En l’Informe de conjuntura catalana del quart trimestre de 2020, les previsions fetes per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona assenyalen un descens del PIB de l’11,4% el 2020, quatre dècimes més que l’estimació inicial publicada per l’INE per al conjunt de l’economia espanyola.

Revisem a la baixa la previsió de creixement del PIB de 2021 des del 6,7% fins al 6,1% a causa d’un pitjor comportament de l’economia en el 1T. La fase de recuperació intensa no es preveu que arribi fins al tercer trimestre amb l’inici de la temporada turística. En finalitzar el 2021, el PIB català encara serà un 6% inferior al de 2019 i no recuperarà el nivell precrisi fins al 2022. Per components, el consum privat i la inversió seran els protagonistes de la recuperació el 2021. Els serveis recuperaran només part de l’activitat perduda, mentre que la indústria recuperarà el nivell precrisi. 

Pel que fa al mercat laboral, la caiguda de l’ocupació estimada per al 2020 és del -4,5%, inferior a la prevista fa tres mesos per l’allargament de les mesures de suport (ERTO). Per al 2021, preveiem una recuperació de l’ocupació del 2,3% i una lleugera reducció de la taxa d’atur que es quedarà per sobre del 13%. 

Les ajudes directes de la Generalitat als sectors afectats per restriccions s’estima en 995 M€. L’Estat ha de finançar 662 M€ més per arribar a cobrir el 80% de les pèrdues (uns 1.657 M€) 

Les restriccions adoptades per la Generalitat des del 16 d’octubre (que previsiblement s’allargaran amb menor o major mesura fins a finals de març) tindran un cost per als sectors directament afectats de 2.071 M€ (sense comptar despeses de personal que cobreixen els ERTO). La Cambra demana que el sector públic compensi el 80% d’aquestes pèrdues (1.657 M€) amb ajudes directes, ja que són sectors que s’estan sacrificant per al benestar del conjunt de la població. 

Les ajudes directes aprovades per la Generalitat als sectors econòmics per contrarestar els efectes econòmics de les restriccions des del 16 d’octubre es calcula en 995 M€ (inclòs el darrer paquet del 25/01 amb vigència fins al 31 de març). L’Estat hauria de cobrir els altres 662 M€ que falten amb transferències directes a la Generalitat.  

L’Estat ha de ser el principal finançador de les ajudes directes, ja que és el que té accés als mercats amb l’emissió de deute o al MEDE.  

Demanem que l’Estat creï un nou fons autonòmic Covid-19 per a ajudes directes a empreses de forma urgent a aplicar durant el primer trimestre, per compensar tant les pèrdues passades com les futures. 

Per altra banda, la Generalitat també hauria d’aprofitar tot el marge fiscal per salvar l’economia, arribant a un dèficit públic de l’1,1% del PIB el 2021. 

És el moment de fer polítiques fiscals expansives i dirigides a salvar aquella part del teixit productiu que malgrat ser viable està en risc de desaparició.  

El primer trimestre de 2021 el creixement serà pràcticament nul respecte al quart 

Segons les nostres estimacions, el PIB català hauria registrat un increment del 2,8% intertrimestral el quart trimestre i un avenç mínim del 0,5% en el primer trimestre de 2021 per la virulència de la tercera onada que s’està patint a tota Europa. Després d’un tercer trimestre en què la recuperació va ser intensa, els rebrots i les restriccions a la mobilitat i a l’obertura de negocis han frenat el ritme de millora en els serveis. En canvi, la indústria i la construcció mantenen el ritme de recuperació. En termes interanuals, la caiguda s’hauria anat moderant progressivament fins al -8% el 4T i el -1,6% el 1T de 2021.  

Impacte desigual a les empreses per territori i dimensió empresarial 

L’Indicador de Confiança Empresarial del primer trimestre mostra una major incidència negativa en les empreses més petites (<10 treb.) i també en les més grans (>1.000 treb.) per les restriccions als centres comercials i grans establiments. Per àmbits territorials camerals, l’impacte està sent més negatiu a Barcelona i Girona, pel major pes del turisme en les seves economies.