Barcelona, 5 de febrer de 2020.- La Cambra ha presentat avui el Monogràfic “Un salari mínim de referència per a Catalunya. Criteris i propostes d’aplicació”. Aquest estudi té com a objectiu principal determinar el rang de valors en el que convindria situar un Salari Mínim de Referència (SMR) a Catalunya el 2020 i fixar els principis que haurien de guiar el patró d’evolució d’aquests valors amb l’horitzó 2030.

L’estudi conclou que convindria fixar un valor per a l’SMR a Catalunya entre 1.000 i 1.100 euros bruts al mes en 14 pagues el 2020. Amb horitzó 2030 el valors de l’SMR s’haurien d’actualitzar periòdicament en funció de dos principis bàsics: (i) l’evidència disponible sobre l’impacte en l’ocupació derivat dels augments de l’SMR en anys successius i (ii) l’evolució tendencial del PIB (a preus corrents) per ocupat en el conjunt de l’economia. Utilitzant un conjunt d’hipòtesis referides a l’evolució tendencial dels preus i de la productivitat del treball amb horitzó 2030, l’estudi quantifica que, en l’escenari central, l’SMR superaria els 1.200 euros en 2026 i s’aproparia als 1.400 el 2030.

Finalment, es recomana constituir un consell assessor d’experts independents i de reconegut prestigi que informi sobre el compliment dels principis anteriors. També es recomana introduir excepcions a la regla general per als joves i per a determinats territoris amb un cost de la vida notablement superior –com seria el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El valor específic de l’SMR serà el que resulti de l’acord social entre patronal i sindicats, amb la participació del Govern de la Generalitat, i hauria de servir per fixar un llindar bàsic de referència pels salaris de conveni en el sector privat arreu del territori de Catalunya –aplicable també als salaris dels treballadors directa o indirectament al servei de les administracions públiques catalanes. Amb aquest estudi la Cambra posa a disposició dels agents socials i del Govern un conjunt d’elements de reflexió, qualitatius i quantitatius, per facilitar l’acord entre les parts.

L’empresariat català es mostra favorable a pujar el salari mínim de referència

En el marc de l’Enquesta de clima empresarial elaborada per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat, corresponent al tercer trimestre del 2019, s’ha enquestat a 2.421 empreses per conèixer, d’una banda, com els hi va afectar la pujada de l’SMI de 2019 i, d’altra banda, la seva opinió respecte a un hipotètic futur augment de l’SMI. Concretament, es demana escollir entre mantenir l’SMI com està, pujar-lo en diferents trams, adaptar-lo al nivell de vida on s’ubica el lloc de treball o bé augmentar el salari a través dels convenis sectorials o territorials, enlloc de fer-ho a través del salari mínim.

Dels resultats es desprèn que hi ha una clara majoria d’empreses que està a favor de pujar el salari mínim o bé de pujar els salaris de conveni, ja que només el 18,5% d’empreses afirma que cal deixar la situació com està.

Hi ha un 14% d’empreses que opina que l’SMI s’hauria de situar entre 901 i 1.100 euros, i un altre 14% que aposta per situar-lo entre 1.001 i 1.300 euros. El percentatge d’empreses que opina que es podria situar per sobre dels 1.300 baixa fins al 4,2%. Per tant, els resultats semblen indicar que hi hauria un cert marge per continuar augmentant l’SMI per sobre dels 900 euros.

Així mateix, hi ha un percentatge d’empreses important (el 29%) —similar al de la suma de les dues opcions favorables a la pujada directa de l’SMI amb un límit de 1.300 euros— que creu que caldria augmentar els salaris de conveni per adaptar-se a la situació de cada sector d’activitat, enlloc de fer-ho a través de l’SMI. Finalment, un 18,8% d’empreses opina que caldria adequar el salari mínim al nivell de vida del lloc on s’ubica l’empresa, atès les grans diferències que es poden donar per territoris.

L’evolució dels afiliats a la Seguretat Social no mostra que l’augment de l’SMI el 2019 hagi tingut un impacte negatiu destacable sobre el mercat laboral

La informació disponible sobre l’evolució dels afiliats a la Seguretat Social a Catalunya al llarg de 2019 per sectors d’activitat permet fer un primer exercici temptatiu d’estimació del possible impacte sobre l’ocupació associat amb l’augment del 22,3% de l’SMI l’1 de gener de 2019.

La metodologia és la següent: en primer lloc, es classifiquen els diferents sectors en grups d’alta i baixa cobertura, segons el percentatge de treballadors potencialment afectats per l’augment de l’SMI sobre els ocupats totals en cada sector. En segon lloc, es calcula la taxa de creixement dels afiliats a cada un dels grups el 2019 i la mitjana del període 2016-2018. En tercer lloc, es calcula la diferència entre les taxes de creixement dels grups d’alta i baixa cobertura per a cada un dels dos períodes (2019 i mitjana 2016-2018). Finalment, es comparen les diferències entre els dos períodes.

