El projecte que es materialitza amb unes noves instal·lacions ubicades l’edifici El Sucre de Vic, seu de les oficines territorials de la corporació, comptarà amb una superfície total de més de 400 metres quadrats. L’espai proporcionarà àrees de treball, tant compartides com privades, i promourà l’intercanvi entre empreses i entitats de la comarca.
La posada en marxa del projecte se suma a un procés de transformació de la Cambra al territori iniciat el 2021 amb la remodelació de les oficines locals. A partir d’ara, tant el HUB com els espais d’atenció a l’empresariat s’ubicaran a la planta baixa d’El Sucre, mentre que a la primera s’hi allotjaran sales de reunions i despatxos privats a disposició de tot el teixit productiu.
Així ho han presentat avui el president de la Fundació Incyde i de la Cambra de Comerç d’Espanya, Josep Lluís Bonet, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona, Josep Pujadas. A l’acte d’inauguració hi ha participat l’alcalde de Vic, Albert Castells, i que ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, i el director gerent de la Universitat de Vic, Jordi Baiget.
Espais de cotreball o reunions privats i col·laboratius oberts a tot el teixit productiu
El HUB cambra digital Vic serà un espai divers, polivalent i tecnològic, que actuarà com un element de dinamització i d’integració de diferents línies d’actuació que la Cambra de Comerç de Barcelona té en marxa. El nou espai facilitarà serveis perquè les pimes i emprenedors/es incorporin les TIC, la innovació i la internacionalització en els seus plans de negoci, amb la finalitat que puguin afrontar amb més garantia els reptes presents i futurs de la transformació digital.
Les instal·lacions posaran a disposició una àrea de cotreball oberta a emprenedors, startups i pimes del territori i diverses sales de reunions de diferents capacitats dotades d’equipaments tecnològics d’última generació per tal d’oferir les solucions més avançades al conjunt del teixit productiu. A més, el projecte integrarà la Sala Sert com espai polivalent de conferències i presentacions amb el propòsit d’oferir una proposta el més àmplia i transversal possible per a les empreses i professionals.
Un projecte en xarxa que integra espais de cotreball en el conjunt de la demarcació cameral
La iniciativa materialitzada a l’edifici El Sucre és el segon estadi d’un projecte que va néixer el febrer del 2022, quan la Cambra va donar a conèixer el HUB CambraDigital ubicat a les oficines centrals de la corporació (Diagonal, 452, de Barcelona). Una iniciativa embrionària que aspirava a replicar-se al territori i que junt amb els acords signats amb els Ajuntaments de Manlleu i Gironella i la posada en marxa del HUB CambraDigital Vic, ja és una realitat.
De fet, la corporació aspira al llarg d’aquest mandat a seguir desenvolupant aquest projecte amb l’objectiu de promoure una xarxa d’espai de coneixement i cotreball repartida pel conjunt de la demarcació de la Cambra. En concret, el HUB cambra Digital unificarà totes les seves ofertes i serveix, permetent així que qualsevol professional osonenc pugui gaudir de les ofertes i serveis tant a la seu de Vic com de Barcelona.
]]>La crida, dirigida a empreses i startups catalanes, es va obrir el passat 26 de febrer al MWC i s’allargarà fins a finals d’abril. Concretament, les propostes que es presentin hauran de respondre a 8 reptes llançats per les entitats i firmes que formen el Lab3040, relacionats amb la sostenibilitat i la tecnologia:
Les propostes rebudes seran avaluades per Celsa, Cofidis, Costa Cruceros, Ibercaja, Naturgy, Unilever i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), empreses i organitzacions membres del Lab3040 de la Cambra. El projecte també compta amb el suport de Domo Polymer i Leitat i amb la col·laboració d’entitats com l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Institut Químic de Sarrià (IQS) o la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (Xpcat).
Una eina per estimular la innovació a Catalunya
El Lab3040 de la Cambra de Comerç de Barcelona va néixer l’any 2022 amb la voluntat de potenciar l’ecosistema d’innovació i situar Catalunya com a referent europeu en aquest camp. Es tracta d’una xarxa on cooperen corporacions, pimes, universitats, centres tecnològics i administracions per identificar conjuntament desafiaments i crear els espais necessaris per trobar solucions a reptes verticals temàtics a través de convocatòries de projectes realitzades amb la Cambra.
L’acció del Lab3040 s’articula a través de diferents verticals de coneixement on es fomenta el diàleg, la co-creació i la col·laboració publicoprivada. Tant la primera convocatòria de projectes el 2023 com la d’enguany s’han llançat des de la vertical de sostenibilitat. No obstant això, la iniciativa a vol obrir noves verticals de connexió en el futur, com la de salut o la de turisme.
A més de la formació de grups d’interès per identificar reptes i la convocatòria de projectes empresarials, el Lab3040 també acull esdeveniments i trobades amb altres actors de l’ecosistema d’innovació per donar a conèixer projectes i fomentar el networking. L’any passat la primera crida del Lab3040 va rebre més de 60 solucions sostenibles, de les quals 15 es van presentar davant dels promotors. Un èxit que l’equip del Lab3040 vol repetir enguany amb la nova crida.
