La Comissió de Salut de la Cambra de Barcelona veu amb molta preocupació l’evolució dels rebrots de Covid-19 a Catalunya i el risc no assumible d’un segon confinament. Aquesta situació es podria haver evitat, si s’hagués establert una millor coordinació basada, entre d’altres, en l’ús de la tecnologia, la realització de proves massives, la col·laboració entre sector públic i privat i la participació d’altres entitats que de forma voluntària han ofert recursos i mesures per frenar la nova onada de contagis.

L’administració pública no pot assumir tota sola les mesures per controlar una situació extraordinària com l’actual, que precisament necessita la implicació general de tota la societat. Atès que no s’ha fet una gestió adequada des de l’àrea de Salut Pública en la detecció dels casos i els contactes, cal un compromís per part del sector públic per establir una organització amb pautes clares i protocols efectius que compti amb tothom, especialment el món empresarial.

Les empreses tenen un paper important en el control de la transmissió del virus i la preservació de la salut dels seus professionals, però en lloc de tenir aquestes pautes clares i úniques d’actuació que els hauria aportat l’agilitat necessària per fer proves i seguiment de contactes, han hagut de patir noves restriccions i ordres de tancament. És per això que cal establir una concertació i coordinació entre els agents, que fixi els recursos disponibles i atribueixi funcions.

Més recursos pel al rastreig de casos positius

La capacitat per realitzar testos de la Covid-19 a Catalunya és de 40.000 proves diàries, però només s’estan duent a terme 10.000 per la manca de detecció de contactes, segons senyala la Comissió de Salut de la Cambra. Si es vol ampliar la pràctica de proves PCR a la població, és imprescindible intensificar primer el rastreig dels casos positius, així com la detecció i el seguiment dels seus possibles contactes. També cal garantir que la informació derivada dels casos detectats a l’atenció primària sigui correcta perquè Salut Pública pugui fixar la traçabilitat.

Les dades dels serveis de seguiment no coincideixen amb la situació d’emergència anunciada, la qual cosa exigeix corregir l’actuació pública en la prestació de serveis, tot i els esforços fets i la bona feina per part dels seus professionals. Ha quedat palès que les administracions no compten amb els efectius necessaris per atendre aquesta situació, la qual cosa convida a buscar alternatives efectives per aconseguir objectius com el rastreig.

Destinar recursos a mesures concretes com la pràctica de testos i el seguiment de contactes és una necessitat imperiosa que no pot estar supeditada a una estructura infradotada i amb limitacions en la prestació del servei, i més tractant-se d’una situació d’emergència sanitària. Tanmateix, cal la implicació de la societat civil i fer una crida a la responsabilitat individual, que passa per la obligatorietat en la declaració de la situació de contagi, garantint la confidencialitat.

Evitar un segon confinament

No ens podem permetre un segon confinament pels efectes devastadors que tindria, no només sanitaris sinó també pel sosteniment bàsic de la societat. En aquest ordre de coses, s’han d’adoptar mesures més evolucionades com la prevenció, la detecció i el seguiment, com ho han fet des del primer moment altres països. El sector públic no tindrà capacitat per fer-ho sense la col·laboració del sector privat i la pròpia societat, com demostren els fets.

Correspon al sector públic organitzar el sistema, facultar els comandaments i dotar dels recursos necessaris per fer front a la situació actual. En aquest sentit, és preocupant que no s’hagi dut a terme una estratègia efectiva per evitar els rebrots i que conseqüentment la corba d’infectats a Catalunya s’hagi disparat. La manca de determinades mesures ja ha provocat pronunciaments externs que posen en dubte la credibilitat i la seguretat del territori, quelcom que cal revertir.