Sala de premsa

Notes de premsa

El Maresme registra la xifra de més alta de llocs de treball des del 2008 a finals del segon trimestre

La comarca suma gairebé 250 comptes de cotització nous respecte al primer trimestre, tot i que el teixit empresarial es contrau en termes interanuals un 0,1%.

El mercat del treball continua expandint-se al Maresme durant el segon trimestre i assoleix xifres històriques. En concret, la comarca ha assolit a finals de juny la xifra més alta de llocs de treball. En paral·lel, el teixit empresarial maresmenc també ha aconseguit augmentar un 2,1% respecte al primer trimestre, amb gairebé 250 comptes de cotització nous.

Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra territorial del Maresme, que també analitza el comportament de l’afiliació segons residència padronal i el resum mensual de l’atur registrat.

Més petites i mitjanes empreses al tancament del trimestre

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca ha disminuït un 0,1% a finals de juny del 2023 respecte a un any enrere (nou empreses menys), fins a les 12.218 empreses, una evolució oposada a la registrada pel conjunt de Catalunya (0,3%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior es registra un augment del 2,1% a la comarca (gairebé 250 empreses més).

Per sectors, el teixit empresarial ha augmentat anualment a l’agricultura (2,4%) i a la construcció (2,1%), però ha caigut lleugerament a la indústria i als serveis (un 0,4% i un 0,3%, respectivament). Segons la grandària, el nombre d’empreses ha augmentat entre les petites empreses (de 10 a 49 treballadors) i mitjanes (de 50 a 249 treballadors),un 0,6% i un 5,7%, respectivament. Per altra banda, s’ha mantingut estable entre les 250 i més treballadors (grans empreses), i ha disminuït un 0,3% a les microempreses (fins a 9 treballadors) —que representen el 84,7% del total.

El Maresme assoleix prop de 145.500 llocs de treball

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) al Maresme ha augmentat un 2,3% a finals de juny del 2023 respecte a un any enrere, fins als gairebé 145.500, la xifra més elevada des del 2008 (inici de la sèrie disponible)[1]. Aquest creixement, no obstant això, és lleugerament menys notable al registrat pel conjunt de Catalunya, on el creixement interanual ha estat del 2,8%.

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement anual del nombre d’afiliacions entre els assalariats/ades (3,1%), mentre que entre els autònoms/es pràcticament s’estanca (-0,2%), en línia amb el que ha succeït al conjunt de Catalunya (un +3,3% assalariats i un +0,1% autònoms). D’aquesta manera, el Maresme tanca el juny amb 111.650 assalariats/ades i 33.825 autònoms/es.

Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es només ha augmentat lleugerament als serveis (+0,4%), mentre que a la resta ha minvat: un 4,4% a l’agricultura, un 2,8% a la indústria i un 1,6% a la construcció. El nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els sectors, però amb diferents intensitats: un 0,4% a la indústria, un 3,4% als serveis i un 5,2% a la construcció.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es pràcticament ha augmentat a tots el trams: un 0,2% a les microempreses, un 1,7% a les petites, un 7,2% a les empreses mitjanes i un 4,0% entre les empreses grans.

L’afiliació creix més entre les dones i estrangers/es

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/es han augmentat un 1,9% a la comarca respecte a un any enrere, fins a poc més de 202.100 persones a finals de juny del 2023, la xifra més elevada des del 2012 (inici sèrie disponible).

El creixement ha estat més notable entre les dones (2,3%) que els homes (1,6%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys (-2,2%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 9,8% entre els afiliats/ades de nacionalitat estrangera —que representen el 12,4% del total—, enfront del 0,9% dels afiliats/ades de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 39% més. El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents al Maresme es traslladen a una comarca diferent per treballar.

L’atur marca mínims històrics al juny

Pel que fa a les xifres d’atur, el juny del 2023 tanca amb gairebé 20.123 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca i esdevé el valor més baix des del juny 2008. En termes interanuals, el descens del nombre d’aturats/es continua moderant-se fins a un 3,7% al juny (la reducció menys intensa des del juny de 2021). Amb tot, aquesta disminució de l’atur ha estat lleugerament superior a la registrada al conjunt de Catalunya (-2,5%).

La disminució anual ha esta molt similar entre els homes i les dones (-3,6% i -3,8%, respectivament). Per edat, l’atur ha disminuït entre les persones menors de 30 anys (-4,4%), les de 30 a 44 anys (-6,6%) i les de 45 a 54 anys (-6,3%), però ha augmentat lleugerament entre els més grans, de 55 anys o més (+0,3%). Per últim, l’atur cau respecte a un any enrere a 6 del 10 tipus d’ocupació analitzats. Destaca, en termes absoluts, la disminució d’aturats/es a les ocupacions elementals (-312 persones) i entre els treballadors de restauració, personals i venedors (-238 persones).

La taxa d’atur registral se situa en el 9,1% al juny, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008 (inici sèrie disponible), però tres dècimes per sobre a la registrada al conjunt de Catalunya (8,8%).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.