]]>Les organitzacions signants consideren que l’actual sistema no és ni transparent, ni equitatiu ni eficient i representa un obstacle important per al progrés econòmic i el benestar social de moltes comunitats autònomes, entre elles Catalunya. Per tal de resoldre les deficiències de l’actual sistema, destaquen les següents sis consideracions:
El model federal redefiniria la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i inspecció de totes les CA. Aquest sistema permetria a l’Estat i a les CA compartir les mateixes bases imposables. És un model similar al dels EUA, que permetria a les CA disposar de forma directa i dins del mateix exercici fiscal els ingressos que li corresponen. D’aquesta manera es milloraria la robustesa del sistema, es promouria una assignació eficient dels recursos i una gestió més responsable per part de totes les CA. La implantació d’aquest model només requeriria una reforma de la LOFCA.
Un pacte fiscal també permetria avançar cap a un model més transparent i també asseguraria la suficiència financera de Catalunya. La Generalitat administraria i recaptaria tots els tributs generats en el territori, i assumiria un poder normatiu sobre aquests similar al que assumeixen les comunitats forals. Com en el sistema federal, la responsabilitat d’administrar els recursos disposats directament promouria una gestió responsable per part de l’administració catalana.
La transparència d’ambdós sistemes, que haurien de ser acompanyats d’un mecanisme de solidaritat amb la resta de CA, hauria d’afavorir que les energies polítiques i socials se centressin en com proveir els béns i serveis públics als que aspirem. Si les energies s’orienten als objectius prioritaris, l’economia i la cohesió social seran les grans beneficiades.
La reforma del model actual per assegurar l’autonomia financera hauria de ser molt profunda i àmplia. Caldria ampliar de forma substancial la cistella tributària i també la capacitat normativa de les CA. Si l’autonomia financera no queda resolta de manera definitiva i diàfana, continuarem instal·lats en el debat permanent i confús sobre els desequilibris financers a nivell territorial. A més a més de restar molts recursos per algunes comunitats autònomes de manera injusta i ineficient, aquestes dinàmiques polaritzen a la societat i desvien les energies dels enormes reptes que hem d’afrontar.
Així mateix, s’hauria de reformar l’actual sistema de bestretes, que limita la capacitat de gestió tributària, especialment durant les crisis econòmiques. El desfasament temporal entre l’evolució econòmica de cada comunitat i les transferències rebudes de l’administració dificulta la predictibilitat dels ingressos per part de les CA i introdueix inestabilitat de manera estructural.
Una de les principals fonts de confusió i de conflicte entre les diferents administracions i forces polítiques rau en la falta de concreció i correspondència entre les competències legislatives en determinats àmbits, i les competències i responsabilitats de despesa. En nombroses ocasions, els programes aprovats pel Govern espanyol, com és el cas de la llei de dependència, han generat un fort augment de la despesa de les CA que no ha sigut degudament dotada.
Aquesta font de conflicte permanent i estèril s’ha d’erradicar. Per assolir-ho, és imprescindible introduir mecanismes que garanteixin la lleialtat institucional, i definir i blindar les competències de cada administració.
És important acotar de manera efectiva i transparent el grau d’anivellament de recursos entre comunitats autònomes, respectant com a mínim el principi d’ordinalitat: les comunitats que més aporten no haurien de ser les que menys reben.
Aquest requisit és important perquè el sistema actual no és equitatiu i permet que comunitats autònomes amb un PIB per càpita més elevat i que més aporten al sistema poden acabar disposant de menys recursos que d’altres que aporten quantitats inferiors.
Els mecanismes d’anivellament del sistema de finançament han de garantir que la renda familiar disponible per càpita en les comunitats que més aporten no quedi per sota de les que menys aporten, una vegada han operat aquests mecanismes. Un sistema que no respectés aquest principi tindria un important efecte negatiu en la cohesió i el benestar social, i limitaria greument el desenvolupament econòmic equilibrat en tots els territoris.
El sistema actual contempla un conjunt de variables específiques per assignar els recursos, com l’estructura per edats de la població o la insularitat, però no inclou el diferencial en el cost de la vida als diversos territoris. Cal tenir present que un euro no compra la mateixa cistella de productes a totes les comunitats.
En l’actual model, Catalunya és la segona comunitat (excloent les comunitats forals) en termes de PIB per càpita (primera columna), però se situa al desè lloc en recursos rebuts i cau al lloc catorzè si es té en compte la diferència del cost de la vida (tercera columna).
Tenir en compte el cost de la vida és determinant per garantir que els recursos s’assignin de manera equitativa i que no es produeixi una pèrdua de renda familiar disponible real en cap territori.
El finançament territorial en sentit ampli no és eficient perquè les inversions no sempre es planifiquen i executen per part de les administracions públiques amb criteris transparents de cost-benefici. Això implica que aquells territoris com Catalunya amb una major densitat i potencial econòmic, no estan rebent un nivell d’inversions proporcional a les seves necessitats, ni el volum d’aquestes inversions és proporcional al pes que representa el PIB català en el del conjunt de l’Estat.
Finalment, les institucions signants també reclamen que es faci pública tota la informació necessària per poder conèixer les balances fiscals de totes les comunitats autònomes amb l’Estat.
]]>L’any 2022, la inversió executada a Catalunya ha estat de 947 MEUR (descomptant els pagaments a Abertis pel rescat de les autopistes), un 28% més que el 2021, i la segona dada més elevada des de que l’IGAE va començar a publicar aquesta informació el 2015 (Gràfic 1). Tanmateix, el pes a Catalunya en la inversió total regionalitzable realitzada pel sector públic estatal continua estant molt per sota del seu pes en el PIB (19%) o en la població (16%). Concretament, el 2022 Catalunya concentra el 10% de la inversió de l’Estat, similar al percentatge que ha suposat de mitjana en el període 2015-2021 (10,7%) (Gràfic 2).
