El Baix Llobregat ha tancat el primer trimestre del 2021 amb un 3,2% menys de llocs de treball respecte a fa un any. Una xifra que malauradament no denota cap tipus de recuperació i que es contraposa amb el comportament registrat pel conjunt de Catalunya, on la mitjana del creixement en comparació l’any passat és positiva amb un 1,7%. En termes absoluts, la ciutat compta a data d’avui amb 94.888 llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms),

Tanmateix, aquesta tendència d’acceleració de la destrucció dels llocs de treball és inversa al comportament dels afiliats segons residencia, on tan sols s’han reduït un -0,6% i han alentit la  tendència negativa respecte al darrer trimestre (-4,7%). Aquest dualitat és indicativa que el mercat del treball de la ciutat està afectant més negativament al teixit empresarial que a la població resident. En aquest sentit, la causa que explicaria aquesta fet es troba en l’efecte que ha tingut la pandèmia sobre el recinte firal de L’Hospitalet i tots els llocs de treball indirectes que genera (oci, restauració, allotjament…) a la ciutat.

Aquesta és la tendència del mercat del treball i una de les principals conclusions que es desprèn de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball, que elaboren conjuntament la Cambra de L’Hospitalet i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.

En aquest sentit, però, cal tenir en compte que en aquesta comparativa anual ja està comptabilitzada la pèrdua d’afiliacions que es va produir a partir de mitjans de març 2020, com a conseqüència de l’aplicació de l’estat d’alarma (amb mesures de confinament domiciliari i restriccions de mobilitat) per contenir l’expansió del virus. Per tant, si es compara la xifra de llocs de treball de març de 2021 amb els nivells previs a la pandèmia la caiguda encara és més notable, un 6,7% per sota de la de finals del 2019 o un 5,2% per sota de la xifra del 31 de març de 2019. Igualment, cal tenir present que aquestes dades no inclouen les persones que estan en ERTO i que continuen donats d’alta com a afiliats.

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa una evolució contraposada respecte al març del 2020: mentre que els assalariats disminueixen un 3,9% els autònoms augmenten un 2%. Així mateix, en comparació amb el mateix període previ a la pandèmia (31 de març 2019), els autònoms han crescut un 2,6% i els assalariats han disminuït 6,2%.

Es suavitza la reducció d’afiliats segons residència, el darrer trimestre només van decréixer un 0,6%.

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats han descendit un 0,6% al municipi respecte a un any enrere, fins a les 103.159 persones a finals de març de 2021.

Per sexe, l’evolució ha estat lleugerament positiva entre els homes (0,3%), però negativa entre les dones (-1,6%). Per gran grups d’edats, els afiliats registren un augment entre els dos trams de major edat (un 2,2% entre els de 45 i 54 anys i un 3,1% entre els de 55 anys i més), mentre que els afiliats menors de 45 anys registren un descens (-3,5% en els menors de 30 anys i -2,8% de 30 a 44 anys). Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu d’afiliats entre les persones de nacionalitat estrangera, un 3,5%, mentre que entre els afiliats espanyols descendeix un 1,7%. Respecte a nivells previs a la pandèmia (març  2019), el nombre d’afiliats només ha augmentat entre els majors de 44 anys. Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 8,7% més); el motiu de la diferència és que alguns treballadors residents a l’Hospitalet es traslladen a un altre municipi diferent per treballar.

L’atur a màxims, però amb tendència a la baixa

L’Hospitalet va tancar a 31 de març amb un total de 19.494 persones a l’atur, un 26,5% més que el mateix mes del 2020 (amb efectes de l’estat d’alarma durant la segona quinzena), però un 1,2% inferior respecte al mes anterior (amb 19.728 aturats, el màxim des del maig 2015). Per sexe, el creixement relatiu anual és molt similar entre els homes i les dones (26,8% i 26,3%, respectivament). L’augment de l’atur per trams d’edat ha oscil·lat entre el 15,4% de les persones de 55 anys o més i el 35,2% dels menors de 30 anys. Per últim, per tipus d’ocupació, destaquen els creixements de l’atur per sobre del 30% dels treballadors de la restauració, personals i venedors i de les ocupacions elementals.

Sense dades comarcals del teixit empresarial

L’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball presentat no incorpora les dades corresponents als comptes de cotització (empreses) ni a les afiliacions a la Seguretat Social (llocs de treball) per sector econòmic, perquè l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya les ha deixat d’actualitzar des del tercer trimestre del 2020. Des de la Cambra de L’Hospitalet es denuncia aquesta falta dades, ja que obstaculitza la profunda anàlisi economicoempresarial del territori i obliga a analitzar-ho amb dades agregades a escala nacional.

Tot i això, la corporació ha apostat per seguir analitzant l’estructura economicoempresarial de L’Hospitalet trimestre a trimestre, per la qual ha redissenyat el contingut de l’informe a les dades que hi ha actualment disponibles a l’espera de poder afegir de nou, tan bon punt es publiquin, les dades relatives al teixit empresarial.

El soterrament de les vies del tren, una llarga reivindicació cameral

En el marc de la roda de premsa de presentació, el president de la Cambra de L’Hospitalet, Jordi Monrós, ha detallat les principals línies d’actuació de la corporació territorial, entre les quals es destaca la participació activa del Consell de la Cambra en el que és un projecte “històric”, el soterrament de les vies del tren de L’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta es tracta d’una de les actuacions més importants a escala urbanística i ferroviària de l’àrea metropolitana i és una llarga reivindicació de la segona ciutat amb més població de Catalunya. Fa gairebé vint anys que se’n va parlar per primer cop i la vegada que va estar més a prop de ser una realitat va ser el 2009, amb un projecte redactat que va quedar aparcat en un calaix pels estralls de la crisi, segons va justificar el govern espanyol en aquell moment. Cal tenir en compte que la materialització d’aquesta obra permetrà superar la gran barrera arquitectònica que trenca a hores d’ara la ciutat.