Aquest 13 de juliol l’embarcador de Tortosa ha esdevingut l’escenari des d’on s’ha presentat en roda de premsa el programa del 3/4 de Mil·lenni. Consolat de Mar, un conjunt d’accions i activitats amb què el Consolat de Mar vol commemorar els seus 750 anys d’existència i tornar a col·locar-se dins l’imaginari col·lectiu actual del conjunt de la societat catalana, com a institució viva, carregada d’història, de present i de futur, i difondre i promoure l’orgull col·lectiu que significa haver creat una institució amb set segles i mig d’història amb valors, contribucions i aportacions cabdals per al món occidental.

La roda de premsa ha estat a càrrec la Il·lma. Sra. Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa; l’Hble. Sr. Jordi Domingo, cònsol major del Consolat de Mar; Marçal Girbau, comissari de la celebració dels ¾ de Mil·lenni i la Hble. Sra. Lourdes Ciuró, consellera de Justícia.

L’Honorable Consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha descrit el Consolat de Mar com l’aportació més important de Catalunya a la civilització occidental, per la seva condició d’ens pioner en el foment de la mediació i la resolució alternativa de conflictes comercials, des del seu naixement, en plena edat mitjana. Així, reconeix el Llibre del Consolat de Mar i el Llibre de les Costums de Tortosa com “uns documents escrits en català d’un altíssim valor històric, els quals destaquen que Catalunya és terra de pau i treva des de sempre, i que busca el pacte i l’acord gràcies al seu caràcter obert, emprenedor i dialogant”.

L’alcaldessa ha encetat el seu discurs agraint a la Generalitat el reconeixement com a commemoració de govern de l’aniversari dels 750 anys del Llibre de les Costums de Tortosa i Costums de la Mar. Per a l’alcaldessa, és molt important de posar en valor la contribució de Tortosa en la regulació del dret marítim i comercial medieval català, origen del dret marítim internacional d’avui. “Essent el Llibre de les Costums el primer codi jurídic escrit en català, demostra fins a quin punt el català marcava les relacions amb els òrgans de justícia. La commemoració dels 750 anys és una oportunitat per a demanar més presència de la llengua als jutjats, ja que actualment només un 1% de les sentències es dicten en català”, destaca Roigé.

D’altra banda, el cònsol major Jordi Domingo s’ha volgut centrar en la tasca del Consolat de Mar i la importància de la mediació des del prisma històric i polític, i ha explicat els objectius que persegueix l’any commemoratiu. Domingo ha manifestat que la iniciativa vol aprofitar l’ocasió per difondre i explicar la història gairebé mil·lenària de l’ens, la importància de les seves contribucions i aportacions al comerç, el dret, la pau o la diplomàcia a escala mundial, així com el rol actual del Consolat de Mar. Així mateix, a través dels actes commemoratius dels set segles i mig d’història, també vol reprendre i reforçar les relacions amb les institucions i empreses dels altres territoris de llengua catalana que també van tenir Consolat de Mar. Així mateix, un altre objectiu és establir noves relacions internacionals amb institucions, empreses, ciutats i països d’Europa i del món que històricament van ser seu de consolats de mar, per tal de contribuir a l’obertura de nous mercats per a les empreses del país. De fet, el Consolat de Mar ja treballa per tornar a esdevenir un referent a tots els territoris de llengua i cultura catalanes. Per al Cònsol Major, “els ¾ de Mil·lenni han de servir per a posar en valor, nacional i internacional, el nom del Consolat, el seu passat, els objectius, però, sobretot, el seu futur”. De la mateixa manera, ha posat en relleu que “els valors reals d’avui en dia en moltes ocasions ens han fet fer salts enrere, però a partir d’aquests 750 anys volem reivindicar que ens queda un futur importantíssim per treballar per la mediació, la concòrdia, l’eficàcia i la pau”.

Finalment, el comissari de la commemoració, el filòleg Marçal Girbau, ha explicat les actuacions i actes que es preveuen desenvolupar, i ha remarcat el caràcter original del programa d’activitats, per la voluntat d’unir cultura, economia i mediació sense fissures. Per a Girbau, la celebració “vol ser un paraigua de país on tothom es pugui sentir representat sota els pilars de llengua, cultura, país, mediació, promoció del comerç i internacionalització de les institucions”.