Quan s’analitza el percentatge d’execució —inversió executada respecte a la inversió pressupostada— Catalunya torna a ser una de les comunitats on el compliment dels pressupostos és més baix. Concretament, el grau d’execució de la inversió total de l’Estat a Catalunya és del 42,9% el 2022, inferior a la mitjana estatal regionalitzada (73,2%) (Gràfic 3). Aquest és el segon percentatge d’execució més baix de l’Estat a Catalunya des del 2015 (inici de la sèrie de l’IAGE), després del mínim assolit l’any 2021 (35,8%). Catalunya torna a ser, per segon any consecutiu, la Comunitat Autònoma amb un grau d’execució més baix de l’Estat l’any 2022. El percentatge d’execució (regionalitzable) mitjà de Catalunya en el període 2015-2022 ha estat del 57,4%, una xifra considerablement inferior a la mitjana del conjunt de l’Estat (71%).
La comparativa amb la Comunitat de Madrid no es pot fer perquè no es disposa de l’import de rescat de peatges que s’haurien de descomptar de la xifra d’inversió executada, igual que hem fet amb els 1.069,9 milions dels rescat de les autopistes a Abertis a Catalunya el 2022 (si no es descomptés la inversió seria de 2.017 M€ enlloc de 947 M€ i el grau d’execució total del 91,4%). Aquest ajust també afectaria a la dada total d’inversió regionalitzable.
Anàlisi de la inversió a les principals empreses públiques de l’Estat
Si centrem l’anàlisi en les empreses estatals de més pes en el conjunt de la inversió a Catalunya (ADIF i Renfe sumen 515,9 milions, el 54% de la inversió estatal a Catalunya), es pot veure que els percentatges d’inversió executada respecte al pressupostat tenen nivells força baixos en el cas d’ADIF Alta Velocitat (37,6%) i ADIF (20,9%), mentre que el percentatge d’execució de Renfe ha pujat del 34,6% de 2021 al 70,1% el 2022 (Gràfics 4 i 5). El baix grau d’execució respon més a unes dades pressupostades força elevades en comparació amb la tramitació real del Pla de Rodalies en curs, que de moment s’està executant a bon ritme.
]]>Resultats dels indicadors:
Els indicadors de formació assenyalen que la dona té un nivell formatiu superior al dels homes —el 58% de titulacions universitàries les obtenen dones— a la vegada que les noies joves tenen menys fracàs escolar (12% enfront del 15,8% els homes, el 2023). En el mercat laboral, també hi ha més dones ocupades amb estudis superiors que homes, i el 62% dels ocupats que estan cursant alguna formació contínua són dones. Per tant, el talent femení a Catalunya és superior al masculí i, a més, en els darrers anys aquest diferencial s’ha eixamplat.
Però aquest major nivell formatiu no s’ha traduït en una reducció significativa de les desigualtats en el mercat laboral, ja que les dones continuen tenint una important bretxa salarial per hora (13% el 2021) i signen la majoria dels contractes a temps parcial (el 72% del total el 2023). En els últims vuit anys la reducció de desigualtats en el mercat laboral s’ha frenat en comparació amb la dècada anterior, demostrant així que continua havent una important pèrdua de talent femení.
El tercer àmbit d’estudi, el del sector TIC i R+D, és el que presenta majors desigualtats de gènere. Preocupa el baix percentatge de dones que cursen carreres d’Enginyeria i Arquitectura (el 26%, només tres punts més que el 2015) i la baixa ocupació femenina en el sector TIC (el 31% el 2023, inferior al 33% de 2020 i només lleugerament superior al 29% de 2015), així com la baixa quota femenina entre el personal dedicat a R+D en el sector privat (només el 34%), mentre que en el sector públic hi ha paritat.
Això significa que les dones estan igual de formades que els homes per fer investigació i tenen un interès similar en aquesta matèria, però les millors condicions laborals (horàries, de conciliació i d’estabilitat) que ofereix el sector públic fa que es dirigeixin principalment cap a aquest sector. És preocupant que la reducció de desigualtats en el sector TIC estigui gairebé estancada des de fa vuit anys, ja que és el sector que presenta millors perspectives de creixement en el futur.
En el quart bloc referit a les condicions de vida, el més destacat és l’augment del diferencial entre la taxa de risc de pobresa femenina i la masculina (19% enfront del 17% dels homes, el 2023) possiblement per l’impacte més negatiu que ha tingut la Covid sobre les dones així com pels efectes de l’elevada inflació en productes de primera necessitat. Pel que fa al repartiment de la cura, el 86% de les excedències laborals per cura de fills o familiars el 2023 les han demanat dones, un percentatge que s’ha reduït lleugerament els darrers anys, però continua sent molt desequilibrat.
Això ens mostra que, malgrat que està augmentant el nombre de baixes per paternitat arran de l’ampliació del permís a 16 setmanes, la dona és la que continua renunciant al mercat laboral per motiu de cura, afectant greument a les seva independència econòmica i al desenvolupament de la seva carrera professional en el futur si decideix tornar a treballar. Finalment, la diferència entre la pensió mitjana d’un home i d’una dona és del 26,1%, inferior al 30,7% de 2015 degut a que s’estan començant a jubilar dones amb més trajectòria laboral.
