Barcelona, 5 de maig de 2020.- L’any 2020 l’economia catalana retrocedirà un 7,3%. El 2021 es produirà un rebot de l’activitat, amb una taxa al voltant del 5%, però aquest no serà tant fort com per compensar la pèrdua de l’any anterior, el que vol dir que no serà fins al 2022 que es pot recuperar el nivell d’activitat prèvia a la crisi del coronovarius. El 2020 es poden perdre a Catalunya gairebé 200.000 llocs de treball, el 5,1% respecte al 2019. Si s’afegeixen els treballadors afectats per ERTO’s (uns 700.000) durant un període de tres mesos, la pèrdua de jornades treballades anual seria del 10%.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe “Impacte de la crisi sanitària de la Covid-19 sobre l’economia catalana. Escenaris de previsió 2020-2021” i l’Informe de conjuntura catalana del primer trimestre de 2020, previsions fetes per l’equip d’AQR-Lab de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Per sectors, la branca del comerç, el transport i l’hostaleria ­–que té un pes en l’economia del 23% en el PIB– pot caure en el conjunt de l’any 2020 fins a un 20%; i les activitats culturals i esdeveniments recreatius un -25%. El conjunt dels serveis patiran una caiguda del 8,1%, la indústria del 5,1% i la construcció del 6,4%. Cal dir, però, que fer un exercici de previsions en aquests moments està envoltat d’una gran incertesa per la dificultat de preveure com avançarà la contenció de l’epidèmia, l’efectivitat dels tractaments, la descoberta de la vacuna o la possibilitat d’un rebrot a la tardor.

Si les polítiques públiques que s’adopten no resulten suficients, no són prou efectives o no s’apliquen de manera eficient, el potencial productiu de l’economia es veurà minvat, tancaran empreses i es destruiran llocs de treball que costarà més temps recuperar. En aquest segon escenari, l’impacte sobre les previsions econòmiques és significatiu perquè el PIB podria arribar a caure més d’un 10% i l’ocupació més d’un 7%.

No obstant això, dins l’Estat, Catalunya pot ser una de les economies menys afectades econòmicament per la crisi de la Covid-19 per diversos motius: l’elevada taxa de teletreball potencial (prop d’un 50% de l’ocupació); el major nombre de grans empreses, que tenen més capacitat financera per resistir una aturada temporal de l’activitat; i el major pes de la indústria, en especial dels sectors que en sortiran afavorits com l’alimentació o el farmacèutic. Per contra, la major dependència del turisme estranger pot fer que la caiguda d’aquest sector sigui més pronunciada.

Impacte de la crisi en el teixit productiu

El nombre d’empreses ha disminuït un 8,5% al març, el que es tradueix en 22.006 empreses menys. D’aquestes el 87% tenen d’1 a 5 treballadors i gairebé un 80% pertanyen al sector serveis. Amb tot, però, cal dir que part d’aquestes poden tornar a obrir si les polítiques econòmiques ho afavoreixen.

I pel que fa la destrucció d’ocupació,  durant el mes de març va ser molt intensa: 130.500 llocs de treball (el 4% dels que hi havia al febrer), dels quals el 21% estaven a l’hostaleria, el 20% a activitats administratives i auxiliars, el 5% al sector de la cultura i els esdeveniments, i el 13% a la construcció. Aquests sectors concentren el 60% de la destrucció d’ocupació. A aquesta pèrdua s’han de sumar les 700.000 persones afectades per ERTO, que són el 20% dels treballadors que hi havia al febrer. Per tant, en total el 24% dels treballadors a Catalunya s’han vist afectats per la crisi, ja sigui perquè s’han quedat sense feina o perquè s’han acollit a un ERTO.

Impacte de la crisi per comarques

Una de les singularitats de l’informe econòmic sobre la crisi sanitària elaborat pel Gabinet d’Estudis és la seva anàlisi territorial. L’estudi conclou que territorialment l’impacte negatiu de la crisi derivada de la Covid-19 serà generalitzat però amb diferent intensitat per comarques.

A partir de les dades dels ERTOS i de la pèrdua d’afiliacions en el primer trimestre, es pot veure que els territoris més afectats per la crisi estan sent, d’una banda, les comarques del Baix Llobregat, Anoia, Garraf i Baix Penedès (totes amb un pes important de la indústria) i, d’altra banda, les comarques pirenaiques amb forta presència del sector turístic. En aquestes comarques més del 30% dels ocupats estan afectats per un ERTO o han perdut la feina. Gairebé a tota la resta de la província de Barcelona i les comarques costaneres, el percentatge se situa entre el 20-30%. Mentre que l’afectació econòmica més baixa es produeix a les comarques de l’interior i a la província de Lleida.

I per altra banda, si s’analitza l’afectació de la crisi sobre les empreses per comarques es percep que les àrees econòmiques més importants (Barcelonès, Baix Llobregat, vallesos, Bages i Alt Penedès) són les comarques més afectades per la caiguda de comptes de cotització, juntament amb algunes comarques pirenaiques amb forta presència del turisme (Cerdanya, Val d’Aran, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça). En totes elles, la variació intertrimestral dels comptes de cotització s’ha reduït més d’un 8,5%.