privada a Catalunya hauria d’augmentar més d’un 30% per convergir amb els països europeus del nostre entorn. 

Aquest import representa només el 2% del 45.000 milions d’euros de dèficit històric d’estoc en infraestructures.

El factor més determinant per convergir amb els països més avançats és una millora de l’eficiència amb la que es combinen els recursos productius disponibles. 

Mentre que entre 2015 i 2019 Madrid va rebre gairebé 3.000 milions d’euros en inversions públiques diferents de les infraestructures, Catalunya va rebre poc més de 600 milions.

Per garantir l’estabilitat i l’impuls econòmic és essencial que l’acord incorpori el reconeixement al dret a l’autodeterminació i l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.

L’Estat ha deixat d’executar aCatalunya 8.000 milions d’euros en el període 2001-2018. L’impacte econòmic d’aquesta inversió s’estima en un 3,3% del PIB i 111.500 llocs de treball.

Cal un acord global entre el Govern català i el de l’Estat de cara als pressupostos de 2014.