Calendari i esdeveniments

L’any commemoratiu 3/4 de Mil·lenni, que serà comissariat pel filòleg i gestor cultural Marçal Girbau, s’encetarà amb un acte inaugural el 24 d’octubre vinent a Tortosa, i es preveu que s’allargui fins a la tardor del 2023.

L’acte inaugural tindrà lloc dilluns 24 d’octubre a les 18h al Teatre de Tortosa. Tot i que l’organització no en vol revelar els detalls per preservar-ne el factor sorpresa, se sap que en l’esdeveniment s’hi podrà veure una representació del talent cultural dels Països Catalans i de la Mediterrània, així com una reivindicació de passat, present i futur de la contribució cabdal del Llibre de les costums de Tortosa –en què dins s’hi troben les Costums de la Mar, origen del Llibre del Consolat de Mar–, i de la capital del Baix Ebre en el seu conjunt, com a port marítim i fluvial fonamental del nostre país a l’edat mitjana.

Més enllà de l’acte inaugural, entre les activitats programades durant l’any, s’hi inclou una exposició historiogràfica, la producció d’un documentari audiovisual per a la televisió, l’edició de material educatiu que serà difós i posat a disposició de les escoles i instituts del país, l’organització de diversos simpòsiums universitaris, el disseny d’un videojoc interactiu que acosti la història de la institució al públic més jove, o una acció gastronòmica, entre d’altres. Així mateix, els actes aniran acompanyats d’una campanya de comunicació i difusió amb què es pretén fer conèixer al conjunt de la ciutadania els elements més importants del passat, present i futur de la institució.

Precursor del dret marítim a la Mediterrània

El Consolat de Mar és una institució secular que sorgeix a Barcelona en plena Edat Mitjana. Es calcula que entre 1258 i 1282 es va crear el primer Consolat de Mar de l’antiga Corona d’Aragó, una institució que seguidament seria replicada arreu de la Mediterrània. El Consolat de Mar naixia amb l’objectiu d’establir i exercir el dret marítim català i de les zones d’influència de la Corona d’Aragó, a fi de tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Arran d’això s’elabora el Llibre del Consolat de Mar, el codi de comerç marítim català que, en paraules d’especialistes com Jaume José Chiner Gimeno i Juan P. Galian Chacón, es mereix la “indiscutible consideració de màxima aportació de les terres de la Corona d’Aragó a la història del dret mundial”. Una obra que va tenir una repercussió importantíssima també fora de les fronteres catalanes, traduït a l’italià, el francès, l’holandès, l’anglès, l’alemany, entre d’altres. La seva vocació representativa dels interessos mercantils la va dur a defensar i governar amb encert el món dels nostres mercaders, tot procurant la superació dels entrebancs propis de l’activitat negocial. En definitiva, va contribuir a la formació d’un entorn favorable al progrés econòmic i social del nostre país.

Un projecte de passat, present i futur

El Consolat de Mar continua essent una institució viva i existent de la ciutat de Barcelona i del conjunt de Catalunya, per les seves funcions en el terreny de la mediació i l’arbitratge comercials, mercantils i empresarials. Des del nou Consell de Vint, encapçalat per l’advocat barceloní i Cònsol Major de la institució, Jordi Domingo, es vol donar un nou impuls a l’ens i fer-lo molt més proper, present i accessible al conjunt del teixit econòmic i comercial del país, i de la ciutadania en general.

Actualment, cada cop són més les empreses i negocis que opten pels serveis de la mediació i arbitratge del Consolat de Mar, com a eines eficaces de resolució dels conflictes, abans de recórrer al procediment judicial. De fet, el Consolat de Mar treballa a fons per implantar a casa nostra el que ja ha esdevingut el nou paradigma internacional de resolució alternativa dels conflictes: la mediació. Països com Austràlia, el Regne Unit o Itàlia, han fet avenços molt importants en els darrers temps, a fi de trobar opcions que evitin el procediment judicial tradicional. Un dels objectius del nou Consell de Vint del Consolat de Mar és d’acostar Catalunya a aquests estàndards internacionals.