El quart àmbit d’estudi és l’empoderament, és a dir, la presència de les dones en llocs de decisió i influència. Aquest àmbit s’ha dividit en tres blocs: la política, l’empresa i les institucions, i les universitats.
Pel que fa a la política, en la legislatura actual hi ha només un 28% d’alcaldesses (un percentatge molt baix, però superior al 18% de la legislatura 2015-2019), un 45% de regidores a ajuntaments (era un 43% a la legislatura anterior) i un 51% de diputades al Parlament de Catalunya (era un 42% a l’anterior legislatura). En la política la paritat ha avançat més ràpid per l’impuls de les lleis, tot i que encara persisteixen desigualtats significatives, per exemple, a les alcaldies.
En l’àmbit de l’empresa, les dones ocupen el 33% dels llocs de direcció (sector públic i privat) el 2023, un percentatge que ha disminuït respecte al 36% de 2021 i 2022, o al 39% de 2020. A més, la bretxa salarial per hora en aquestes ocupacions es manté força estable, entorn del 20,6%. Pel que fa a la presència femenina a les juntes, presidències i secretaries generals de les 11 institucions més representatives de l’economia catalana (patronals, sindicats, cambres, col·legis professionals i institucions culturals) s’han identificat 125 dones enfront de 295 homes, el que significa que les dones són el 30%, un percentatge baix, però superior al 17% que representaven el 2017.
En el món universitari s’ha mesurat l’empoderament amb la distribució per gènere de les càtedres: les dones són el 25%, un percentatge una mica superior al 21% de 2015. Aquesta infrarepresentació s’està corregint molt lentament, per la qual cosa caldria incentivar la renovació revisant l’edat límit de jubilació i aplicant criteris que tinguin en compte la maternitat.
Conclusions i propostes
“Equilibrem la balança”, nova campanya pel 8M
La presentació de l’estudi s’emmarca en l’inici de la campanya “Equilibrem la balança”, una iniciativa impulsada per la institució que evidenciarà al llarg de tota la setmana les persistents desigualtats que encara pesen sobre les dones. Així, un any més, l’ODEE liderarà una campanya per reivindicar la posició de la dona en el món social, econòmica i empresarial.
En aquest sentit, del 4 al 8 de març els vidres de l’edifici de la Cambra es tenyiran amb una selecció de vuit dels indicadors de l’estudi on la dona se situa clarament desavantatjada respecte de l’home. Així mateix, a l’interior de l’edifici es podran anar descobrint algunes de les xifres que integren l’estudi, i que a través d’un codi QR connectaran amb la landing de la campanya on es podrà llegir i descarregar l’estudi complet www.equilibremlabalanca.cat.
Per tal de fer més extensiva la iniciativa també s’han preparat una sèrie de continguts audiovisuals que fan pedagogia de les principals xifres de l’estudi i que es compartiran través de les xarxes socials de la Cambra (Linkedin, X i Instagram).
15 anys liderant l’estudi del paper de la dona en el món econòmic i empresarial
L’Observatori Dona, Empresa i Economia, impulsat per la Cambra, ha contribuït al llarg dels seus 15 anys de vida a analitzar i reflexionar sobre el paper de la dona en el món econòmic i empresarial, i a promoure projectes que ajudin a reduir la bretxa de gènere existent.
Els nous òrgans de govern de la Cambra volen potenciar l’ODEE, fent nous estudis i jornades, reforçant l’Escola d’Igualtat, i amb el suport d’un Consell de Conselleres que estarà format per més de 20 dones directives i influents que amb la seva implicació desinteressada contribuiran al fet que els objectius de l’ODEE arribin més lluny. Per afrontar aquests reptes, s’han fet nous nomenaments a l’Observatori Dona, Empresa i Economia: Marta Angerri, ocuparà la presidència de l’ODEE, Anna Mercadé serà la presidenta d’honor, i Carme Poveda, la directora.
Marta Angerri, nova presidenta de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra
El Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona celebrat el passat 31 de gener va nomenar Marta Angerri, membre del Comitè Executiu, nova presidenta de l’ODEE.
Angerri és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Gestió Pública per la UPF-ESADE-UAB. El 1998 va iniciar la seva carrera professional a la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les Relacions Internacionals, on el 2003 va passar a ser Cap de Gabinet de la Secretària general de Joventut. L’any 2006 va acabar la seva etapa a la Generalitat com a Cap de Relacions Institucionals de la Conselleria de Presidència.
L’any 2007 es va incorporar al Cercle d’Economia com a Directora de Programes i el 2011 nomenada Secretària General del Cercle i Directora de la Fundació. Des del 2018 fins a finals de 2020 va ser Directora General del Cercle d’Economia.
Des del 2021 és Directora de Finançament Europeu i Afers Públics, Sostenibilitat i RSC del Grup Ametller Origen.
]]>El Mobile ha tancat les seves portes amb molt bones notícies pel que fa a la participació: més de 100.000 assistents, una xifra que supera les expectatives dels organitzadors (95.000 participants) i que frega el rècord assolit l’any 2019, abans de la pandèmia (109.000 assistents). Una edició molt internacional, amb congressistes de més de 200 països, que ha servit un cop més per demostrar el gra dinamisme del sector tecnològic i que ratifica Barcelona com a capital del sector.
