La Llotja de Mar de Barcelona ha acollit aquesta setmana una nova edició del New Space Economy Congress, organitzada per la Cambra de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Més de 600 persones han participat a la cita, un èxit d’assistència que supera amb escreix l’edició de l’any anterior i que consolida Barcelona com a pol de coneixement sobre l’espai, no només a escala catalana i estatal sinó també europea.

Durant aquestes dues jornades, el New Space Economy Congress ha acollit més de 19 conferències i taules rodones amb més de 40 ponents. Un any més, ha servit com a punt de trobada del sector espacial per exposar les darreres tendències i innovacions d’aquesta indústria, i alhora, fomentar el contacte i generar oportunitats de negoci amb espais d’exposició i de networking. Activitats no només obertes a empreses sinó també a estudiants, investigadors/es i professionals.

El Congrés ha celebrat enguany una edició més internacionalitzada, i entre les seves novetats, ha comptat amb Flandes com a regió convidada, una economia amb característiques semblants a la catalana i que en les darreres dècades ha aconseguit desenvolupar un ecosistema espacial altament innovador. En aquest sentit l’esdeveniment ha reforçat la presència de conferenciants internacionals de grans institucions com l’Agència Espacial Europea (ESA).

L’esdeveniment també ha posat el focus particularment en l’impacte de la tecnologia espacial no només com a catalitzadora de nous models de negoci sinó també els beneficis que pot suposar per a la societat en camps com les crisis humanitàries, la lluita contra el canvi climàtic i la connectivitat, entre d’altres aplicacions. Així, el New Space Economy Congress ha fomentat les sinèrgies del sector espacial amb empreses i entitats que no operen directament a l’espai.

“Volem que aquest congrés sigui un espai per reivindicar la inversió espacial per ajudar la societat a avançar i construir una economia més resilient”. Així ho ha afirmat el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, que ha afegit que en la New Space convergeixen tecnologia, emprenedoria i coneixement, valors que defensen des de la Cambra.

Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, ha destacat l’aposta del Govern per potenciar l’ecosistema empresarial de l’espai i la seva projecció internacional a través de l’Estratègia New Space de Catalunya. “La meta del Govern és convertir el nostre país en un hub d’innovació en el terreny de l’espai”, ha afegit el conseller.

En la mateixa línia, Lluís Juncà,  director general d’Innovació, Economia Digital i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, ha assegurat que existeix un sorprenent ecosistema al voltant de l’espai a Catalunya que factura milions d’euros cada any, format per empreses i institucions que comparteixen un mateix objectiu, que és “fer d’aquest món un món millor”.

Mònica Roca i Aparici, presidenta de la Comissió 2019-2023 d’Espai i Aeronàutica de la Cambra de Barcelona, ha celebrat l’èxit del Congrés, un esdeveniment que “fa uns anys hauria estat impensable”, i ha reivindicat la col·laboració de les empreses New Space amb les administracions i les empreses tradicionals. Una filosofia molt compartida en el sector, així com la consciència sobre l’impacte mediambiental de la seva activitat i la necessitat d’impulsar programes de formació des dels primers nivells a les escoles per atreure més talent femení.

El New Space Economy Congress 2023 s’ha celebrat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Fundació Privada Knowledge Innovation Market (Kimbcn), la Fundació i2CAT i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Una indústria en expansió

La primera jornada del Congrés ha posat en context per una banda la situació actual del sector espacial, tant a escala global com europea, i les seves principals xifres. En aquest sentit, Géraldine Naja, directora de comercialització, indústria i competitivitat de l’Agència Espacial Europea (ESA) ha indicat que la inversió global en l’espai l’any 2022 va ser de 99.000 milions d’euros, un 9% més. Pel que fa a l’origen d’aquesta inversió, el 60% es va concentrar als EUA i un 14% a Europa.

Malgrat aquesta distància, Europa es posiciona com un territori competitiu en aquest terreny i l’any 2022 la inversió privada en projectes espacials europeus va disparar-se un 66% fins a sobrepassar els 1.000 milions d’euros. Tot i això, ha precisat Naja, la inversió europea en l’espai continua concentrant-se en el sector públic (14.000 milions d’euros el 2022, un 3% més).

Durant la jornada s’ha constatat que les constel·lacions de petits satèl·lits ja formen part del present. A tall d’exemple, un 95% dels satèl·lits llançats entre el 2020 i el 2022 eren smallsats. Uns ginys que estan revolucionant el sector i que obren una gran finestra d’oportunitat per a pimes i startups del sector espacial que dissenyen aquests aparells o en desenvolupen tecnologia.

Durant aquesta primera jornada també es s’han abordat aspectes que incideixen directament en el desenvolupament de les empreses aeroespacials com l’emergència de la tecnologia quàntica i la seva vinculació amb l’espai, la ciberseguretat, l’accés a finançament i la retenció de talent.

Un revulsiu per transformar la societat

Si bé a l’edició anterior del New Space Economy Congress es va constatar la capacitat de les dades obtingudes a l’espai per idear una gran varietat d’aplicacions des del propi sector, enguany la trobada ha incidit en els beneficis de l’espai per a organitzacions no espacials i com pot donar resposta a reptes socials com les crisis humanitàries, el canvi climàtic o les “ciutats intel·ligents”.

Un dels ponents destacats de la segona jornada del Congrés ha estat l’astronauta i exministre de Ciència espanyol, Pedro Duque, que ha defensat la inversió espacial com una eina que ens pot fer avançar com a societat. En la seva intervenció, Duque ha argumentat que l’espai ha inspirat avenços científics en camps com la informàtica i l’òptica que, posteriorment, s’han traslladat a la societat a través d’aparells que integrem en el nostre dia a dia. Un dels exemples que ha citat l’expert han estat les càmeres fotogràfiques dels telèfons mòbils intel·ligents.

Duque també ha afirmat que l’espai ha contribuït a revolucionar la societat i apoderar la ciutadania i seguidament ha posat com a exemple les telecomunicacions: “Els satèl·lits ens han permès accedir a la informació i saber què passa arreu de món”, ha destacat.

Durant aquesta segona i darrera jornada del Congrés s’han repassat també altres reptes de futur del sector, com per exemple, la capacitat de transmetre històries inspiradores per tornar a situar l’espai en l’imaginari col·lectiu i fer pedagogia entre els directius d’empreses no espacials sobre el potencial de les dades obtingudes a l’espai i les oportunitats que pot brindar al seu negoci.