Quan es fa aquesta comparació per sectors s’observa que, mentre que el diferencial de creixement entre els sectors de baixa i elevada cobertura era d’1,7 punts percentuals de mitjana entre 2016 i 2018, l’any 2019 aquest diferencial es va reduir a 1,5 punts. Si el nou valor de l’SMI el 2019 hagués tingut un impacte substancial sobre l’ocupació, caldria esperar un augment d’aquest diferencial, atès que els sectors amb una cobertura elevada són els potencialment més afectats per aquesta política. Però no és aquest el cas, per la qual cosa amb les dades disponibles i segons la lògica comparativa d’aquest exercici no hi ha base per afirmar que l’augment de l’SMI a 900 euros hagi tingut efectes negatius sobre l’evolució de l’ocupació a Catalunya.

El conjunt de criteris utilitzats per calcular un SMR adequat per a Catalunya mostren una banda orientativa situada majoritàriament entre els 950 i els 1.050 euros mensuals en 14 pagues

L’estudi estableix el rang orientatiu del Salari Mínim de Referència a Catalunya d’acord amb els següents criteris:

• Criteri d’equitat: orientat a garantir que tots els treballadors assalariats (a temps complet) se situïn per sobre del llindar de pobresa.
• Criteri diferencial: té en compte les diferències en qüestions com el nivell de preus i de beneficis socials entre territoris.
• Criteri demoscòpic: estima el valor mitjà del salari mínim considerat assumible per una mostra representativa d’empreses catalanes de diferents sectors i dimensions.
• Criteri comparatiu: fixa el valor del salari mínim en comparació amb altres economies amb un nivell de desenvolupament similar.
• Criteri cost-benefici: compara els beneficis amb els costos associats amb l’impacte del salari mínim sobre els nivells d’ocupació i d’activitat.
• Criteri transformatiu: té en compte els efectes del salari mínim sobre els incentius de treballadors i empresaris per formar-se i per innovar, en el marc d’un model productiu orientat a conciliar progrés econòmic i cohesió social.

La taula següent ofereix les estimacions del salari mínim que pertocarien a Catalunya, segons els criteris anteriorment esmentats.

Tot i que la majoria de valors obtinguts amb cinc dels sis criteris analitzats se situen en el rang comprés entre 950 i 1.050 euros, els càlculs s’han fet en base a dades del 2017 i 2018, que caldria ajustar a l’alça per tenir en compte l’evolució de preus i salaris fins a 2020. Per altra banda, l’acord vigent entre patronals i sindicats per aquest any ja situa com a referència per al conjunt de l’Estat un salari mínim de conveni de 1.000 euros bruts mensuals en 14 pagues.

Amb aquestes consideracions, des de la Cambra de Barcelona es posen a disposició del Govern de la Generalitat i dels agents socials, patronals i sindicats, els resultats obtinguts en aquest estudi, que aconsellarien fixar el salari mínim de referència a Catalunya, actualitzat a 2020, dins d’un rang comprés entre 1.000 i 1.100 euros bruts en 14 pagues.

Horitzó 2030: escenaris d’evolució del Salari Mínim de Referència a Catalunya

Prenent com a punt de partida l’any 2020 i el valor central de 1.050 euros del rang establert (1.000 – 1.100 euros) anteriorment, es proposa que aquesta xifra s’actualitzi regularment amb un doble criteri:

• El creixement tendencial dels preus i de la productivitat (o, alternativament, del PIB a preus corrents per ocupat) al conjunt de l’economia
• I l’impacte dels augments del salari mínim sobre l’ocupació en anys successius.

En els tres escenaris contemplats se suposa que els preus creixen a una taxa tendencial constant de l’1,5%. La diferència és només el creixement tendencial de la productivitat, que va des de l’1,5% en l’escenari més optimista a la columna de l’esquerra, al 0,5% en el menys optimista (columna dreta), passant per l’1% en l’escenari central a la columna del mig.

Com es pot observar, en l’escenari central (amb un creixement tendencial de la productivitat de l’1%) s’arribaria a un salari mínim superior als 1.200 euros el 2026 i se superarien els 1.300 el 2029. En l’escenari més positiu (creixement de la productivitat de l’1,5%) els terminis s’escorcen: se superen els 1.200 euros el 2025 i els 1.400 en 2030. En el menys optimista (creixement de la productivitat del 0,5%) s’allarguen: la marca dels 1.200 no se supera fins el 2027 i el 2030 s’apropa però no supera els 1.300 euros.

Transformació del model econòmic català

El model econòmic català ha de transformar-se en els propers 10-20 anys cap a economies similars a Àustria, Holanda o Irlanda que tenen un SMI d’entre 1.200 i 1.500€.

Per això, cal impulsar un model basat en el desenvolupament del talent, la innovació i la R+D+i, i acompanyar-lo d’un increment gradual del SMR, amb excepcions en certs segments d’edat, sector o territori.

Un increment del SMR farà d’efecte transformador de l’economia, estimulant la iniciativa empresarial cap a sectors de més valor afegit.