Ja amb les dues grans cites en marxa, el president Santacreu va prendre part en la presentació dels nous programes d’acceleració de startups a l’stand de la Cámara de España al 4YFN, on va remarcar la missió de les Cambres al costat a les empreses que estan fent els primers passos per ajudar-les a trobar el suport necessari. En aquest sentit, durant aquests dies professionals de la Cambra de Comerç de Barcelona han facilitat orientació a emprenedors i emprenedores.
Entre les activitats destacades organitzades per la Cambra, en el marc del projecte Lab3040 s’ha impulsat una taula rodona sobre innovació oberta amb empreses sòcies on s’ha posat de relleu la necessària simbiosi entre corporacions i startups i com la innovació cada cop pren més rellevància. La directora d’Internacionalització i Projectes Europeus de la Cambra, Berta Pérez, ha moderat també un debat sobre finançament d’empreses emergents on es va abordar la importància de certificar les startups per guanyar reconeixement i la legislació vigent. En concret, la taula rodona va comptar amb la participació de la CEO d’Alaskadeco.com, Alaska Capel, i Rocío Castrillo, d’ENISA.
Finalment, el congrés ha servit d’aparador dels projectes europeus on participa la Cambra. Entre ells destaca el projecte Tourbit, que promou la digitalització del sector turístic i que enguany ha atorgat 112.000 euros en ajuts a 14 empreses catalanes. Algunes d’aquestes empreses participants a la iniciativa han pogut visitar els espais del Mobile World Congress de la mà de l’Agència Catalana de Turisme, que lidera el projecte, i la Cambra de Comerç de Barcelona.
]]>Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona al Barcelonès Nord, que analitza el comportament que ha tingut del teixit empresarial, en termes de comptes de cotització, les afiliacions i el resum de l’atur registrat al territori.
La construcció i els serveis lideren el creixement empresarial
El nombre d’empreses (comptes de cotització) al Barcelonès Nord ha augmentat un 1,3% a finals de desembre del 2023 respecte a un any enrere fins a les 7.836 empreses, una evolució més intensa a la registrada pel conjunt de Catalunya (0,3%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior es registra un estancament del nombre d’empreses a l’àrea (0,0%).
Per sectors, el teixit empresarial ha augmentat respecte a l’any anterior a la construcció i els serveis (3,0% i 1,4% respectivament), mentre que a la indústria el nombre es redueix (-2,0%). Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut a tots els trams analitzats: l’1,2% a les microempreses (fins als 9 treballadors), el 2,0% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors), l’1,4% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i el 3,4% a les empreses grans de 250 i més treballadors (una empresa més).
Nou registre històric de llocs de treball
El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms/es) a l’àrea ha augmentat un 2,5% el 31 de desembre del 2023 respecte a un any enrere, fins a les gairebé 92.850, la xifra més elevada des del 2008[1] (inici de la sèrie disponible), un creixement similar al del conjunt de Catalunya (2,7%).
Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement del 3,1% entre els assalariats/es i del 0,4% entre els autònoms/es, exactament en la mateixa línia amb el que ha succeït al conjunt de Catalunya. En termes absoluts, a finals del 2023 a l’àrea hi ha 72.010 assalariats/es i 20.825 autònoms/es.
Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es ha disminuït un 1,6% a la indústria, mentre que a la construcció ha augmentat un 2,4% i als serveis un 0,2%. En canvi, el nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els sectors: un 3,9% a la construcció, un 3,3% als serveis i un 1,7% a la indústria. Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es ha crescut a tots els trams: un 1,2% entre les microempreses, un 3,7% a les empreses petites, un 3,0% entre les empreses mitjanes i un 4,6% entre les empreses grans.
Repunt dels afiliats/es de nacionalitat estrangera
Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, el nombre d’afiliats/es ha augmenta t un 2,2% a l’àrea respecte a un any enrere, fins a les gairebé 159.000 persones a finals de desembre del 2023, la segona xifra més elevada del 2012 (inici de la sèrie disponible), només per darrere de la del mes anterior (159.555).
El creixement ha estat més notable entre les dones (2,5%) que entre els homes (1,9%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys, que disminueixen un 1,4% per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 8,2% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 18,7% del total—, enfront del 0,9% dels afiliats/es de nacionalitat espanyola.
Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és molt superior en el segon cas (un +71%). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents al Barcelonès Nord es traslladen a una comarca diferent per treballar.
L’atur tanca el 2023 amb un dels valors més baixos registrats
El Barcelonès Nord va tancar el 2023 amb 21.440 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya de l’àrea, que esdevé el segon valor més baix per al mes de desembre des del 2008, només per darrere de dada de l’any anterior (21.282 aturats/es). Respecte a l’any anterior, suposa un augment del 0,7%, evolució oposada a la registrada al conjunt de Catalunya (-0,9%).
El creixement anual ha estat del 0,4% entre els homes i l’1,0% entre les dones. Per trams d’edat, l’atur només disminueix entre les persones de 45 a 54 anys, un 2,0%. En canvi, el nombre d’aturats/es ha augmentat un 6,0% entre els més joves i un 1,4% entre les persones de 55 o més anys, i es manté entre les persones de 30 a 44 anys.
