La tecnologia aplicada en el sector de la salut genera impactes importants en termes econòmics (creixement del PIB, creació d’ocupació, inversió i estalvi en despesa pública), socials (equitat territorial, millora de la salut, temps laboral, costos de desplaçament i emissions contaminants) i millora les condicions laborals dels professionals sanitaris. Aquests impactes es calculen en l’estudi Impacte socioeconòmic del sector Salut Digital a Catalunya, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Health Hub, que es presentarà en el Health Revolution Congress (HRC), que se celebrarà el 17 de maig de 2023 a l’edifici històric de la Llotja de Mar. Aquest estudi és pioner ja que calcula, de manera global, l’impacte de la Salut Digital a l’economia i la societat.  

Valoració sistema sanitari 

La crisi sanitària viscuda recentment ha visualitzat la rellevància de la tecnologia a l’economia i la societat, i ha accelerat la necessitat d’introduir i consolidar aquesta també en el sector de la salut. De fet, l’últim Baròmetre de Salut per Catalunya apunta a un empitjorament de la valoració de l’usuari respecte la situació actual del sistema sanitari i a la necessitat d’introduir canvis profunds (gràfic 1).   

Al repte de la millora de la qualitat del servei, se sumen dues tendències que s’acceleraran els propers anys: d’una banda, l’increment de la despesa pública en salut com a resultat de l’envelliment poblacional i de la demanda de serveis de major qualitat i, d’altra banda, l’accentuació del problema de la falta de professionals sanitaris. 

Per resoldre aquests tres grans reptes, la solució passa per introduir la digitalització en el sector de la salut, de manera que es podria aconseguir, a la vegada, una millora de la sostenibilitat econòmica, de la qualitat del servei i de les condicions laborals dels professionals. Aquest canvi de paradigma significa passar de la lògica de la despesa en sanitat a la inversió en salut, especialment la inversió tecnològica.   

IMPACTE ECONÒMIC DEL SECTOR SALUT  

Es plantegen tres enfocaments que permeten anar d’una aproximació macroeconòmica més general fins a baixar a una aplicació concreta de la Salut Digital:  

• L’impacte de la inversió en Salut Digital sobre l’economia.  

A Catalunya la despesa en innovació tecnològica la recerca al sector farmacèutic i sanitari que realitzen el conjunt d’agents (empreses, administració pública i universitats) ha estat de 1.134 M€ el 2021. Com a resultat d’aquesta inversió, s’ha generat un Valor Afegit Brut (VAB) de 1.208 M€ el 2021, que equival al 0,5% del PIB de Catalunya, i 17.343 llocs de treball (0,5% de l’ocupació catalana).  

Més a mitjà termini, la digitalització és una de les vies més importants que té el sistema sanitari per augmentar la seva productivitat i que, per aquesta via, també s’estaria aconseguint millorar els estàndards de nivell de vida mesurats en termes de PIB per càpita.  

• L’impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) al sistema de la salut.  

L’estudi estima l’impacte de 8 tecnologies d’IA (monitoratge, robòtica o wearables, per exemple) aplicades al sector salut sobre: vides potencialment salvables, estalvi econòmic, i hores dels professionals sanitaris alliberades. Els resultats obtinguts per a Catalunya són que es poden: (1)  salvar unes 6.700 vides anuals (2) estalviar al voltant de 3.000 M€ anuals (equivalent al 1,4% del PIB de Catalunya de 2021); i (3) alliberar al voltant de 30 milions d’hores anuals de professionals sanitaris, equivalent a 8.300 professionals més de salut a temps complet o el 2% de les hores treballades pels professionals a Catalunya.  

• L’impacte de la instauració de la teleconsulta en atenció primària.  

L’estudi quantifica l’impacte de la instauració i potencial consolidació de la teleconsulta en l’atenció primària pública mèdica i d’infermeria en termes d’estalvi pel sistema sanitari públic i de beneficis addicionals per la societat (evita desplaçaments, major temps per a usos productius, equitat territorial i sostenibilitat mediambiental). L’impacte potencial agregat en termes d’estalvi és de 452 M€, equivalent al 0,19% del PIB de Catalunya.  

Si la teleconsulta hagués representat al voltant del 60% del total de les consultes realitzades en el camp de la medicina i la infermeria, l’estalvi potencial per al sector públic al 2021 hagués estat de 110 M€ (6,1% de la despesa pública en atenció primària), un 21% més que l’estalvi generat al 2021 (91 M€). Per la societat, l’estalvi potencial anual estimat és 342 milions d’euros: (1) 144 M€  en costos de transport; (2) 2 M€ en costos d’emissions contaminants; i (3) 195 M€ en costos d’oportunitat. En termes d’equitat territorial, la població rural concentra un 34% del total de l’estalvi generat, una xifra molt superior al seu pes en la població de Catalunya (17%).  

Aquestes tres perspectives analitzades de l’impacte econòmic mostren com la tecnologia aplicada al sector de la salut genera no només un impacte socioeconòmic positiu des del punt de vista macroeconòmic sinó, a més, una millora d’eficiència en el sistema que permetria als professionals sanitaris dedicar més temps a activitats de més valor, millorar la qualitat del servei prestat, fer front a major demanda futura de serveis sanitaris i contribuir a preservar i millorar les seves condicions laborals. En definitiva, la tecnologia ha de ser un complement a l’atenció presencial que contribueixi a garantir la qualitat i sostenibilitat econòmica del sistema present i futur.  

Catalunya i Barcelona disposen de grans actius que la posicionen en una situació favorable per arribar a ser un pol de referència al món en el sector Salut Digital 

Catalunya i Barcelona disposen de 5 grans actius que la posicionen en una situació favorable per arribar a ser un pol de referència al món en el sector Salut Digital: 

• Catalunya compta amb un ecosistema de les ciències de la vida i la salut important a nivell europeu i en fort creixement gràcies a les start-ups. El sector representa el 4,3% del PIB de Catalunya, l’1,7% de la població ocupada i la seva facturació s’ha incrementat un 20% els últims cinc anys.  

• Barcelona és els principal hub d’start-ups del sud d’Europa i un dels principals del món. L’any passat es van comptabilitzar un total de 2.022 start-ups, gairebé el doble que les registrades al 2016, sent el sector Healthtech el que concentra un major nombre (Gràfic 2). Diferents rànquings confirmen que Barcelona és una de les ciutats més atractives per a l’ecosistema emprenedor. 

• Forta capacitat d’atracció d’inversió en les start-ups catalanes de Healthtech. Aquest sector és el que ha captat més volum d’inversió (351,7 M€ el 2022), el 15,4% d’un total de 2.281 M€ captats per les start-ups catalanes (Gràfic 3).  

• Barcelona genera un efecte atracció de talent. Barcelona és la 9a ciutat del món més atractiva per a treballar a l’estranger i se situa just per davant de Sydney, París i Los Angeles en una classificació encapçalada per Londres, segons Boston Consulting Group.  

• Barcelona entre les principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica, i especialment en l’àmbit mèdic.