El 2022 ha començat amb l’aparició de vents de cua o factors positius, com són el dinamisme del mercat del treball, el bon comportament de la construcció i el sector immobiliari i el creixement de les exportacions. En canvi, hi ha elements en contra que estan debilitant les expectatives empresarials, com les pressions inflacionistes o els colls d’ampolla ens els subministraments. Aquestes són algunes conclusions que es desprenen de l’Informe de conjuntura catalana del primer trimestre de 2022, elaborat per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona. 

L’estudi constata que el mercat laboral ha mantingut una tendència clarament positiva fins al març. Segons l’EPA, la taxa d’atur s’ha situat en el 10,2% durant el primer trimestre de 2022, la taxa més baixa en aquest trimestre des de 2008. A més, el nombre total d’afiliacions a la Seguretat Social ha seguit augmentant i, al mes de març, ja se situava un 2,6% superior al nivell previ a la pandèmia (a finals d’any va ser de l’1,7%). En termes interanuals, l’afiliació al règim general explica en gran mesura el dinamisme del mercat de treball, que a partir del mes de novembre de 2021 ha experimentat una evolució creixent en les taxes de variació (5,2% al març). A això s’afegeix que el nombre de treballadors en ERTO s’ha reduït fins als 22.107 en mitjana al març, fet que només representa el 0,7% de les afiliacions al règim general. Finalment, l’increment de l’ocupació pública s’està desaccelerant en el primer trimestre en paral·lel a l’acceleració de l’ocupació al sector privat que pren el relleu.  

L’evolució positiva del mercat laboral contrasta amb un debilitament de les expectatives de la marxa dels negocis de l’empresariat català a partir de l’últim trimestre de 2021. Aquesta tendència no s’ha revertit el 2022 degut a l’impacte de la variant òmicron i un augment més intens de l’esperat de les pressions inflacionistes, situació que s’ha agreujat per l’inici del conflicte a Ucraïna a finals de febrer. En aquest sentit, el percentatge d’empreses que sostenen que els preus aniran a l’alça ha crescut intensament des de principis del 2022.  

Tot i l’empitjorament generalitzat de les perspectives econòmiques, destaca en positiu el sector de l’hostaleria. En particular, el percentatge d’empresaris que preveuen una millora de la marxa dels negocis el segon trimestre de 2022 respecte al trimestre anterior supera als que consideren que anirà cap a pitjor. Aquesta dada no només és molt positiva, sinó que es tracta d’un fet que no es produïa des de l’inici de la pandèmia.   

Els factors principals que expliquen les bones perspectives del sector de l’hostaleria són el creixement de la despesa corrent de les llars (gràcies a la completa retirada de les restriccions a l’activitat i el consum embassat) i les expectatives de forta recuperació del turisme estranger. Així, els principals indicadors avançats del sector (com ara el de reserves hoteleres) apunten cap a una consolidació del turisme nacional (en comparació amb els nivells de 2021) i una forta afluència de visitants estrangers durant els propers trimestres. 

Inflació: el principal risc per a la recuperació de l’activitat econòmica 

El principal vent de cara per a la recuperació de l’activitat el 2022 és l’evolució dels preus. Tot i l’elevada incertesa, les principals institucions situen la inflació mitjana -per a l’economia espanyola- entre la forquilla del 5,3% (Fons Monetari Internacional) i 7,5% (Banc d’Espanya) l’any 2022.  

En aquest context, la Cambra de Barcelona ha actualitzat la seva previsió d’augment dels preus per a l’economia catalana, situant-la en el 7,0% en mitjana anual el 2022. Els motius que expliquen aquesta revisió són fonamentalment tres. El primer, la inflació ha sorprès a l’alça des de principis de 2022, situant-se en el 7,6% en mitjana fins al març. En segon lloc, la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus ha suposat un fort xoc econòmic sobre l’economia catalana, essencialment a través de l’augment dels preus del gas i el petroli. En particular, al març la cotització del gas natural es duplicava respecte al febrer i el preu del petroli Brent escalava per sobre dels 100€ el barril (el doble del preu mitjà entre 2019 i 2021). Finalment, els preus de les primeres matèries agrícoles i metalls bàsics, després d’un període de reducció gradual durant la segona meitat del 2021, han tornat a augmentar des de començaments del 2022. 