Per últim, l’atur ha crescut a cinc dels deu grups analitzats, destaca en termes absoluts l’augment de 101 persones entre els professionals científics i intel·lectuals (+13,2%). Per contra, entre els artesans i treballadors d’indústries i construcció és on es registra la disminució més elevada del nombre d’aturats/es en termes absoluts, 76 persones menys (-3,4%).
La taxa d’atur registral se situa al desembre en l’11,4% a Badalona, el 12,1% a Santa Coloma de Gramenet i el 14,1% a Sant Adrià del Besós, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008 per a les dues primeres, i la segona més baixa per a la ciutat de Sant Adrià (només lleugerament superior a la taxa de l’any anterior, el 14,0%).
[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.
]]>Així ho han detallat el secretari de Mobilitat i Infraestructures del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i president del CDRA, Marc Sanglas i Alcantarilla; el comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla; la directora de l’Aeroport de Josep Tarradellas Barcelona – El Prat, Eva Valenzuela, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, durant els seus parlaments. Les quatre entitats impulsores del CDRA han manifestat una vegada més el compromís per continuar complint un dels objectius fundacionals de l’entitat: impulsar els vols intercontinentals des de l’aeroport de la capital catalana.
En aquest sentit, durant la presentació s’ha fet palès que si bé l’any 2023 l’aeroport va recuperar la majoria de les connexions prioritàries amb l’obertura dels països asiàtics, ara s’entra en una nova fase focalitzada en l’obertura de nous mercats i més freqüències. Per aquest motiu, s’ha dut a terme una revisió substancial dels objectius del Pla Estratègic per respondre a la realitat post-COVID del sector de l’aviació i als reptes globals que afronta.
En concret, el nou Pla Estratègic pel període 2024-2025 és un estudi exhaustiu de totes les destinacions importants: de les no servides i les destinacions que ja es cobreixen però que caldria millorar; un programa que actuarà com a pla d’acció del CDRA.
De fet, per aquelles rutes encara no servides actualment, el CDRA ha identificat dues categories, tal com mostra la figura a continuació. La més prioritària, les grans metròpolis mundials en termes de competitivitat i influència internacional, amb una gran demanda amb Barcelona, i algunes de les quals s’operaven el 2019 i encara no s’han recuperat. En aquest sentit, Shanghai, Hong Kong, Lima, Delhi i Tòquio esdevenen els mercats més prioritaris i estratègics. Paral·lelament, també s’han identificat i categoritzat altres destinacions amb prioritat 2, seguint els mateixos criteris.
El pla presentat també ha analitzat aquelles rutes ja operades actualment, però que podrien millorar-se en termes de qualitat de l’oferta, tenint en compte la gran demanda de passatgers existent. En aquest sentit, s’han prioritzat rutes estacionals, amb l’objectiu de desestacionalitzar- les (per exemple San Francisco, Chicago o Washington DC), així com altres rutes que, tot i ser operades durant tot l’any, tenen poques freqüències i, per tant, objecte de millora (Santiago, Buenos Aires, Beijing, Singapur, entre d’altres). La voluntat amb aquestes destinacions és incrementar el nombre de freqüències durant tot l’any, reduint al màxim la seva estacionalitat, per fer-les més atractives pels passatgers de negocis.
Cal tenir en compte que fruit de l’activitat del CDRA, diverses companyies aèries han apostat per Barcelona i han començat a operar nous vols intercontinentals durant els darrers anys amb un increment de les freqüències amb l’objectiu de generar més atracció pels passatgers de negocis i contribuir al desenvolupament econòmic de Barcelona i Catalunya.
En concret, per a l’any en curs, es preveu que l’Aeroport JT Barcelona -El Prat recuperi la ruta a Hong Kong (Cathay Pacific) i aconsegueixi nous enllaços intercontinentals com el de Dallas (American Airlines), Miami (LEVEL) o el de San Francisco (United Airlines). També es consolidaran rutes existents, com la freqüència diària addicional a Nova York de Delta Airlines o la tercera freqüència diària de Qatar Airways a Doha.
De fet, la confirmació -per part de Level– de l’obtenció del certificat operatiu de companyia aèria atribueix a l’aeroport una importància clau pel desenvolupament de noves destinacions de llarg radi i la capacitat de generar trànsit de connexió gràcies als acords de Vueling. Així doncs, seran 3 les companyies regulars – Volotea, Vueling i Level– amb oficines centrals a Barcelona les quals aporten un gran valor afegit industrial i de coneixement.
Balanç del Pla Estratègic del CDRA en el període 2020-2024
Durant el període del Pla Estratègic 2020-2024 s’han inaugurat 17 noves destinacions i/o rutes estratègiques, com per exemple, Shenzhen (Shenzhen Airlines), Calgary (WestJet), Chicago (United Airlines) i Jeddah (Saudia Airlines), entre d’altres. A més, en els darrers 19 anys s’ha triplicat el nombre de destinacions (de 17 a 50), així com recuperat gairebé la totalitat de les rutes perdudes per la pandèmia.
En aquest sentit, l’activitat del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) ha contribuït que, durant l’any 2023, l’aeroport de Josep Tarradellas Barcelona – El Prat transportés 7,64 milions de passatgers intercontinentals —considerant passatgers directes (3,20 milions) i indirectes (4,44 milions). Un balanç positiu que és fruit de les noves rutes i freqüències que s’han creat gràcies a les iniciatives del Comitè.
