La fi de l’estat d’alarma i el relaxament de les mesures per contenir la pandèmia han suposat un canvi favorable en l’evolució de l’economia catalana el segon trimestre i l’empresariat afronta el tercer amb unes expectatives creixentment positives a tots els sectors econòmics. De fet, per al tercer trimestre estimem una acceleració del PIB del 3,5% en comparació amb el segon, gràcies al consum i també a la inversió, estimulada per l’augment de la demanda agregada i condicions creditícies favorables. Per tot això, preveiem un creixement intens tant per al 2021 com per al 2022. Aquestes són les principals conclusions de l’Informe de conjuntura catalana del segon trimestre de 2021, fetes per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona. 

Segons les nostres estimacions, l’economia catalana deixa enrere l’estancament dels darrers dos trimestres i creixeria un 1,2% el segon trimestre del 2021 impulsada per la suavització de les restriccions i l’augment de la demanda. El mercat de treball i el teixit empresarial mantenen una evolució positiva, apropant-se cada cop més als valors precrisi. A Catalunya s’han reduït per primer cop el nombre de treballadors en ERTO per sota dels 100.000 des de l’inici de la pandèmia, mantenir aquesta mesura fins a finals d’any contindrà la taxa d’atur en el 13,3% en el 2021. Pel que fa al mercat de treball, estimem un augment del 4% de l’ocupació efectiva aquest mateix any.          

Acceleració del ritme de creixement del PIB de cara al tercer trimestre fins al 3,5%  

Tant les nostres previsions com els resultats de l’Enquesta de clima empresarial apunten que l’activitat econòmica agafarà embranzida a partir de la segona meitat de l’any. Per al tercer trimestre estimem un creixement del 3,5% respecte al trimestre anterior i del 4% en termes interanuals. L’estalvi que van acumular les famílies al llarg de bona part del 2020 donarà un impuls afegit al consum privat que, juntament amb la inversió protagonitzaran el creixement dels pròxims mesos. A més, la llum verda que ha rebut el Pla de Recuperació del Govern de l’Estat per part de la Comissió Europea aquest mes de juliol apropa cada cop més l’arribada dels recursos del NGEU, en principi després de l’estiu. Els efectes multiplicadors associats al fons se sumaran als factors esmentats.  

En la mateixa línia, l’empresariat afronta amb optimisme el tercer trimestre. L’Indicador de confiança empresarial creix un 9,8% a Catalunya el tercer trimestre i se situa ja només a 3,5 punts de recuperar el nivell precrisi (1T del 2019). Per dimensió, territori i activitat econòmica, la confiança augmenta de forma pràcticament generalitzada i és més intensa com major va ser en el seu moment la contracció. Així doncs, són les empreses de menys de 50 assalariats, les demarcacions de Tarragona i Girona –en plena campanya turística– i el sector de l’hostaleria i transport –i en menor mesura el comerç– els que albiren millors perspectives els pròxims mesos. 

Determinants i incerteses de la recuperació a curt i llarg termini 

Tot i el context positiu que marquen els indicadors, cal no perdre de vista possibles riscos a curt i llarg termini. D’una banda, la virulència de la cinquena onada per la variant Delta ha estat major de l’esperat. En plena temporada turística es manté la incertesa sobre quin serà el seu impacte en un context en què el pla de vacunació, tot i que molt avançat, encara no ha permès assolir la immunitat de grup i els països i regions tornen a aplicar restriccions per viatjar i recomanacions en contra de visitar aquelles zones amb major incidència. Amb un tret de sortida molt positiu en viatgers i reserves al maig, l’indicador avançat de reserves estrangeres indica una possible reversió de la tendència al juliol.  

D’altra banda, destaca l’augment dels preus que s’ha començat a registrar a partir del mes de  març. A Catalunya, l’IPC ha escalat fins al 2,6% en termes interanuals al juny –el valor més elevat des de l’abril del 2017. Ara bé, cal tenir present que aquest increment s’ha produït principalment per l’escalada del preu de l’energia, que, amb l’esclat de la pandèmia, va patir fortes reduccions al llarg de bona part del 2020. Tot indica que es tracta d’un fenomen transitori fruit de la reversió dels descensos del 2020. Tanmateix, si se sumen futurs augments similars en les matèries primeres o la falta d’insums a la indústria, els increments en els preus podrien traslladar-se als salaris i convertir en estructural el que ara és un fenomen conjuntural i, per tant, transitori.  

Quadre macroeconòmic de previsions 

Finalment, adjuntem l’actualització de les nostres perspectives d’evolució econòmica, de preus i de mercat de treball per al 2021 i 2022 amb data del 13 de juliol.