Es calcula que les ajudes directes de la Generalitat al sector de la restauració haurien de pujar fins als 100 M€ per cobrir les pèrdues d’ingressos empresarials i els costos fixos (subministres, lloguers...).

L’ocupació efectiva tanca en verd, després que millori lleugerament els seus resultats. El nombre real d’assalariats durant el mes de setembre és un 9% inferior al mateix mes de l’any passat.

L’estalvi de les llars creix amb força des de la pandèmia al conjunt de la zona euro i encara més a l’economia espanyola, fruit de la major intensitat de les mesures d’aïllament social i la incertesa econòmica.

Es frena la recuperació del teixit productiu a l’agost amb més empreses que s’han donat de baixa que d’alta.

A través d’una sèrie d’indicadors s’extrau una fotografia de quina és la situació real de l’economia i es presentaran propostes per pal·liar els efectes de la crisi.

Les empreses exportadores regulars van vendre per valor de més de 3,5 MEUR en mitjana el 2019, xifra que creix un 42% des del 2003.

La falta de previsió en el control dels contagis ha generat desconfiança en els principals emissors de turistes com França, que va recomanar no viatjar a Catalunya.

S'han descartat diversos projectes que podrien arribar a generar 1.150 GWh i suposarien una aportació al PIB de Catalunya de gairebé 40 milions d’euros a l’actual preu del mercat de l’electricitat.

L’ús de la tecnologia, la realització de proves massives, la col·laboració publicoprivada i la participació d’altres entitats, entre d’altres, podrien haver servit per evitar aquesta situació.

La província de Barcelona, amb un descens del 10% se situa com la setena província on més disminueix el teixit empresarial, 1,4 p.p. que la mitjana espanyola. El nombre d’empreses s’ha reduït també en un 8,8% respecte el 29 de febrer d’enguany i se situen en 170.825

En termes d'ocupació, es calcula que aquest 2020 es perdran al voltant de 235.000 llocs de treball, dels quals es recuperaran 164.000 el 2021.

Per contra, el baix esforç en R+D a les empreses en comparació a la UE, l’elevada temporalitat que afecta als joves principalment i l’elevat dèficit públic, seran els factors limitadors de la recuperació postCovid.