El dubte a hores d’ara és fins a quin punt l’augment dels preus -fonamentalment a causa d’un fort creixement del preu del petroli, el gas i la factura elèctrica- s’acabarà traslladant de forma persistent sobre la inflació subjacent (exclou els preus energètics i els aliments no elaborats). En aquest sentit, el percentatge d’empreses que creuen que els seus preus de venda augmentaran en el segon trimestre de 2022 és molt elevat, però és important destacar que s’ha estabilitzat respecte al trimestre anterior. Un aspecte addicional a emfatitzar d’aquest informe és que durant el primer trimestre de 2022 no s’observa una espiral entre preus i salaris a l’economia catalana. Així, l’increment acumulat del salari mitjà pactat en convenis ha estat del 2,2% fins al març (només 4 dècimes superior a l’augment per al conjunt del 2021). De mantenir-se aquesta tendència, la inflació durant la segona meitat de l’any s’hauria de moderar gràcies a la contribució negativa del component energètic (efecte esglaó en comparació amb els preus del 2021 i efectes de les mesures adoptades). 

Tanmateix, per compensar la pèrdua de capacitat adquisitiva a curt termini, és importar destacar que ajudes públiques haurien protegir als col·lectius més vulnerables. Addicionalment, la Cambra de Barcelona reclama l’aprovació urgent d’un pacte de rendes que permeti distribuir de forma equitativa l’impacte de l’augment de la inflació.

Les previsions es revisen a la baixa degut a l’augment de les pressions inflacionistes 

Finalment, el nostre quadre macroeconòmic de previsions per a Catalunya del 2022-2023 apunta cap a una moderació del ritme de creixement degut a la revisió de l’escenari d’inflació (7,0% anual el 2022 i 4,0% el 2023). Concretament, la previsió actual és que l’economia catalana creixerà un 4,8% el 2022 i un 3,6% el 2023. Aquesta revisió suposa un descens d’1,5 punts percentuals per al creixement del 2022 en comparació amb les previsions de principis d’any. Tot i que aquest canvi d’escenari suposa una clara desacceleració de l’activitat, un dels principals missatges de l’informe és que l’economia catalana no es troba en un context d’estagflació (fort augment dels preus i absència de creixement econòmic). A més, els indicadors econòmics tampoc anticipen aquest escenari en els propers trimestres, malgrat l’augment de la incertesa econòmica.   

Els arguments per sostenir aquesta afirmació són diversos. Tal com s’ha esmentat anteriorment, l’economia catalana no es troba actualment en una espiral d’augment de preus i salaris. Addicionalment, les palanques de creixement de l’activitat segueixen presents malgrat la incertesa econòmica. En concret, el dinamisme del mercat de treball, la major afluència de turisme estranger i el creixement de les exportacions poden esdevenir les principals palanques del creixement durant el 2022. A més, la inversió també tindrà un paper rellevant en l’impuls de l’activitat, però la seva contribució dependrà del percentatge de finançament que finalment rebi l’economia catalana dels fons Next Generation EU. Si Catalunya representa el 19% del PIB espanyol, el 25% de la indústria manufactura, el 23% de l’R+D, i el 25% de les exportacions espanyoles, un repartiment basat en criteris d’eficiència suposaria rebre entre un 20-25% dels fons europeus, un percentatge clarament superior a les transferències realitzades durant el 2021.  

El quadre de previsions: sensibilitat respecte al creixement dels preus 

El creixement econòmic del 2022 estarà fortament condicionat a l’evolució de la inflació. L’informe de conjuntura d’abril de 2022 recull una anàlisi de sensibilitat, elaborada per d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona, de l’avenç de l’activitat econòmica en funció d’escenaris alternatius de creixement dels preus durant el 2022. 

L’escenari optimista (inflació del 6% i creixement del PIB del 5,1%) preveu una reducció més intensa de la inflació a partir del segon semestre de 2022, fet que milloraria la capacitat adquisitiva de les famílies i permetria una normalització més gradual de la política monetària. L’escenari pessimista (inflació del 8% i creixement del PIB del 4,3%) contempla un context de major enquistament de l’augment dels preus, fet que minoraria el consum privat, la inversió i obligaria al BCE a emprendre una política més restrictiva en el curt termini.