Mentre que el talent femení va a l’alça, la dona presenta uns índex de formació superiors (el 58% dels titulars universitaris són dones), el mercat laboral, les condicions de vida i l’apoderament no responen en la mateixa línia. Segons les últimes dades disponibles de 2020, la bretxa salarial per hora és encara d’un 16%, la taxa de pobresa s’ha incrementat i ja assoleix un 20,7% i la presència de la dona en els llocs directius encara dista lluny del 50%. Aquesta és la principal radiografia que extreuen l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Barcelona amb l’actualització dels Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2020, i la comparativa amb l’edició anterior (2017). Un estudi que analitza 28 indicadors que s’agrupen en quatre blocs per donar una visió complerta de quina és la situació de la dona en l’economia i la societat: 1) Formació; 2) Mercat de treball; 3) Sector TIC i R+D 4) Condicions de vida; i 4) Apoderament.  

Resultats: 

• Els indicadors de formació assenyalen que la dona té una formació clarament superior a la dels homes —el 58% dels titulats universitaris són dones— a la vegada que tenen menys fracàs escolar (11% enfront del 23% els homes). En el mercat laboral, també hi ha més dones ocupades amb estudis superiors que homes amb aquesta titulació. Per tant, el talent femení a Catalunya és superior al masculí i, a més, en els darrers anys aquest bretxa s’ha eixamplat.

• Però aquest major nivell formatiu no s’ha traduït en una reducció significativa de les desigualtats en el mercat laboral: les dones continuen tenint una important bretxa salarial per hora (16%) i la majoria dels contractes a temps parcial (el 71% del total). En els tres últims anys la situació pràcticament no ha variat. S’està desaprofitant el talent femení en el mercat laboral. 

• En el tercer àmbit d’estudi, el del sector TIC i R+D, és el que presenta majors desigualtats de gènere. Preocupa el baix percentatge de dones que cursen carreres d’Enginyeria i Arquitectura (només el 23%, el mateix percentatge que fa tres anys) i la baixa ocupació femenina en el sector TIC (el 33%, superior al 28% de 2017), així com la baixa quota femenina entre el personal dedicat a R+D en el sector privat (només el 33%), mentre que en el sector públic està força equilibrat (49% de dones). Això significa que les dones estan igual de preparades que els homes per fer investigació però les millors condicions en la conciliació que ofereix el sector públic fa que es dirigeixin principalment cap a aquest sector. És preocupant que la reducció de desigualtats en aquest bloc estigui estancada des de fa més de 10 anys, ja que és el sector que presenta majors perspectives de creixement en el futur.

• En el quart bloc referit a les condicions de vida, el més destacat és la major taxa de pobresa femenina de les dones (20,7% enfront al 18,3% els homes) i l’augment d’aquest diferencial respecte a fa tres anys. També preocupa la menor pensió de les dones, un 29% inferior a la dels homes, però una mica inferior al 31% de fa tres anys perquè es van jubilant dones amb més vida laboral. Els indicadors de pobresa fan referència a l’any 2019, per la qual cosa és probable que aquest diferencial de gènere augmenti quan les dades recullin l’impacte de la crisi de la Covid-19. 

• Finalment, el quart àmbit d’estudi és l’apoderament, és a dir, la presència de les dones en llocs de decisió i influència. Aquest àmbit l’hem dividit en quatre blocs: la política, l’empresa, les universitats i les institucions. En l’àmbit de l’empresa: les dones ocupen el 39% dels llocs de direcció, un percentatge que ha augmentat respecte al 2017 (31%), però aquestes guanyen un 13% menys per hora que els homes, un bretxa salarial que s’ha reduït respecte al 20% de fa tres anys.

Dins la política, s’ha analitzat les alcaldies, regidories i membres electes al Parlament de Catalunya. En aquests tres àmbits, la presència de les dones és clarament inferior a la dels homes, malgrat que en les actuals legislatures ha augmentat la presencia femenina, especialment en el Parlament de Catalunya 2021-2024, on s’acosta a la paritat. Concretament: 

• A Catalunya hi ha 728 alcaldes i només 219 alcaldesses (70% menys), 

• 4.589 regidors i 3.499 regidores (24% menys de dones, mentre que a l’anterior legislatura hi havia un 46% menys), i 70 diputats i 65 diputades al Parlament de Catalunya en la legislatura 2021-2024 (un 7% menys de dones, millorant el resultat de l‘anterior legislatura quan hi havia un 37% menys).

En l’àmbit universitari s’ha mesurat l’apoderament amb la distribució per gènere de les càtedres: les dones són el 22%, un percentatge una mica superior al de 2017 (20%). Les dones estan fortament infrarepresentades en l’accés a les càtedres i, a més, aquest discriminació s’està corregint molt lentament. Caldria establir criteris més clars de meritocràcia i una edat límit de jubilació que motivi la renovació.   

Finalment, el quart aspecte a analitzar dins l’àmbit de l’apoderament és la presència femenina en les institucions. S’han seleccionat 11 institucions entre patronals, sindicats, cambres, institucions culturals, societat civil i col·legis professionals, i s’ha analitzat els membres de la junta, òrgans de govern i presidències. En total s’han identificat 136 dones enfront a 270 homes, això és un 50% menys de dones que d’homes en els òrgans representatius d’aquestes institucions, millorant el resultat obtingut fa tres anys, quan era un 79% inferior.  

Valoració i conclusions 

• Les dones estan cada vegada més formades i tenen més competències per contribuir al creixement i desenvolupament de l’economia, però aquest talent està en part desaprofitat perquè la reducció de les desigualtats al mercat laboral està estancada (taxa d’atur, jornada parcial, temporalitat, bretxa salarial).  
• Preocupa que la pobresa femenina estigui enquistada, fruit en bona part de la manca d’ajudes publiques per famílies monoparentals, falta de gratuïtat d’escoles bressol, etc.

• També preocupa l’enquistament de la desigualtat en l’àmbit TIC i R+D. Fins que no augmentin les vocacions tecnològiques entre les noies no es notaran canvis en el futur, i ara mateix aquest indicador està estancat.  

• La desigualtat que pateixen les dones en l’àmbit de l’apoderament ha sofert una reducció considerable en els darrers anys. Cal continuar per aquest camí, perquè només si les dones ocupen el 50% dels llocs de decisió en l’àmbit públic i privat, podrem canviar la forma d’organitzar la societat, posant les persones al centre de l’economia, tal com estableix l’Agenda 2030 de les Nacions Unides en el seu Objectiu 5.