Concretament, al llarg del darrer any, l’Aeroport JT Barcelona – El Prat va operar un mitjana de 276 freqüències setmanals intercontinentals, apropant-se a les 304 de l’any 2019, així com una oferta de 6,93 milions de seients. Una xifra notablement superior a la del 2022, quan es van oferir 5,48 milions de seients (un +26% en termes relatius), però encara sensiblement inferior a l’assolida el 2019, quan es van registrar 7,83 milions de seients.
En relació amb la demanda, el tràfic aeri intercontinental total l’any 2023 va créixer en 5,5 milions de passatgers respecte al 2020 (pitjor any de la pandèmia), gràcies a l’increment del +195% del trànsit intercontinental directe i l’estimulació del +228% del trànsit intercontinental indirecte.
Aquests resultats posen en relleu la feina feta de manera conjunta per les quatre institucions que conformen el CDRA per fomentar el creixent de la demanda intercontinental de Barcelona, però també demostra que la feina desenvolupada pel CDRA continua sent necessària.
El CDRA és resultat de la col·laboració sorgida l’any 2005 entre la Generalitat de Catalunya, Aena, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Un compromís de col·laboració institucional que tracta de promocionar la ciutat de Barcelona, aconseguir més connexions intercontinentals directes i impulsar la ciutat com a motor econòmic i turístic.
]]>Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona a L’Hospitalet, que analitza el comportament del teixit empresarial, els llocs de treball i l’afiliació segons residència padronal, així com el resum mensual de l’atur registrat a la comarca.
Les microempreses i les pimes lideren el creixement empresarial
El nombre d’empreses (comptes de cotització) al municipi ha augmentat un 1,3% a finals de desembre del 2023 respecte a un any enrere, fins a les 5.523 empreses, un creixement més notable al registrat pel conjunt de Catalunya (0,3%). Així mateix, respecte al trimestre anterior es registra una disminució del 0,8% (45 empreses).
Per sectors, el teixit empresarial ha augmentat respecte a l’any anterior a la construcció i els serveis (el 2,0% i l’1,5% respectivament), s’ha mantingut al sector primari i ha disminuït a la indústria un 2,3%. Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut a tots els trams analitzats, excepte a les empreses de 250 i més treballadors (grans empreses) on es manté: un 1,0% entre les empreses fins a 9 treballadors (microempreses), un 1,8% les de 10 a 49 treballadors (petites empreses) i un 5,6% a les de 50 a 249 treballadors (empreses mitjanes).
El creixement d’afiliacions, molt similar al del conjunt del país
El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms/es) al municipi ha crescut un 2,9% el 31 de desembre del 2023 respecte a un any enrere, fins a les gairebé 107.600, la xifra més elevada des de 2008 (inici de la sèrie disponible[1]). Aquest creixement és molt similar al del conjunt de Catalunya (2,7%).
Segons el tipus de règim d’afiliació, el nombre d’assalariats/es augmenta anualment un 3,2% i el d’autònoms/es un 0,9%, una evolució similar a la del conjunt de Catalunya (3,1% i 0,4%, respectivament). Al tancament de l’any la ciutat compta amb 93.700 assalariats/es i 13.855 autònoms/es.
Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es ha crescut un 0,8% a la construcció i un 1,3% als serveis, s’ha mantingut a l’agricultura (0,0%) i ha disminuït a la indústria (-5,0%). En canvi, el nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els sectors (excepte a l’agricultura que es manté): un 9,8% a la construcció, un 2,9% als serveis i un 2,5% a la indústria. Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es ha crescut a tots els trams analitzats: un 1,2% a les microempreses, un 1,1% a les empreses petites, un 8,0% a les mitjanes i un 2,6% a les empreses grans.
Xifra històrica d’afiliació segons residencia padronal: gairebé 117.400 persones
Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/es han augmentat un 3,6% al municipi respecte a un any enrere, fins a les gairebé 117.400 persones a finals de desembre del 2023, la segona xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible), només per darrere de la del mes anterior (116.990).
El creixement ha estat més notable entre les dones que entre els homes (4,8% i 3,5%, respectivament). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, entre el 0,9% de les persones compreses entre els 30 i 44 anys i el 6,8% dels 55 anys o més. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 10,3% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 25,1% del total—, enfront de l’1,5% dels afiliats/es de nacionalitat espanyola.
Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 9% més). El motiu de la diferència és que alguns treballadors/es residents a l’Hospitalet es traslladen a un municipi diferent per treballar.
La taxa d’atur de desembre, la més baixa per a aquest mes des del 2008
L’any 2023 va tancar amb 12.061 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya de L’Hospitalet, el segon valor més baix per a un mes de desembre des del 2007 (només per darrere de la xifra de l’any anterior, 12.031 persones). En termes interanuals, el nombre d’aturats/es es redueix un 0,3% al desembre, descens menys intens al del conjunt de Catalunya (-0,9%).
L’atur ha disminuït entre els homes (-1,3%), mentre que entre les dones ha augmentat (un 1,5%). Per trams d’edat, el nombre d’aturats/es augmenta entre les persones de major edat (de 55 anys i més), un 3,5%, i els més joves (menors de 30 anys), un 4,9%; en canvi, es redueix entre les persones de 30 a 44 anys (-2,7%) i les de 45 a 54 anys (-2,4%). Per últim, l’atur només disminueix a tres dels deu tipus d’ocupació analitzats: les ocupacions elementals (-84 persones), els operadors d’instal·lacions i màquines, i muntadors (-66) i els artesans i treballadors d’indústries i construcció (-20).
