Institucions i empreses osonenques s’uneixen per impulsar la Fundació Albir, una iniciativa que vol donar resposta al problema de l’abandonament escolar prematur i fomentar la inserció educativa i laboral de persones joves, principalment d’aquelles més vulnerables i que presenten més dificultats. 

El projecte sorgeix arran de la preocupació identificada per agents polítics, econòmics i socials, i posarà el seu focus en gestionar conjuntament un abordatge a la problemàtica de l’abandonament escolar que pateix la comarca. Concretament, la Fundació Albir esdevindrà una eina arrelada al territori que situarà al centre el col·lectiu jove i, alhora, treballarà per atendre les necessitats d’incorporació de talent al teixit productiu del territori. 

En particular, segons les darreres dades territorials disponibles de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona s’estima que 1 de cada 5 joves osonencs/ques abandona els estudis assolint com a màxim l’ESO amb necessitats molt diverses d’orientació, suport i acompanyament educatiu singular. Aquest fenomen té uns impactes molt negatius per a la població jove (exclusió social i vulnerabilitat, dificultats d’inserció laboral, manca d’expectatives, malestars vitals, etc.) i per aquest motiu la Fundació Albir ha de ser l’instrument que permeti lluitar contra l’abandonament escolar prematur. Concretament, la fundació a traves de la creació d’una escola de noves oportunitats educatives impulsarà l’aplicació d’un model pedagògic singular que busqui la (re)connexió educativa i/o laboral de les persones joves entre 16 i 29 anys. 

Una aposta que és resultat de la unió d’empreses i institucions 

La Fundació Albir ha estat presentada avui en públic en un acte que ha comptat amb les intervencions de totes les institucions i empreses implicades que n’han impulsat la posada en marxa. En aquest sentit, l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido,  l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, el conseller delegat de Creacció, Jordi Baget, el president d’Ausa Futur, Joan Font, el president de la Fundació Impulsa, Carles Cuyàs, el president de Cambra territorial d’Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona, Pere Antentas, la presidenta del Consell Empresarial d’Osona, Lurdes Baulenas, i la representant de l’Associació d’Empresaris de Manlleu, Marga Padrós, han pres la paraula per reafirmar la seva aposta. Tanmateix, l’acte de presentació ha comptat amb la participació d’Enric Vinaixa, secretari de Treball del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, i Dolors Collell, directora general de Professorat i personal de Centres Públics, qui han clos l’acte. 

De fet, aquesta polifonia de veus és un dels elements més destacables de la Fundació Albir, i una de les principals diferències amb la resta d’Escoles de Noves Oportunitats de Catalunya. Concretament, en el seu patronat i haurà designats cinc patrons del sector privat que en són les entitats fundadores: Consell Empresarial d’Osona, Cambra de Comerç, Ausa Futur, Fundació Impulsa i l’Associació d’Empresaris de Manlleu; i  quatre patrons del sector públic: Ajuntament de Manlleu, Ajuntament de Vic, Consell Comarcal i Creacció. 

En aquest sentit, l’Escola Albir disposarà d’un centre de formació a Vic i un a Manlleu, però donat el seu caràcter comarcal comptarà amb més punts d’actuació en el territori. De fet, aquesta territorialització de la iniciativa és possible gràcies al suport per unanimitat ratificat al Consell d’alcaldes i d’alcaldesses d’Osona i al Ple del Consell Comarcal d’Osona obtenint el consens de tots els partits polítics que hi tenen representació. 

Solucions adaptades a les necessitats individuals per reconnectar els joves 

El model pedagògic que s’impulsarà a través de l’escola es basa en l’acompanyament subjectiu als joves a través d’itineraris d’experiència professional que els permet recuperar l’interès per la formació i connectar-los al món formatiu. En aquest sentit, es treballarà de manera especial els interessos i motivacions, així com les competències bàsiques, transversals i tecnicoprofessionals des d’una perspectiva aplicada i activa.  

No obstant això, la missió de l’aposta va més enllà de fomentar la incorporació educativa i laboral de joves, principalment d’aquells més vulnerables. Concretament, la Fundació també vol atendre les necessitats d’incorporació de talent jove del teixit empresarial d’Osona. 

De fet, l’aposta que porta desenvolupant-se des del passat mes novembre, ja està donant cobertura a més d’un centenar de joves de 18 municipis diferents que han començat a cursar diversos itineraris formatius llargs i flexibles: instal·lació de llauneria, calefacció i climatització domèstica; auxiliar de cuina; tastets professionals; i primera oportunitat educativa per joves nouvinguts o d’incorporació tardana al sistema educatiu. 

1 de cada 5 joves no continua formant-se quan finalitza l’ESO 

Com s’apuntava, una de les problemàtiques socioeducatives que afecten la població jove és l’elevat índex d’abandonament escolar prematur. Aproximadament un de cada cinc joves es troba en aquesta situació. Es tracta de joves que un cop finalitzada la seva escolarització han assolit, com a màxim, l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Dit d’una altra manera, prop del 18% de les persones joves no accedeixen a formació postobligatòria quan surten del sistema educatiu. 

Segons les darreres dades territorials facilitades pel departament d’Ensenyament en el marc de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, anualment més de 900 joves osonencs i osonenques abandona prematurament els estudis. Concretament, un 12% de l’alumnat a la comarca no gradua i/o ha abandonat abans d’acabar l’ESO. Això traduït en nombres absoluts, ens porta a parlar d’uns 220 joves. Un segon contingent de joves és aquell que tot i graduar l’ESO no continuen amb els seus estudis post-obligatoris, uns 200 alumnes de la comarca segueixen aquesta trajectòria. Un tercer contingent el trobem en aquells joves que, tot i matricular-se en el sistema de formació professional, no assoleixen el CFGM, en aquesta trajectòria hi trobem uns 350 joves (un 52%). I finalment, també es produeix un abandonament prematur a la trajectòria de batxillerat, concretament, es calcula que uns 165 alumnes l’inicien, però no el finalitzen.