L’ocupació en el sector TIC bat rècords en plena pandèmia de la Covid-19 i impulsa un canvi estructural en el mercat laboral que, de fet, s’ha estat produint gradualment des del 2014. Concretament, el darrer trimestre ha tancat amb 128.700 ocupats al sector, un 19,1% més que el mateix trimestre del 2019, i que representen gairebé el 4% del total d’ocupats segons l’Enquesta de Població Activa (EPA).

Aquest comportament de l’ocupació TIC ha posat de manifest la millor resiliència del sector tecnològic enfront del turístic. Concretament, el sector TIC ha estat l’únic, juntament amb la construcció, en generar ocupació: passant de 108.100 ocupats el 3T de 2019 a 128.700 el 3T de 2020, mentre que la resta dels sectors han perdut ocupats. D’aquests, el turisme n’ha perdut un 13,8%,  -quasi 66.600 persones menys (pràcticament la meitat de les 138.500 ocupacions perdudes en aquest període). Amb una mirada a mitjà termini, aquesta afectació desigual al mercat de treball ha de posar l’accent en la necessitat d’accelerar aquest canvi cap a les ocupacions vinculades a la tecnologia, la salut, les ciències i la indústria d’alt valor afegit, d’una banda; i, d’impulsar la professionalització i la digitalització dels serveis, i del sector turístic en particular, de l’altra.

L’ocupació al sector TIC és l’única que creix tant amb l’expansió econòmica com amb l’impacte de la Covid-19

Del 2014 al 2019, el pes dels ocupats al sector TIC s’ha incrementat del 2,9% fins al 3,1%; en paral·lel a un augment del turisme d’1 punt percentual (p.p.) fins al 13,5% (taula 1). Si es compara aquesta evolució amb la del darrer trimestre, el sector tecnològic assoleix un pes del 3,9% (vuit dècimes addicionals), mentre que el pes dels ocupats al sector turístic (serveis d’allotjament, de menjar i begudes, transport o serveis de lloguer, per exemple[1]), perden el pes guanyat durant la recuperació econòmica retrocedint fins al 12,5% del total amb 415.500 ocupats.

Durant els anys d’expansió econòmica les ocupacions turístiques i de les TIC són les que més van créixer (22,8% i 21,3%, respectivament en termes acumulats), força per sobre de la mitjana (13,5%) o altres sectors com la indústria (11,3%) o la construcció (7,5%) (gràfic 1). Aquestes dades mostren una radiografia de cap a on es dirigeix el teixit productiu català. D’una banda les activitats turístiques com a pilars fonamentals de l’economia, que entre el 2014 i el 2019 van generar una de cada cinc noves ocupacions a Catalunya (quasi 410 mil). D’altra banda, les tecnològiques que, tot i representar encara una part reduïda del total, han guanyat terreny progressivament i s’espera que siguin un altre pilar fonamental en el futur. La contribució del sector TIC a la nova ocupació total va ser del 4,6%, superior de fet a la de la construcció (3,3%), xifres que reforcen aquest canvi en el patró de creixement en comparació amb el model anterior a la Gran Recessió.

L’actual situació econòmica està accelerant l’ocupació de perfils tècnics de la salut, les ciències i les tecnologies de la informació

Pel que fa a l’ocupació per perfils professionals, a Catalunya hi ha 1.225.900 persones ocupades en una professió de valor afegit alt i mitjà alt –directors i gerents, tècnics científics i intel·lectuals[2] i tècnics de recolzament[3]. Tot i que amb l’arribada de la Covid-19, l’ocupació s’ha reduït globalment (-4%) i a quasi tots els perfils, les magnituds han estat molt desiguals segons el cas. Les ocupacions de valor afegit alt i mitjà alt i els operadors d’instal·lacions s’han reduït un 1,4% i 2,4%, respectivament, del 3T 2019 al 3T 2020, alhora que els ocupats elementals o els restauradors i venedors han patit les majors reduccions: -9,5% i -9,1%, cadascuna (gràfic 3).

Aquestes diferències entre perfils han propiciat un canvi significatiu en la composició del mercat de treball en només sis mesos: han accelerat la transformació gradual que s’havia observat prèviament els darrers anys: menys restauradors i venedors, i més professionals de la salut, les ciències i les tecnologies de la informació. El pes dels restauradors i venedors han disminuït un 1,12 p.p. interanuals el 3T del 2020, quasi un 70% de la reducció experimentada del 2014 al 2019 en el primer cas. En tant que les ocupacions de més valor afegit han augmentat el seu pes en quasi 1 p.p., un 30% del guany assolit en els mateixos cinc anys (gràfic 4).

D’aquests resultats se’n desprenen dues conclusions principals. En primer lloc, a curt termini, l’afectació de la pandèmia ha estat molt desigual per ocupacions de manera que aquesta anàlisi no es pot fer de manera global, sinó per perfils o activitats[4]. En segon lloc, aquesta crisi ha accelerat canvis en l’estructura dels perfils ocupacionals que lentament s’estaven produint en els darrers anys i que marcaven el futur laboral de la pròxima dècada: una major demanda de perfils tècnics i professionals en les àrees de la ciència, la salut i la informació, altament qualificats.

Per a més detall de les activitats incloses, consultar la nota metodològica d’Idescat disponible a: https://www.idescat.cat/indicadors/?id=conj&n=10215&t=202002

[2] En base a la CCO-2011, inclou professionals de l’ensenyament, la salut, de les ciències (físiques, matemàtiques, enginyeries i socials), de les tecnologies de la informació, i de la cultura i l’espectacle.

[3] En base a la CCO-2011, inclou tècnics de les ciències i les enginyeries, sanitaris, de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com professionals i supervisors a la indústria, les finances, la gestió administrativa i als serveis jurídics, socials, etc.

[4] De fet, no es descarta una evolució de l’economia a curt termini en forma de “K”, amb sectors i ocupacions que es recuperen més ràpidament, al mateix temps que d’altres continuen retrocedint.