La Cambra del Berguedà ha celebrat aquest dijous el Dia de la Cambra, una trobada que ha servit per homenatjar les més de 1.200 empreses que formen el teixit empresarial del Berguedà i ha posat en valor el paper clau que poden jugar les colònies industrials del territori en el futur econòmic de la comarca. 

L’acte, celebrat al Museu de la Colònia Vidal de Puig-Reig, ha aplegat un centenar d’empresaris/es del Berguedà i ha comptat amb la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca i Aparici, el president de la Cambra del Berguedà, Joan Boix, alcaldes i alcaldesses, entre ells l’alcalde de Puig-Reig, Josep Maria Altarriba, i la delegada territorial del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit. 

La presidenta de la Cambra,  Mònica Roca i Aparici, ha estat l’encarregada d’inaugurar el Dia de la Cambra i ho ha fet posant en valor el paper del Berguedà com a bressol de la revolució industrial. “El Dia de la Cambra d’avui servirà per homenatjar la història d’una comarca que ha jugat un paper molt rellevant en la industrialització del país”, ha afirmat la presidenta. 

Al llarg del segle XIX els grans industrials es van apropar a les lleres del Llobregat i els seus afluents al Berguedà per aprofitar la força de l’aigua en lloc del carbó per produir energia i fer funcionar les màquines de les seves fàbriques. Fruit d’aquesta innovació van sorgir les colònies industrials. 

Aquests espais han estat l’eix de la taula rodona que s’ha desenvolupat durant l’acte i que ha portat per títol “Les colònies industrials, un llegat amb futur?”. El debat ha servit perquè els empresaris Eudald Gonfaus de Teixits Gonfaus; Ramon Gendrau de Decapulp, Joan Martin de Sistemas de Embalaje Sorsa i Ricard Vila, de Ricard Vila Studio, soci fundador del REC d’Igualada, debatessin sobre el present i futur d’aquests indrets carregats d’història, però també d’actius econòmics.  La taula ha estat moderada per Silvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC). 

Concretament, els participants del debat han constatat les dificultats que es troben dia a dia en aquests espais històrics i icònics, però també han destacat les virtuts que ofereixen i el potencial que representen per a la comarca. No obstant, els quatre empresaris han demanat a l’administració la seva implicació i canvi de percepció per fer possible el manteniment i funcionament de les colònies industrials com a espais d’activitat econòmica. Cal afegir, que el Berguedà és un dels territoris que compta amb més colònies tèxtils, fins a 14, set de les quals se situen a Puig-Reig,  

Paral·lelament, el president de la Fundació Cellnex, Lluís Deulofeu, ha explicat la feina que des de la fundació s’està duent a terme per apropar la connexió a internet a tot el territori rural i, especialment, a les colònies industrials.  

L’acte ha finalitzat amb una ponència sobre els desafiaments de la societat postpandèmica, a càrrec de la CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona, Anna Gener; mentre que l’alcalde de Puig-Reig, Josep Maria Altarriba, n’ha fet la cloenda. 

La recuperació al Berguedà, en xifres 

La presidenta de la Cambra de Barcelona ha aprofitat l’acte també per fer una crida a iniciar el nou curs amb positivisme i ha assegurat, a partir de les conclusions de l’últim informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Barcelona, que “el comportament econòmic català és bo i que aquesta recuperació s’està materialitzant seguint les previsions”. Una recuperació que també s’acabarà traduint a l’economia berguedana. 

El Berguedà va reduir l’any 2020, a causa de la pandèmia, un 7,9% el seu teixit empresarial, una reducció?percentual idèntica?a la registrada al conjunt de Catalunya, i l’atur registrat va augmentar un 26,5% respecte al 2019. No obstant això, l’últim informe publicat per la Cambra del Berguedà certifica la bona marxa del mercat del treball berguedà durant el tercer trimestre del 2021. 

En concret, el Berguedà ha tancat el tercer trimestre amb un total d’11.524 llocs de treball, 5,1% més que l’any anterior i un 1,2% per sobre del nombre assolit el setembre del 2019 (abans de la pandèmia). Una dada positiva per al mercat del treball de la comarca, que a més a més representa la tercera més elevada des del 2010 (només per darrere de les xifres del juny de 2018 i 2019). 

Els afiliats segons la residència padronal a la comarca han crescut un 3,3% en comparació a un any enrere fins a les 15.572 persones a finals de setembre de 2021, la segona xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible), només per darrere de la del trimestre anterior. Així mateix, les afiliacions també són un 1,3% superiors a les d’abans de la pandèmia (setembre 2019). 

Finalment, al setembre es registren 1.225 empreses a la comarca, un 2% més que l’any anterior (1,4% al conjunt de Catalunya) i un 0,2% menys que al trimestre anterior (evolució habitual per a un mes de setembre). Si es compara la dada de setembre 2021 amb els nivells previs a la pandèmia (setembre 2019), aquesta encara es troba un 6,6% per sota (un -6% en el cas de Catalunya).