Un cop superada la tercera onada de la pandèmia, el relaxament de les restriccions entre els mesos de març i abril i el bon ritme de vacunació contra la Covid-19 han situat Catalunya en el terreny de la recuperació. La fi de l’estat d’alarma el 9 de maig ha estat un punt d’inflexió que confirma aquesta tendència, i que es veu plasmada en la majoria d’indicadors.

El Baròmetre de juny de la Cambra de Barcelona constata tres mesos consecutius de recuperació de l’ocupació a Catalunya. Concretament, l’economia va tancar el mes de maig amb prop de 2,7 milions d’assalariats “efectius” (afiliacions descomptades persones en ERTO) , moderant així la seva caiguda al -4,4% respecte al nivell prepandèmia. La dada destacada, però, ens la deixa la xifra de persones en ERTO, que des de març també ha continuat decreixent fins a assolir les poc més de 112.000 al maig, un nou mínim des de l’inici de la pandèmia.

Pel que fa a l’estoc d’empreses, des de febrer el nombre de comptes de cotització a Catalunya ha anat creixent ininterrompudament fins a superar les 242.000 empreses al maig, una xifra que no obstant això encara es troba un -7,9% per sota si ho comparem amb el mateix mes del 2019. L’aixecament de l’estat d’alarma per part de l’Estat també s’ha fet notar en la recuperació de la mobilitat durant el maig, així com el consum en els sectors de l’oci i la restauració.

El Baròmetre també recull dades molt positives sobre indústria corresponents a l’abril i en relació amb el nivell prepandèmia, com un important repunt del 3,7% en la producció industrial i el creixement del 18% de les exportacions a l’estranger des del Port de Barcelona. Per contra, la matriculació de vehicles industrials a Catalunya, que trenca la tendència positiva dels últims dos mesos.

Finalment, el turisme estranger viu una recuperació lenta, pendent de les restriccions i la vacunació. Així ho confirmen les reserves de vols de passatgers i d’hotels recollides pel Baròmetre de la Cambra.

	Economia espanyola en l’entorn internacional
	Les expectatives de recuperació del sector serveis convergeixen amb les del sector manufacturer per primer cop des del juliol de 2020 a l’economia espanyola, segons el PMI. La reobertura de l’economia i la fortalesa de la demanda nacional i internacional estan impulsant el creixement, només limitat per les restriccions de capacitat de producció.
	Ocupació
	La fi de l’esta d’alarma ha suposat un impuls per a la recuperació de l’ocupació, tant per un augment de l’afiliació com per una reducció de les persones en ERTO. L’afiliació “efectiva” creix en 59.000 persones al maig fins als quasi 2,7 milions de treballadors. Això fa que al maig s’hagi moderat la caiguda respecte al nivell prepandèmia fins al -4,4%.
	ERTO i prestacions d’autònoms
	Les persones en ERTO s’han reduït en 24.470 al maig fins a les poc més de 112.000. Aquesta xifra suposa un nou mínim des de l’inici de la pandèmia i una sisena part del màxim assolit a l’abril del 2020. Estabilitat en les sol·licituds presentades pels autònoms. Previsiblement no s’observarà una millora significativa fins a la reducció total de restriccions i la plena recuperació de la demanda.
	Nombre d’empreses
	Recuperació ininterrompuda del nombre d’empreses des d’inicis de 2021. Al maig s’han sumat més de 2.200 fins a superar les 242 mil. Respecte a la situació prepandèmia, l’evolució també és positiva atès que es modera la caiguda fins al -7,9% al maig, sis dècimes menys que a l’abril.
	Transport i mobilitat
	La fi de l’estat d’alarma i la reducció de les restriccions acceleren la recuperació de la mobilitat al maig. El trànsit d’accessos viaris passa de caure un 18% a l’abril a un 8,1% al maig en comparació amb la situació prepandèmia. Igualment, la mobilitat de persones a botigues i llocs d’oci millora significativament i registra una reducció per sota del 20% la darrera setmana de maig.
	Consum d’energia i aigua
	La caiguda del consum energètic total es desaccelera fins al -2,9% a l’abril respecte a l’abril del 2019. La millora s’ha produït tant a la indústria com als serveis. Les darreres dades del volum d’aigua servit apunten a un mes de maig que tancarà en positiu amb un repunt durant la tercera setmana del mes.
	Consum en terminals de punt de venda (TPV)
	El consum en oci i restauració segons TPV de CaixaBank manté la bona tònica la darrera setmana de maig. La despesa en turisme també es recupera significativament des de la fi de l’estat d’alarma, però encara es manté per sota dels nivells prepandèmia. A l’abril encara cau el volum de negoci al comerç minorista (-5,6% respecte al mateix mes del 2019). Aquesta variació és fruit d’un empitjorament de les vendes a tots els sectors.
	Inversió
	La matriculació de vehicles industrials cau un 23,2% a l’abril en relació amb el mateix mes del 2019, i trenca la tendència cap a la recuperació observada els últims dos mesos. El consum de ciment recupera el creixement al març respecte al mateix mes del 2019, amb una variació del 3,8% a Catalunya després d’un inici d’any en negatiu.
	Indústria i exportació
	La producció industrial repunta un 3,7% a l’abril respecte al nivell prepandèmia (abril 2019) per l’increment de béns intermedis i de consum no duradors. També s’ha de tenir en compte que a l’abril del 2019 l’evolució va ser estable per la Setmana Santa. El Port de Barcelona encadena sis mesos amb increments de l’exportació. A l’abril, les vendes a l’estranger han augmentat un 18% respecte al mateix mes del 2019.

	Turisme
	Al mes d’abril les reserves de vols de passatgers amb destinació Barcelona de juny a octubre encara estan en nivell molt baixos (un 74% per sota de l’abril del 2020). Quant a les reserves hoteleres, milloren sobretot les domèstiques. Aquestes dades confirmen la lenta recuperació del turisme estranger, pendent de les restriccions i l’avenç de la vacunació.

Què és el Baròmetre Cambra?

El Baròmetre Cambra és una nova eina que la corporació ha posat en marxa per fer un seguiment mensual de l’evolució de l’economia catalana amb l’objectiu de conèixer amb detall com s’està recuperant l’economia de l’impacte de la Covid-19. A través de nou indicadors s’extreu una fotografia de quina és la situació real de l’economia per proposar actuacions que puguin pal·liar els efectes de la crisi.