Davant els atacs que pateix l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits de la societat, la Cambra de Comerç de Barcelona s’ha compromès a impulsar l’ús del català entre el teixit productiu, en compliment de les seves atribucions legals, i a posar a disposició eines que contribueixin a cobrir les mancances que puguin tenir i que impedeixen el seu ús amb normalitat. 

Així ho ha manifestat el Ple de la corporació aquest dimecres en un manifest en favor i defensa de l’ús del català, que expressa el més enèrgic rebuig a totes aquelles actuacions que suposen un atac a l’ús del català com a llengua pròpia de Catalunya i la seva funció d’instrument de cohesió i d’inclusió social, i on constata un clar retrocés en l’ús social del català derivat d’aquests atacs. 

En aquest sentit, la Cambra de Barcelona ha fet una crida a les empreses amb seu a Catalunya perquè incorporin el català com a llengua d’ús habitual en les seves relacions internes, així com amb proveïdores i clients, per fer del català un vehicle d’aproximació al territori. La Cambra hi vol contribuir facilitant documents, formularis, contractes i plantilles, entre d’altres, que normalment es fa difícil trobar en català i una campanya de divulgació sobre com incrementar l’ús del català en l’àmbit empresarial. 

Tanmateix, el manifest emplaça les diferents cambres, associacions i entitats de representació empresarial a sumar-se a aquest manifest i portar a terme en els seus respectius àmbits d’actuació les accions necessàries per fer del català la llengua d’ús habitual a les empreses. 

L’aprovació del punt s’ha fet en el marc de les seves funcions i accions instrumentals, que recull la Llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya, i entre les quals hi ha la funció fomentar la normalització lingüística en l’àmbit del comerç, la indústria, els serveis i la navegació (article 11 de la Llei 14/2002, de 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres). 

Preocupació davant el retrocés del català, l’ús del català en l’àmbit empresarial a la baixa 

L’última Enquesta d’Usos Lingüístics, elaborada per l’Idescat, senyala la regressió en l’ús del català pràcticament arreu fora de l’escola, inclòs el comerç. A tall d’exemple, l’any 2003 el 47,3% de la població emprava el català al petit comerç, xifra que es redueix al 37,8% el 2018, mentre que el castellà en aquest mateix període passa del 36,9% al 42,2%. Aquesta substitució lingüística es dona també a grans establiments. 

L’ús de la llengua catalana en l’àmbit econòmic i empresarial no s’escapa d’aquest procés de retrocés: el català ha passat de ser la llengua habitual del 40,5% de la població amb els companys de feina al 30,4% en el període 2003-2018 mentre que el castellà ha passat del 35,3% al 39,2%. 

El retrocés en l’ús social del català deriva dels diferents atacs que ha patit la nostra llengua i en concret el model d’immersió lingüística, que s’ha demostrat com a integrador i clau en l’èxit del procés d’inclusió social. En aquest sentit, la sentència del TSJC, confirmada pel Suprem, que imposa un 25% de les hores lectives en castellà és una mostra més d’aquest atac al model d’immersió i fa perillar no solament l’èxit del model sinó que també agreuja el retrocés de l’ús del català a les escoles. 

La corporació considera que la sentència posa en risc la protecció de la llengua catalana 

En aquest sentit, poc després de fer-se pública la sentència, la Cambra de Barcelona, ja va manifestar la seva profunda disconformitat amb la decisió de la justícia espanyola, que resulta incomprensible en un context en què segons dades del Departament d’Educació només un 20% dels alumnes fa servir sempre o gairebé sempre el català en les activitats de grup i el 28% no el fa servir mai o gairebé mai. 

Atesa la deriva de la situació actual i les conseqüències que pot tenir per a la llengua pròpia, la corporació demana presa de consciència d’aquesta situació per part de tota la societat, en especial per part del món empresarial, qui també s’hauria de sentir interpel·lat per aquesta preocupant situació de retrocés. Alhora, reivindica la necessitat de polítiques públiques de suport a la llengua catalana en l’activitat empresarial, afavorint el seu ús per part de tot el col·lectiu que hi treballa i interactua.