El teixit empresarial del Berguedà ha tancat el segon trimestre amb xifres positives que el mantenen en el camí del creixement. En concret, la comarca ha registrat en aquest període 1.249 empreses, un 1,8% més que l’any anterior (evolució lleugerament més intensa que al conjunt de Catalunya, on ha estat de l’1,2%) i un 0,6% més que el primer trimestre. En paral·lel, al mercat de treball s’ha assolit la xifra més elevada de llocs de treball des del març del 2009.

Així es conclou en l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del Berguedà que publica trimestralment la Cambra del Berguedà i elabora el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona. Un document que recull també l’evolució de l’atur a la comarca cada trimestre.

Un trimestre marcat per la bona marxa del mercat de treball

Els llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca han crescut un 1,6% a finals de juny del 2022 respecte a l’any anterior fins a les 11.810 afiliacions. Si bé, aquest creixement és menys notable que el registrat al conjunt Catalunya (4,2%), si es compara la xifra de llocs de treball de juny de 2022 amb els nivells previs a la crisi, aquesta dada és la més elevada des del març del 2009[1].

Segons el tipus de règim d’afiliació, al tancament del segon trimestre el Berguedà compta amb 8.355 persones assalariades i 3.455 autònomes. Respecte a un any enrere el nombre de llocs de treball augmenta un 2,4% entre els assalariats/es, mentre que disminueix un 0,3% entre els autònoms/es.

Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es només ha augmentat respecte a l’any anterior a la construcció (0,9%) i als serveis (0,2%), mentre que a la resta ha disminuït a la indústria (-1,7%) i al sector primari (-1,1%). Els assalariats/es han crescut a tots els grans sectors econòmics respecte a un any enrere: un 5,7% a la construcció, un 5,6% a la indústria i un 0,6% al sector terciari.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es s’ha incrementat anualment entre les microempreses (fins a 9 treballadors) i entre les petites empreses (de 10 a 49 treballadors): un 1,3% i un 8,5%, respectivament. En canvi, ha disminuït un 2,3% entre les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i un 4,5% entre les empreses grans (de 250 treballadors i més).

Rècord d’afiliació segons residència padronal

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/a, en lloc de la seu de l’empresa, la xifra d’afiliats/es incrementat un 1,6% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 15.930 persones a finals de juny del 2022, la xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible).

El creixement ha estat lleugerament més intens entre els homes (1,8%) que les dones (1,5%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, entre el 0,1% de les persones entre 30 i 44 anys i el 2,9% dels menors de 30 anys. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu d’afiliats/es del 15,2% entre les persones de nacionalitat estrangera —que representen el 8,7% del total—, enfront del 0,5% dels afiliats de nacionalitat espanyola.

Respecte als nivells previs a la pandèmia (juny del 2019), el nombre d’afiliats/es ha augmentat en tots els col·lectius analitzats, excepte entre les persones de 30 a 44 anys que encara no han assolit nivells previs a la crisi (-3,3% menys).

Amb tot, si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 35% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors residents al Berguedà es traslladen a una comarca diferent per treballar. Quantitativament, hi ha al voltant de 4.000 afiliats/des que no estan comptabilitzats en un lloc de treball de la comarca.

L’atur marca la segona xifra més baixa des de l’abril del 2008

El Berguedà va acomiadar el juny amb 1.731 persones aturades, la segona xifra més baixa des de l’abril del 2008. En termes interanuals, el descens ha estat 15,4%, si bé ha estat una disminució menys intensa que la registrada al conjunt de Catalunya (-24,2%) en el mateix període.

La reducció anual és més elevada entre els homes (-20,5%) que entre les dones (-11,6%). La disminució de l’atur per trams d’edat ha estat menys notable a mesura que augmentava el grup d’edat, del -24,5% entre les persones menors de 30 anys al -5,3% de 55 anys o més. Finalment, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, i destaca en termes absoluts el descens entre els treballadors de la restauració, personals i venedors (-98) i les ocupacions elementals (-87 persones).

Per acabar, l’estimació de la taxa d’atur registral se situa en el 10,1% el juny, la tercera més baixa des del juny 2008 (només per sobre les taxes del juny i desembre de 2019).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.