La recerca d’una solució arran de l’augment sense precedents de la factura de la llum aquestes últimes setmanes està sent objecte de debat com també ho va ser a principis d’any, després del temporal Filomena. Aquest increment històric en la factura de la llum està afectant tant a les famílies com a les empreses, pimes i autònoms del nostre territori en un moment en què és primordial recuperar-se de l’embat econòmic de la pandèmia i s’han de prendre decisions claus en la lluita contra el canvi climàtic.  

En aquesta línia, la Cambra de Barcelona considera necessari fer canvis en el mecanisme de subhasta establert actualment a l’Estat espanyol, que permet a les comercialitzadores satisfer horàriament la demanda energètica. De fet, el funcionament de la subhasta que ha estat llargament debatut i en molts aspectes criticat, es basa a pagar a tots els generadors (per unitat d’energia generada) el preu de l’energia més cara que en cada moment està en funcionament. Per tant, aquest funcionament remunera amb escreix les que tenen un baix cost (per exemple la generació nuclear i la hidràulica) quan entra en funcionament una generadora d’alt cost, com és una central tèrmica. És per això que des de la Cambra es demana ajustar el mecanisme de subhasta i distribuir les rendes que es creen entre el cost real de generar l’electricitat i el preu majorista, permetent d’aquesta manera fer front a la pobresa energètica que viu malauradament la població més vulnerable. Amb tot, però, és essencial continuar mantenint un marge que incentivi la implantació d’energies renovables. 

Per fixar el preu majorista, es tenen en compte a més del cost del combustible i els costos operatius, un ingredient incorporat a principis del 2019 per la UE i subsidiàriament per l’Estat que és el cost dels drets d’emissió de CO2. Les empreses contaminants que superen aquests drets d’emissió que l’Estat els ha assignat poden compensar l’excés comprant als diferents operadors del mercat drets d’emissió. Per això, quan entra en funcionament una central tèrmica a la subhasta encareix el preu de tota l’energia generada, fins i tot de la produïda per altres tecnologies que no emeten GEH, ja que se li suma l’import addicional dels drets d’emissió de CO2.  

La repercussió que té el cost dels drets d’emissió en la factura de la llum serà més fort any rere any, ja que l’objectiu dels estats de la UE és reduir anualment el volum d’emissions GEH de les empreses. Per tant, el mercat dels drets d’emissió, que es regula per la llei d’oferta i demanda, s’inflarà i seguirà provocant una alça en la factura de la llum. Per aquest motiu, des de la Cambra es reclama que els drets d’emissió només repercuteixin a les tecnologies que realment generen GEH. Alhora, que es revisi el funcionament del mercat de drets d’emissió de GEH, adaptant-lo a les característiques d’un mercat parcialment intervingut, ja que són les administracions públiques les responsables de fixar el volum negociable.  

D’altra banda, se sap que la fixació del preu de l’energia respon a una cadena de valor (la generació, el transport, la distribució i la comercialització) en la qual hi participen diversos actors i que obeeix molts factors. Però, els preus es traslladen a la factura dels usuaris de la següent manera:  

1. Energia:  
   • Un terme fix, anomenat com a terme de potència valorat amb la màxima potència que un usuari pot connectar i que ve justificat per garantir la resposta del sistema en el cas que tots els usuaris connectessin el màxim de potència contractada. 
   • Un terme variable directament relacionat amb el consum real. 
   • Unes taxes i impostos entre els quals hi ha l’IVA que actualment s’ha reduït del 21 al 10% 
2. Uns costos regulats relacionats amb els peatges de les xarxes de transport i distribució i amb altres conceptes com per exemple la producció i gestió dels residus nuclears. 
3. Unes franges horàries amb preus diferenciats per tal d’incentivar el consum en hores vall. 

Des de la corporació es considera que a l’hora de definir els càrrecs de les factures s’hauria de fer prevaldre l’estalvi i l’eficiència, perquè són decisius a l’hora d’afrontar el repte del canvi climàtic i de responsabilitat col·lectiva sobre aquest recurs finit. En aquest sentit, la Cambra de Barcelona proposa ajustar i passar a variables en tot el possible els càrrecs fixos de les factures de la llum, per tal d’incentivar el comportament d’estalvi en els clients. També exigeix transparència en les taxes perquè s’evidenciï quins són els conceptes que incrementen i amb quin objectiu es fa.  

En un context marcat per la recuperació econòmica i els objectius de sostenibilitat, reiterem el compromís de la Cambra de treballar per a la millora de les condicions en les quals les empreses i la ciutadania accedeixen als serveis d’un sector essencial per a la competitivitat de les empreses del nostre país, com ho és el de l’energia elèctrica.