El mercat del treball i el teixit empresarial dels municipis del Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet) han evolucionat positivament durant el tercer trimestre de l’any. A tall d’exemple, durant aquest període s’ha assolit la segona xifra més elevada de llocs de treball des de setembre del 2008 i la xifra d’empreses ha crescut en termes interanuals per sobre del que s’ha comptabilitzat al conjunt de Catalunya. No obstant això, les dades recollides indiquen que el ritme de creixement anual a l’àrea del Barcelonès Nord es troba en una fase de moderació.

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball al Barcelonès Nord elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona i que a partir d’aquest trimestre incorpora una infografia amb les principals dades econòmiques que recull la publicació.

La construcció lidera el creixement del teixit empresarial

El nombre d’empreses al Barcelonès Nord ha augmentat un 2,1% a finals de setembre del 2022 respecte a un any enrere fins a les 7.678 empreses, una evolució que ha estat més intensa a la registrada pel conjunt de Catalunya (0,9%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior es registra una disminució de 18 empreses.

Per sectors, el teixit empresarial respecte a l’any anterior ha augmentat a la construcció i els serveis (6,6% i 1,7% respectivament), mentre que a l’agricultura el nombre d’empreses es manté i a la indústria es redueix (-0,6%). Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut a tres dels quatre trams analitzats: l’1,6% a les empreses fins als 9 treballadors/es, el 6,4% a les de 10 a 49 i el 12% a les empreses de 250 i més. En canvi, el nombre d’empreses ha disminuït un 1,4% entre les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors/es).

Més assalariats/es i menys autònoms/es al tancament del trimestre

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha augmentat un 2,1% el 30 de setembre del 2022 respecte a un any enrere, fins als 89.440, la segona xifra més elevada des del setembre del 2008[1], només per darrere de la del trimestre anterior. Aquest creixement és inferior al registrat pel conjunt de Catalunya (3,6%).

Segons el tipus de règim d’afiliació els assalariats/es han crescut un 2,9% mentre que el nombre d’autònoms ha disminuït lleugerament (-0,6%). Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es ha disminuït un 0,5% als serveis i un 4,2% a la indústria, mentre que a la construcció ha augmentat un 0,5%. El nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els grans sectors econòmics respecte a un any enrere —a excepció de l’agricultura, que es manté estable—: un 4,8% a la construcció, un 3,2% a la indústria i un 2,6% als serveis.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, els assalariats/es han crescut un 1,1% entre les microempreses (de fins a 9 treballadors), un 5,6% a les petites empreses (de 10 a 49 treballadors), un 5,5% entre les empreses grans (de 250 treballadors o més). Tanmateix, el nombre d’assalariats/es ha disminuït un 1,0% entre les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors).

L’afiliació segons residència padronal supera les 154.000 persones

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats han augmentat un 3,0% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 154.041 persones a finals de setembre de 2022, la tercera xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible), només lleugerament per darrere del maig i juliol de 2022. Tot i això, es registra un cert alentiment del ritme de creixement anual respecte als mesos anteriors.

El creixement ha estat més notable entre les dones (3,4%) que entre els homes (2,8%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys que disminueixen un 1,0%. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 9,0% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 17,7% del total—, en comparació a l’1,9% dels afiliats de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és molt superior en el segon cas (un +72%) ja que molts professionals residents al Barcelonès Nord es traslladen a una comarca diferent per treballar.

L’atur continua en descens tot i moderar-se

Paral·lelament a l’evolució de les dades de teixit empresarial i ocupació, el nombre de persones aturades registrades ha estat de 21.798 en finalitzar el mes de setembre, la dada més baixa per aquest mes des del 2007. Respecte a l’any anterior es registra un descens del 7,5% al setembre, el menys intens des del juny del 2021, però més elevat que el del conjunt de Catalunya (-6,4%).

La disminució anual és més notable entre les dones (-7,9%) que entre els homes (-6,9%). Fins als 54 anys, la reducció de l’atur per trams d’edat ha estat menys intensa a mesura que augmenta el grup d’edat: un 4,6% entre les persones menors de 30 anys, un 10,5% entres els de 30 a 44 anys i un 11,5% entre els de 45 a 54 anys; mentre que entre les persones de 55 anys o més els aturats s’han reduït un 1,8%. Finalment, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, destaquen les caigudes en termes absoluts dels treballadors d’ocupacions elementals (-564) i els de la restauració, personals i venedors (-388).

La taxa d’atur registral se situa al setembre en el 12,5% a Santa Coloma de Gramenet, el 12,0% a Badalona, i el 14,7% a Sant Adrià del Besòs, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008 per a totes les ciutats.

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.