La crisi mundial sanitària generada per la COVID-19 pot provocar una crisi econòmica i social sense precedents. L’anterior crisi va suposar sobretot una major concentració de la riquesa i un augment de les diferències socials. Durant aquests anys de recuperació no s’ha fet cap transformació profunda per millorar la situació de la dona: no s’ha aplicat la Llei d’Igualtat ni s’han aplicat les quotes, com sí ho han fet en altres països europeus; no s’han fet polítiques preventives, ni s’ha avançat en la reforma horària.

De fet, ha crescut la diferència entre els sous dels alts directius i els més baixos. Les dones segueixen sense formar part dels llocs de decisió i, per tant, la seva mirada és invisible en la majoria dels sectors. Aquesta manca d’actuació en aquests punts clau ha provocat: pèrdua del talent femení, limitació del potencial de les dones, manca d’equilibri en les organitzacions, mal exemple i conseqüències negatives per a les properes generacions.

És per això que l’Observatori planteja 10 propostes per tal que les dones no empitjorin i facin cap pas enrere:

1. Cal posar en pràctica la reforma horària que fa deu anys el govern promet i cal replantejar els horaris laborals sense perjudici de les empreses. Una adequació dels horaris suposarà poder incorporar més talent, tenir un talent més productiu, facilitar la cura pròpia en l’entorn personal, reduir la factura social, facilitar el desenvolupament de les persones i, per tant, la seva capacitat d’aportar valor. Això portarà a una economia productiva de molt més valor i molt més competitiva. El moment actual ens permet fer un exercici d’adaptació al món virtual i aquest és nou, el podem regular. No hem de caure a la jornada de treball continuada lligada a les xarxes i els correus electrònics. Cal marcar jornades més productives i que siguin responsables amb la vida personal i la cura.

2. Cal la universalització de les escoles bressol de 0-3 anys, gratuïta i amb horaris compaginables per possibilitar la integració de les mares en el món laboral, facilitar la corresponsabilitat i assegurar la independència econòmica de les dones. El fet de tenir els nens a casa ha demostrat la increïble tasca que fan les dones cuidant els petits i, sovint, compaginant-ho amb jornades laborals a hores intempestives com a autònomes. Tal com hem demostrat en el nostre darrer estudi, facilitar l’accés públic i gratuït a les Escoles Bressol suposa una de les inversions més rendibles tant econòmicament com socialment que pot fer el nostre país. Així com també garantir una renda mínima per aquells pares i mares que triïn la opció de tenir cura dels seus fills fins els 3 anys d’edat.
3. Cal l’aplicació de la Llei d’Igualtat i dels Plans d’Igualtat a les empreses, i, de manera urgent, els aspectes relacionats amb la igualtat salarial i l’equilibri en la participació d’homes i dones en tots els llocs de decisió, començant per les empreses públiques i semipúbliques.

4. Cal una renda mínima garantida per a totes les persones en risc d’exclusió social i, sobretot, per a les mares monoparentals amb fills.

5. Cal més inversió en educació. Cal recuperar les hores retallades durant la crisi del 2008, més hores d’estudi per a totes les escoles.

6. Calen inversions per la llei de dependència i ampliar el teixit de treballadors/ treballadores d’aquest sector amb sous dignes i condicions dignes.

7. Cal destinar més recursos a la investigació en salut, en sistemes productius sostenibles, en ensenyament i en serveis públics que incideixin en la millora del benestar. Però no exclusivament des del punt de vista pal·liatiu, sinó des de la prevenció i la promoció d’actuacions amb efectes multiplicadors.

8. Cal que a la Llei de contractació pública hi hagi una menció especifica per garantir la igualtat de gènere. Cal què sigui un requisit d’accés a la contractació pública i és necessari per a complir la llei d’igualtat. Cal que es fixin criteris de contractació que no només busquin l’eficiència econòmica, sinó que garanteixin la concurrència de les petites i mitjanes empreses i l’aportació de valor i impacte al territori.

9. Cal revisar l’activitat territorial des del punt de vista de la suficiència del teixit productiu i de la versatilitat. En aquests moments de crisi, el govern ha adquirit a altres països material bàsic, en lloc de facilitar que siguin les nostres empreses les que puguin proveir una gran part del material necessari. Moltes d’aquestes empreses estan treballant solidàriament i fent grans esforços de recursos i econòmics. En aquestes circumstàncies la Cambra de Comerç de Barcelona està fent un paper de lideratge i articulació en la implicació de moltes empreses catalanes en la producció i subministraments de productes i també donant suport a les PIMES. Això ho hem de tenir en compte.

10. Reclamem un gran pacte social amb tots els agents socials per construir una societat lliure de violència i en un entorn econòmic, físic i emocional segur pels nostres fills i filles, pels nostres néts i nétes. En les últimes setmanes han augmentat un 30% les trucades als serveis d’atenció a la violència de gènere.