La societat catalana i el teixit productiu català s’enfronten a un desafiament majúscul: la transició cap a la neutralitat climàtica en l’horitzó 2050. Davant d’aquest escenari, la Cambra de Comerç de Barcelona entén que la transició energètica, a la qual ha de fer front Catalunya, ha de passar inexcusablement per fomentar una transformació global que fomenti un canvi cultural, promogui un canvi d’hàbits, noves formes de producció i incentivi l’economia circular i el consum de proximitat.  

En aquest sentit, i atenent-nos a les conclusions del monogràfic La descarbonització i transició energètica a Catalunya. Full de ruta per assolir la plena descarbonització del país el 2050 publicat en el marc dels Indicadors de Progrés i Benestar, el desafiament que hem d’afrontar de cara a la neutralitat climàtica és gegantí i es tradueix en dos objectius:   

• D’una banda, hem de complir els objectius de reducció d’emissions en els horitzons marcats per la UE, la qual cosa ens exigirà un esforç tecnològic, d’inversions i de canvis en el model actual de producció i consum energètic, afectant directament als sectors de la producció energètica, la indústria, el transport i l’edificació, així com al conjunt de la ciutadania.  

• D’altra banda, hem de trobar la fórmula cap a un canvi de model econòmic en el nou context de la neutralitat climàtica, que permeti un balanç cost-benefici positiu, derivat del guany per la generació de nous llocs de feina associats al nou model, i l’increment del benestar de la societat. 

Per aquest motiu, la corporació considera essencial que empresa, societat i sector públic actuïn conjuntament amb un full de ruta clar, transversal i comú que contribueixi a fer realitat aquests objectius a un cost assumible per tots.  

D’aquesta forma, i per fer plausible aquest repte, la Cambra conclou que: 

• Cal trencar amb la dinàmica històrica a Catalunya pel que fa a la implantació de nous projectes d’energies renovables: a Catalunya no s’obren nous parcs des del 2013, amb 13 GW de projectes pendents sobre la taula.  

Catalunya necessita de l’ordre de 67.071 MW de potència instal·lada l’any 2050 per assolir un escenari d’un model elèctric 100% renovable. Els projectes sense resoldre representen el 94,5% de la capacitat energètica que segons el full de ruta cameral s’hauria d’instal·lar d’aquí al 2030. La corporació demana accelerar i estudiar a fons aquests projectes, atès que aquests podrien ser la primera pedra per començar a fer realitat l’horitzó establert. 

En aquest sentit, la corporació considera que, un cop validat pel Parlament el Decret Llei 24/2021 de la modificació de la norma actual, és de vital importància que es consolidi, amb la màxima urgència, el nou marc legislatiu que ha de definir i detallar els objectius i la planificació del desplegament de renovables en el nostre Territori. Això inclou la tramitació de la futura Llei de Transició Energètica i del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables.  

Tanmateix, és essencial flexibilitzar al màxim la posada en marxa d’aquests projectes, facilitar la connexió a les xarxes de distribució existents i considerar l’opció a nivell públic de construir línies d’evacuació d’entitat pública amb l’objectiu de facilitar i fer realitat projectes d’energia renovables que a data d’avui no s’estan materialitzant. 

• Cal planificar i arbitrar bé la transformació cap al nou model de neutralitat climàtica. Cal definir i portar a terme una planificació energètica focalitzada tant en la generació de nova oferta (renovable) com en la gestió de la demanda; però, a més, cal fer-ho seguint també altres objectius d’equilibri addicionals: entre promoció pública i privada; entre grans projectes i la producció distribuïda o autoconsum; entre els criteris d’ús racional del territori i les necessitats derivades de la implantació de nous projectes de renovables.  

Cal un arbitratge just en tots aquests àmbits, seguint uns criteris i línies d’acció ben definits, des del Territori, i sota un marc legislatiu harmònic entre els diferents nivells competencials. 

• Cal un marc apropiat a nivell de regulació/normativa per tal que els propis consumidors, i molt en especial les empreses i la indústria, puguin prendre les seves decisions estratègiques de cara a la seva transformació energètica. 

En particular, una de les vies que requereixen la implantació d’una regulació realment favorable és la producció distribuïda o autoconsum. La Cambra demana a les administracions fomentar-ne la seva introducció creant línies de subsidis més àmplies a les actuals, atorgant incentius fiscals i establint polítiques decidides que incentivin la seva implantació. 

A nivell pràctic, una de les línies per fomentar la seva posada en marxa és facilitant i flexibilitzant la figura de les comunitats energètiques, a l’entorn urbà residencial, comercial i en polígons d’activitat econòmica que avui en dia només poden donar cobertura a un radi de 500 metres d’on es produeix l’energia.  

• Els plans d’inversió de les administracions s’han de centrar també en la recerca i el desenvolupament dins l’àmbit de les energies renovables, per tal d’assolir la necessària maduresa tecnològica (i reducció de costos associats a la seva implantació) dins dels terminis establerts per assolir la neutralitat climàtica. 

Prenent en consideració la discontinuïtat horària i la dependència de les condicions meteorològiques de les  fonts  d’energia renovable, cal afrontar el desafiament de l’emmagatzematge de l’energia aprofitant totes les tecnologies que poden fer possible aquest emmagatzematge, a nivell domèstic, associat a l’ús del vehicle elèctric o en grans instal·lacions de bombeig. 

Des de la Cambra s’advoca per llegir aquest repte de la transformació energètica i l’escassetat de subministraments com una oportunitat per construir un nou model econòmic que vetlli pel benestar de la societat i es fonamenti sobre el coneixement, el progrés i la resiliència. En efecte, gran part dels llocs de feina que es generaran d’aquestes inversions seran qualificats i d’alt valor afegit.