Barcelona, 27 de gener de 2019.- La Cambra de Comerç de Barcelona celebra els registres històrics assolits pel sistema de transport públic metropolità, que l’any 2018 ha superat per primera vegada el llindar dels 1.000 milions de viatgers, amb un creixement global del 4% respecte el 2017.

De fet, en els termes de demanda anual mòbil que publica l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), entesa com les validacions dels dotze mesos anteriors a la data de mesura, aquest llindar es va assolir per primera vegada al tancament del passat mes de juliol i s’ha anat consolidant al llarg del segon semestre fins a tancar l’any amb 1.025 milions de viatges.

Totes les modalitats de transport públic han augmentat els usuaris el darrer any, fins assolir en conjunt 39,3 milions de validacions addicionals, però destaquen el metro en valor absolut (amb un increment de 17,1 milions de passatgers) i, en termes relatius, els autobusos metropolitans (+6,5%) i els autobusos interurbans (+8,2%).

Amb les dades del tancament anual de 2018 publicades per l’ATM, es constata que les Rodalies de Barcelona, gestionades per Renfe, encara no han recuperat els nivells de demanda del passat. Concretament, el 2018 van transportar un 5% de passatgers menys que l’any 2006.

En comparació, la resta de modalitats de transport han crescut significativament durant el mateix període: el tramvia un 72,2% (tot i no mostrar-se a la gràfica anterior), el metro un 15,3%, el conjunt dels serveis d’autobús el 8,6% i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat l’11,8%.

Una vegada més, aquests indicadors fan evident que cal afrontar els reptes d’inversió pública pendents a les infraestructures de mobilitat metropolitanes, amb especial èmfasi en les millores estructurals a la xarxa de rodalies.

La realitat és que Barcelona es troba davant d’un panorama d’inversions bloquejades mentre que el número d’usuaris del transport públic a l’àmbit metropolità consolida la seva tendència alcista. A més, aquestes necessitats metropolitanes d’infraestructures de mobilitat resultaran més difícils d’atendre en la mesura que Barcelona, Catalunya i Espanya continuïn sense pressupostos.

Mentrestant, la relació entre oferta i demanda es continuarà tensant, fruit de l’impacte sobre la mobilitat de tendències demogràfiques, socials i econòmiques de fons com l’increment de la població, l’augment de la mobilitat obligatòria, l’envelliment de la població o l’augment de la demanda turística al transport col·lectiu, sense que les administracions públiques s’estiguin comprometent a encarar les solucions estructurals necessàries.