Barcelona, 14 de febrer de 2020.- La Cambra de Barcelona, amb la voluntat de liderar els reptes de futur del país, ha celebrat la primera jornada New Space Economy com a tret de sortida de la nova comissió de l’Espai i Aeronàutica. L’acte, que s’ha celebrat a la Casa Llotja de Mar, ha comptat amb la participació de 250 empresaris/es interessats en el sector de la nova economia espacial, un sector amb un elevat potencial, que preveu inversions europees per valor de 16.000 milions d’euros al llarg del període 2021-2027. La jornada ha estat coorganitzada per la Cambra i la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn).

Mònica Roca, vicepresidenta primera de la Cambra, ha celebrat l’èxit d’aquesta jornada i ha refermat el compromís de la Cambra en potenciar i liderar l’impuls d’aquest nou ecosistema. Per aquest motiu la Cambra ha posat en marxa una comissió de treball centrada en tractar aspectes de futur de la tecnologia aeroespacial. Durant la seva intervenció, la vicepresidenta ha detallat que el full de ruta de la corporació Catalunya 2030/40 cerca intensificar i impulsar sectors com aquest, que la Catalunya del futur ha de liderar. “Estem preparats per fer-ho i des de la Cambra ens esforçarem per fer-ho possible”, ha sentenciat Roca.

S’estima que més del 10% del PIB de la Unió Europea depèn de serveis aeroespacials

La New Space Economy és un moviment i una filosofia que s’utilitza per referir-se a un sector global de noves empreses aeroespacials que treballen independentment dels governs i dels contractistes principals tradicionals per desenvolupar un accés més ràpid, millor i més barat a les tecnologies aeroespacials.

Aquest conjunt de nous serveis ha estat possible gràcies a una sèrie d’innovacions tecnològiques i de models de negoci que han suposat una reducció important dels costos i que han donat com a resultat la prestació de nous productes i serveis que han ampliat la base de clients existents. Econòmicament s’estima que el 2017 el conjunt del sector presentava un valor estimat d’entre 53 i 62 milions d’euros, i que més del 10% del PIB de la UE ja depèn dels serveis relacionats amb l’espai.

La potencialitat d’aquest sector rau en què no és tan sols una oportunitat per a les empreses del sector espacial, sinó també per a aquells negocis tradicionals de sectors com l’automoció, el turisme, les telecomunicacions o l’energia que vulguin usar dades com les que provenen de l’observació de la Terra, de navegació, o de telecomunicacions, per aplicar-ho als seus negocis. Empreses com SpaceSur, Lobelia, Aistech, isardSAT, gràcies a la informació proporcionada per satèl·lits ofereixen solucions basades en l’anàlisi de les dades i permeten així la gestió de riscos per a la implementació d’alarmes de protecció civil o fins i tot la monitorització precisa dels efectes del canvi climàtic. Altres empreses com Open Cosmos o Alén Space construeixen els mateixos satèl·lits.

Barcelona, espai idoni per liderar la New Space Economy

Les empreses participants a la jornada han coincidit a destacar la idoneïtat de Barcelona per liderar la New Space Economy. El paper actiu de les universitats en aquest terreny, el talent que aglutina el territori, l’alça de la inversió estrangera i les start-ups, així com l’excel·lent situació geogràfica són clau perquè Barcelona a data d’avui pugui potenciar i liderar aquest nou ecosistema emergent.

La jornada s’ha estructurat al voltant de tres taules rodones que han tractat els principals reptes de la New Space Economy. La primera s’ha centrat en discutir sobre el que és i significa empresarialment aquesta nova economia espacial i ha comptat amb la participació de fundacions com l’IEEC, i2cat i empreses reconegudes del sector com Rokubun o GTD. La segona taula s’ha focalitzat en les oportunitats d’emprenedoria que proporciona al sector espacial; i la darrera taula ha discutit el futur de les bases lunars lligada a la tecnologia d’impressió 3D.

Presència europea i institucional

La jornada ha comptat amb la participació institucional de la Generalitat de Catalunya encapçalada pel secretari de Polítiques Digitals, David Ferrer, i pel director general d’Innovació i Economia Digital, Daniel Marco. Des de la Conselleria de Polítiques Digital i Administració Pública també s’aposta per potenciar aquest sector i de fet els nous pressupostos contemplen una inversió de 5 milions d’euros anuals per aquest ecosistema.

L’acte també ha comptat amb la participació de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’ESA, i el suport de la Comissió Europea en el marc del projecte europeu Astropreneurs.