Barcelona, 23 de desembre de 2019.- La Cambra de Barcelona considera que si l’Estat hagués invertit el 100% dels pressupostos establerts en matèria d’infraestructures, l’economia catalana hauria crescut un 3,3% i, conseqüentment, no s’hauria vist superada per Madrid. En concret, el fet que el grau d’execució dels pressupostos estatals se situï en un 73,7%, i comporti la no inversió en infraestructures de 8.000 milions d’euros, sumat a l’efecte capitalitat que beneficia notablement Madrid, comporta que l’economia catalana s’hagi vist superada lleugerament per Madrid amb un PIB per valor de 230.795 M€, enfront dels 228.682 M€ de PIB de Catalunya.

Si s’analitza el grau d’execució de les inversions del sector públic de l’Estat al llarg del període 2015-2018, es constata que Madrid ha rebut una inversió sistemàticament per sobre del que estava pressupostat. En concret, el grau d’execució de la Comunitat de Madrid és del 113,9%. En canvi a Catalunya, durant el mateix període, és del 65,9%, segons dades del departament de la Vicepresidència i d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Una diferència substancial que juga en detriment de l’economia catalana. A més, si s’analitzen exclusivament els pressupostos en matèria d’inversions (grup Foment) durant el període 2001-2018, a Catalunya solament s’han complert els del 2012, any que justament coincideix amb l’elevada inversió en infraestructures d’alta velocitat.

Així mateix, cal recordar que Madrid compta amb l’efecte capitalitat estatal, la qual cosa comporta que disposi d’elevades inversions en matèria de serveis estatals i corporatius. A més, la política implementada per l‘Estat en la construcció d’una xarxa d’infraestructures radial beneficia substancialment Madrid, com a node central, en detriment de tot el seu entorn.

Altrament, la inversió que rep Catalunya se situa sistemàticament per sota del seu pes en el PIB estatal i en la població espanyola. Concretament, en cap de les quatre categories de transport l’Estat ha invertit el que pertoca en funció d’aquests criteris, ni dels de demanda i ús. Per exemple, en matèria d’aeroports tot i representar el 20% de la demanda estatal, tan sols s’han invertit el 10,4% del total de la inversió. En xifres concretes, Catalunya ha rebut una inversió anual per passatger aeri de 0,8€ i Madrid de 2,6€, més del triple.

L’impacte econòmic de la no execució per part de l’Estat d’una quarta part de la inversió pressupostada a Catalunya en matèria d’infraestructures és del 3,3% del PIB segons estimacions de la Cambra. Percentatge que podria ser encara més superior si s’hagués invertit en funció del seu pes econòmic o de població.

A més, si s’analitza la composició del PIB català en comparació el de Madrid, es constata que Catalunya té una economia més basada en el sector industrial i més oberta a l’exterior. Segons dades de la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, el 64,6% de les vendes de béns catalanes es van fer amb l’estranger, enfront del 35,4% amb la resta d’Espanya. Aquest fet comporta que l’evolució de la conjuntura catalana estigui subjecte, en part, al comportament del conjunt de l’economia europea i mundial.

Per últim també es recorda que el creixement de l’economia de Madrid no ha anat en detriment de la catalana, ja que a diferència de la resta de l’Estat, el pes de l’economia catalana s’ha mantingut estable els darrers anys representant entre un 18% i un 19% del total estatal. Concretament, Catalunya representava el 2000 un 18,9% del conjunt i el 2018 un 19%. Així doncs, queda palès que l’auge de la capital espanyola va en detriment d’altres Comunitats Autònomes.

Així mateix, si Barcelona esdevingués la capital d’un Estat l’economia catalana es veuria beneficiada en gran part per l’efecte seu, atès que la ciutat captaria una important inversió derivada de la major presència de serveis professionals. A més que inversions que estan subjectes a la capitalitat es computarien a l’economia catalana.