La Cambra de Barcelona celebra la formació de govern a Catalunya després de vuit mesos d’executiu en funcions i insta la nova Generalitat encapçalada per Pere Aragonès a engegar sense dilacions polítiques centrades en la recuperació econòmica, missió que recaurà principalment en les conselleries d’Economia i Hisenda, i d’Empresa i Treball, a qui traslladem la màxima col·laboració per fer-ho possible.  

La corporació reitera la seva petició d’una Generalitat estable i alhora valenta, que sigui proactiva en la lluita contra la pandèmia i la reactivació de l’economia mitjançant ajuts directes i iniciatives que permetin transformar la nostra economia, a través de l’exigència dels fons Next Generation EU i d’altres fons, sense oblidar altres reptes molt presents com l’emergència climàtica i la digitalització. 

En aquest sentit, la Cambra celebra la decisió de mantenir la conselleria de Polítiques Digitals per continuar impulsant accions encarades a la integració de les noves tecnologies i la innovació a Catalunya i el seu teixit productiu, iniciatives que des del principi han comptat amb el suport de la Cambra de Barcelona i que amb la crisi de la Covid-19 són més necessàries que mai. 

Atès que aquesta conselleria assolirà també les competències en infraestructures, la Cambra n’espera també que treballi per eliminar el dèficit d’inversió per part de l’Estat a Catalunya, que la corporació ha xifrat en 45.000 milions d’euros. Des del Govern s’hauria de pressionar perquè l’Estat destini, com a mínim, 15.000 milions a accions prioritàries. També s’hauria de continuar reclamant el traspàs de Rodalies, la inversió en les línies de tren de mitja distància, la solució definitiva de les vies d’altes prestacions i les inversions al Port i l’Aeroport de Barcelona.   

En paral·lel, és important cercar oportunitats per potenciar altres infraestructures de país com a dinamitzadores de sectors com la mobilitat, quelcom que recull l’acord d’investidura signat per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. N’és un exemple el Circuit de Catalunya, que segons un estudi elaborat per la Cambra de Barcelona, el seu desenvolupament empresarial podria tenir un impacte econòmic de 430 milions d’euros en el VAB del territori i crear gairebé 6.000 llocs de treball. 

La Generalitat ha de fer una aposta clara en aquesta legislatura per la societat del coneixement i treballar per assolir un model econòmic més resilient que fomenti la innovació, el talent, la transformació tecnològica i la sostenibilitat, entre d’altres. Aquest nou model, que les Cambres han definit al projecte Catalunya 2030/40, necessita sumar institucions, empreses i administracions, independentment de la situació política, per centrar-se en desenvolupar el màxim potencial de l’economia catalana. 

La legislatura que arrenca a Catalunya també és una oportunitat per impulsar noves polítiques econòmiques com la Mediació Empresarial i la Segona Oportunitat com a eines efectives per resoldre els conflictes entre empreses i la situació de crisi de molts empresaris i empresàries. Per fer-ho possible, la Cambra ofereix la seva col·laboració a la conselleria de Justícia.  

Des de la cartera d’Economia també podria estudiar-se la creació d’una nova entitat bancària catalana, una proposta que ha rebut més del 90% del suport en una consulta de la Cambra a l’empresariat. 

En matèria d’internacionalització, la Cambra posa al servei de la conselleria d’Exteriors una xarxa cameral que compta amb més de 13.000 Cambres per facilitar l’obertura de l’economia catalana al món i l’establiment de relacions comercials amb altres països. Per aquest motiu, es demanarà una reunió per tractar amb més detall les oportunitats de teixir aquesta col·laboració. 

La Cambra també posa a disposició de la nova conselleria de Feminismes i Igualtat la col·laboració de l’Observatori Dona, Empresa i Economia per impulsar iniciatives a favor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, reduir la bretxa salarial, fomentar el talent femení en àmbits com les TIC/STEM i reforçar la presència de la dona tant al món de l’empresa com al sector públic. 

Finalment, una altra de les prioritats d’aquesta legislatura hauria de ser l’aprovació d’una Llei de Cambres catalana que reguli les funcions de les Cambres d’acord amb la legislació estatal de l’any 2014, que atorga a les Comunitats Autònomes aquesta potestat. La crisi sanitària fa encara més urgent l’aprovació d’aquesta Llei perquè les 13 Cambres catalanes puguin desenvolupar plenament el seu paper com a  agents econòmics i mobilitzar més recursos per fer costat a les empreses i autònoms/es. 

210 propostes per reactivar l’economia 

La Cambra de Barcelona demana a la Generalitat que centri les seves actuacions en dos eixos bàsics: impulsar la recuperació econòmica, per la via de l’exportació, la inversió privada i el foment de l’emprenedoria; i millorar la competitivitat dels sectors sobre la base d’unes millors condicions del capital humà, tecnològic i institucional, tot garantint la transició energètica i la cohesió social. 

En base a aquests eixos, el Gabinet d’Estudis i les comissions de la Cambra han elaborat un document que fixa 60 objectius primordials per impulsar la recuperació econòmica i la competitivitat de Catalunya, així com un total de 210 propostes per desenvolupar-los. 

En un primer bloc, el document exposa una sèrie de propostes per reactivar l’economia amb actuacions en matèria d’innovació, infraestructures, fiscalitat, sostenibilitat i igualtat, entre d’altres, per a l’impuls del talent, incentivar l’activitat econòmica i vertebrar un país en xarxa. 

El document també compta amb un segon bloc de propostes d’àmbit sectorial per avançar, per exemple, cap a una economia verda que integri les noves tecnologies i la indústria 4.0, així com un propostes per a un model turístic de més qualitat. En aquest apartat també s’hi inclouen mesures per al sector primari, la mobilitat i la logística, la ciència, la cultura, l’esport i la salut. 

L’acció de govern de la Generalitat durant aquesta legislatura estarà marcada en un context de priorització de la despesa i de sortida de la crisi. Per això, és més important que mai la col·laboració publicoprivada en totes aquelles actuacions que tinguin com a resultat un impuls de l’activitat econòmica o una millora competitiva dels sectors productius de Catalunya. 

Alhora, és important que el Govern insisteixi en reclamar la implicació de l’Estat perquè Catalunya rebi els ajuts directes que li pertoquen segons el seu pes econòmic o l’impacte de les restriccions. El març el Ministeri d’Hisenda va informar que Catalunya rebria 993 milions d’euros provinents del paquet de 5.000 milions d’euros en ajuts directes a les empreses aprovat per l’Estat, tot i que segons els càlculs de la Cambra de Barcelona, Catalunya n’hauria de rebre com a mínim 1.250 milions d’euros.