Sala de premsa

Notes de premsa

El Baix Llobregat tanca el 2022 amb la xifra més alta de llocs de treball des del 2008

La comarca guanya gairebé un centenar d’empreses durant el quart trimestre en comparació al període anterior, però es registra un descens en termes anuals (-0,8%).

La desacceleració del creixement econòmic a Catalunya no va impedir que el Baix Llobregat tanqués el 2022 amb xifres històriques al seu mercat del treball. En concret, la comarca va assolir durant el quart trimestre la xifra més alta de llocs de treball des del 2008 i la segona millor marca d’afiliació segons residència padronal des del 2012. Paral·lelament, durant el quart trimestre del 2022 el teixit empresarial de la comarca ha experimentat un lleuger descens anual tot i haver crescut intertrimestralment.

Així s’extreu de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball al Baix Llobregat elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona i publicat per la Cambra territorial del Baix Llobregat.

Tots els grans sectors redueixen teixit empresarial

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca ha disminuït un 0,8% a finals de desembre del 2022 respecte a un any enrere, fins a les 20.913 empreses, a diferència del conjunt de Catalunya (+0,3%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior es registra un increment de 97 comptes de cotització a la comarca (+0,5%).

El teixit empresarial respecte a l’any anterior ha minvat a tots els sectors: un 1,4% a la indústria, un 0,8% a la construcció i un 0,7% als serveis. Segons la grandària, el nombre d’empreses només ha disminuït un 1,4% entre les microempreses (fins a 9 treballadors) —que representen el 79% del total— i a la resta ha augmentat, però amb diferents intensitats: un 1,2% entre les de 10 a 49 treballadors/es, un 4,6% entre les de 50 a 249 treballadors/es i un 5,1% entre les empreses de 250 i més treballadors/es.

Rècord d’afiliacions a la Seguretat Social

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha augmentat un 3,5% el 31 de desembre del 2022 respecte a un any enrere, fins als 344.555, la xifra més elevada des de 2008 (inici de la sèrie disponible)[1]. Aquest creixement és més notable que el registrat pel conjunt de Catalunya (2,7%) i supera amb escreix la xifra de llocs de treball registrada a la comarca el quart trimestre del 2019, abans de l’esclat de la crisi sanitària (+5%).

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement entre els assalariats/es (4,3%) fins a les 295.745 persones, mentre que el nombre d’autònoms/es ha disminuït (-0,8%) fins a les 48.810 persones.

Respecte a l’any anterior el nombre d’autònoms/es ha minvat a tots els grans sectors: un -2,8% a l’agricultura, un -2,2% a la indústria, un -1,2% a la construcció i un -0,5% als serveis. En canvi, el nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els grans sectors econòmics respecte a l’any anterior (excepte a l’agricultura que disminueix un 6,5%): un 4,8% als serveis, un 3,9% a la construcció i un 2,3% a la indústria.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, en línia amb l’evolució del nombre d’empreses, el nombre d’assalariats/es ha crescut a tots els trams analitzats, a excepció de les microempreses (-0,4%): un 1,4% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors/es), un 5,9% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors/es) i un 7,5% a les empreses grans (de 250 treballadors/es o més).

L’afiliació segons residència padronal alenteix el creixement

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/es han augmentat un 2,0% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 369.391 persones a finals de desembre de 2022, la segona xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible), només per darrere de la del mes anterior (370.547 persones). Tanmateix, es registra un cert alentiment del ritme de creixement anual respecte als mesos anteriors.

El creixement ha estat més intens entre les dones (2,5%) que entre els homes (1,6%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones compreses entre els 30 i 44 anys (-2,3%). Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 9,9% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 10,6% del total— enfront de l’1,2% dels afiliats/es de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 7% més) ja que alguns treballadors residents al Baix Llobregat es traslladen a una comarca diferent per treballar.

La taxa d’atur del Baix Llobregat, per sota de la catalana

Pel que fa a les xifres d’atur, el 2022 tanca amb 34.651 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca i esdevé el segon valor més baix des del juny del 2008, només per darrere del juny de 2022 (34.565 persones). Tot i que el ritme de descens en termes interanuals (-6,0%) es modera respecte als mesos anteriors al setembre, però és molt similar al registrat al conjunt de Catalunya (-6,2%).

La disminució anual és més notable entre els homes (-7,0%) que entre les dones (-5,3%). La reducció de l’atur per trams d’edat ha estat de l’1,3% entre les persones menors de 30 anys, el 9,6% entre les de 30 a 44 anys, el 10,9% entre les de 45 a 54 anys i el 0,7% entre les persones majors de 54 anys. Per últim, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, excepte als professionals científics i intel·lectuals, que augmenta en 63 persones, el 3,2%.

Finalment, la taxa d’atur registral se situa en el 8,6% el setembre, la xifra més baixa des del març del 2008, i vuit dècimes per sota a la registrada al conjunt de Catalunya (9,4%).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.