La taxa d’atur registral se situa en el 9,3% el desembre, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008, i una dècima per sobre a la registrada al conjunt de Catalunya (9,2%).
[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.
]]>A nivell de la Destinació Barcelona, que engloba la ciutat i 12 comarques de la província, s’han acreditat en total 1.043 empreses i entitats amb el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona Biosphere. El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Diputació de Barcelona i Turisme de Barcelona, pretén avançar en la sostenibilitat del turisme i del sector, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que recull l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. És a dir, el compromís respon tant a la voluntat de promoure un turisme més curós per part dels operadors turístics com també als desitjos dels visitants de poder viatjar respectant al màxim l’entorn.
En global, 487 empreses certificades, el percentatge més gran de les quals pertany a la categoria d’allotjaments (46,9%), seguit de restaurants (9,9%), Comerç i MICE (9,4% cadascun); i agències de viatge (10,4%).
Barcelona, líder a Europa en allotjaments certificats de sostenibilitat
La destinació Barcelona, formada per la ciutat i les 12 comarques de la província, és la que compta amb més allotjaments turístics amb certificació sostenible dins de la Unió Europea (UE). Així ho recull l’indicador Environmental Labels and Schemes, creat per la pròpia UE i que indica específicament el nombre d’allotjaments per destinació que han aconseguit demostrar pràctiques sostenibles, reconeixent-les públicament amb un certificat internacional.
Barcelona és també l’única destinació del món certificada amb el segell Biosphere Platinum gràcies a l’aposta continuada per la sostenibilitat com demostra el fet que el 2011 la ciutat de Barcelona es convertís ja en la primera destinació urbana del món en aconseguir la certificació Biosphere.
Certificació i sequera
Les empreses certificades amb el segell Biosphere es comprometen a un mínim de tres accions de millora anuals, com per exemple el reciclatge d’aigües grises pel reg de parcs i jardins; la instal·lació de sistemes d’aixetes, dutxes i cisternes estalviadors; comptar amb aixetes automàtiques que s’activen per mitjà d’infrarojos; la presència de sistemes de monitorització diari del consum d’energia i aigua; alternatives a la gespa natural; la substitució de les torres de refrigeració per altres amb circuit secundari tancat; o bé adequar les piscines amb sistemes de recirculació de l’aigua.
També es contemplen accions perquè l’organització garanteixi l’estalvi màxim d’aigua a les seves instal·lacions i càlcul del seu consum, informant la seva clientela sobre les mesures d’estalvi d’aigua.
En l’actual moment d’emergència per sequera, és possible destacar algunes accions que han comportat la reducció del consum hídric. Per exemple, l’Hotel Alimara ha obtingut la nova certificació Biosphere després del canvi de vegetació natural per artificial. L’Hotel Hilton Diagonal Barcelona ho ha fet després d’introduir la utilització d’aigua salada en comptes d’aigua clorada en les seves piscines, una pràctica que les fa més sostenibles en termes de consum d’aigua perquè l’aigua salada té una vida útil més llarga, requereix menys reposicions que les piscines tradicionals i a més redueix la necessitat de productes químics i manteniment. També en l’apartat de gestió hídrica, un dels establiments que igualment han obtingut aquest any la certificació és el Hostel St. Christopher’s Inn Barcelona, gràcies a la implementació d’un sistema de recuperació i depuració d’aigües grises, provinents principalment de dutxes i lavabos, que posteriorment reaprofiten per tasques de neteja i cisternes dels banys. A més a més, destaca la iniciativa ‘4 minuts challenge’ dels hotels Yurbban, un repte perquè els clients facin la seva dutxa en aquest període de temps. Aquesta dada és rellevant, tenint en compte que cada minut de dutxa equival a una despesa d’uns 20 litres d’aigua. Els Yurbban, per tant, aspiren a un consum de 80 litres per dutxa, una quantitat que els responsables de la iniciativa consideren més que suficient per garantir la higiene personal.
Restaurants i comerços, els que més creixen
Les empreses i entitats que més creixen a nivell de certificació Biosphere a la ciutat de Barcelona són la restauració i els comerços. El nombre de restaurants que s’han certificat s’ha doblat en dos anys fins arribar als 40 actuals.
Turisme de Barcelona ha iniciat en aquest sentit un projecte amb VISA, i amb la col·laboració del Gremi de restauració, per fer un salt endavant en la certificació entre els restaurants i així donar resposta al repte de la sostenibilitat per adaptar-se als ODS i a les demandes d’aquelles persones que visiten Barcelona d’acord als paràmetres de qualitat turística.
Entre les 387 organitzacions que renoven hi ha noms propis com el Futbol Club Barcelona, el Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona, Casa Vicens, La Llotja de Mar, el DHUB o la Fundació Museu Picasso. D’entre les 100 noves empreses que s’uneixen al projecte per la sostenibilitat hi ha hotels com Room Mate o l’Alimara, la llibreria Laie, l’escola superior de Relacions Públiques, el Tibidabo o La Mallorquina.
Cal remarcar que a Barcelona l’esmentada certificació no representa cap cost per a l’empresa, ja que està íntegrament subvencionat per l’IEET (impost d’estades en establiments turístics), la mateixa via per la qual es cobreix la renovació en els anys posteriors en cas que es mantinguin els paràmetres necessaris.
]]>