La Cambra de Barcelona ha traslladat a Aena la necessitat de treballar en un pla conjunt per consolidar l’Aeroport de Barcelona en un hub internacional, en una reunió celebrada aquest divendres entre l’operador aeroportuari espanyol i la corporació, per tal de valorar les perspectives de recuperació de la connectivitat de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. 

Aquesta trobada s’emmarca en les converses que Aena manté amb les institucions i agents de Barcelona i Catalunya per aconseguir un consens respecte al futur de l’Aeroport en un moment en què es disposa de l’oportunitat llargament reclamada d’augmentar la connectivitat de llarg radi, un factor de vital importància per al desenvolupament econòmic de Catalunya. 

La consolidació de l’aeroport com a hub intercontinental permetria donar continuïtat a la tasca del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), que ha presentat recentment el seu nou Pla Estratègic per a la recuperació de l’activitat i l’establiment de noves connexions de llarg radi. Aquest ens, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Barcelona i Aena, ha aconseguit que l’Aeroport de Barcelona augmentés les seves rutes intercontinentals fins a assolir el 2019 connexions a 47 destinacions a Amèrica, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. 

Necessitat d’un acord 

Per tal d’assolir la recuperació i la consolidació de les connexions intercontinentals de Catalunya, és imprescindible que les institucions i els agents del territori arribin a un acord perquè esdevingui una realitat la inversió la inversió de 1.700 milions d’euros que Aena ha compromès per al desenvolupament de l’aeroport, que inclouen la construcció d’una nova terminal i actuacions vinculades per utilitzar la capacitat aprovada en el Pla Director vigent pel camp de vol, essent l’allargament en 500m de la tercera pista. Aquesta inversió, a més, generaria 20.000 llocs de treball. 

Aena s’ha compromès, també, perquè les actuacions projectades per a la consolidació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat comportin no només la mera restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’1 a 10, així com la creació d’un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l’actual, d’acord amb un exigent procediment establert per la Comissió Europea que ha de tramitar la Generalitat de Catalunya per a la modificació de la Xarxa Natura, on s’inclourien els terrenys que Aena adquiriria. 

La Cambra i Aena apel·len al territori a evidenciar el compromís amb la consolidació del hub intercontinental i la programació de les actuacions inversores de manera que puguin ser incorporades al segon Document de Regulació Aeroportuària (DORA II), que regula les inversions del període 2022-2026. Aquest document ha de ser aprovat abans del 30 de setembre de 2021 i té caràcter vinculant perquè la infraestructura ampliada pugui entrar en servei el 2031 i s’eviti tornar a una situació de saturació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. 

En cas de no incorporar-se al DORA II, qualsevol ampliació retardaria la seva entrada en servei fins al 2036, amb la consegüent pèrdua de competitivitat enfront de hubs d’altres ciutats europees. 

Així mateix, Aena ha manifestat el seu compromís en mantenir els plans de futur dels Aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, pels que es continuarà apostant amb inversions destacades, per tal que resultin complementaris al desenvolupament del hub de Barcelona, ja que són aeroports imprescindibles en el sistema aeroportuari català i motors socioeconòmics fonamentals per a Catalunya i el seu territori. 

El Prat, una infraestructura estratègica 

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tenir un increment mitjà anual de trànsit del 5,3% durant el període 2000-2019, que li va permetre passar de 19,5 a 52,7 milions de passatgers en aquests 20 anys, duplicant en els deu últims el seu trànsit internacional. El 2019 va ser el sisè aeroport de la Unió Europea per volum de trànsit.  

Recentment, el Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona ha avaluat l’Estudi d’Impacte Econòmic de l’aeroport. Segons aquest estudi, amb dades de 2018, el número de persones ocupades directes és de 38.117 i de 218.181 com a efecte global (73.807 sense comptar els catalitzadors), essent d’un 6,8% la seva contribució al PIB de Catalunya.