La Cambra de Barcelona celebra la sentència dictada pel Tribunal Suprem sobre les condicions per declarar les deduccions per R+D+i a l’Impost de Societats. En concret, l’alt tribunal reconeix la possibilitat de poder aplicar a l’autoliquidació de l’exercici en curs deduccions per R+D+i procedents d’exercicis anteriors.

La sentència del Suprem corregeix així un canvi de criteri  que es va produir de forma sobtada l’estiu del 2022, que establia que les deduccions per R+D+i només es podien aplicar a les autoliquidacions dels períodes en què es van generar, una mesura que, des del punt de vista de la Cambra, suposava un fre a la inversió en R+D+i, i per tant, a la innovació tecnològica i l’impuls de l’economia del coneixement.

De fet, la decisió del tribunal suposa retornar al criteri que s’aplicava històricament, és a dir, el reconeixement amb caràcter retroactiu de deduccions per R+D+i generades en exercicis anteriors (fins a 18 anys). El canvi de criteri del 2022, a més de modificar el període d’aplicació de les deduccions, establia un sistema de rectificacions que afegia més complexitat administrativa.

Tot plegat representava una mesura que clarament perjudicava les empreses innovadores, especialment les pimes que dediquen esforços i coneixements en la recerca de nous coneixements i capacitats ja que, a tall d’exemple, impedia agrupar despeses/inversions de projectes petits en projectes més grans que afavoreixin l’esforç de documentació i certificació d’aquests projectes.

A més, en cas de no poder aplicar la deducció, el canvi normatiu del 2022 es traduïa en una pèrdua de recursos per a les empreses per accedir a la innovació, que havien de buscar externament. I en cas que no disposessin d’aquesta possibilitat, ja fos per la via de la inversió o l’accés a crèdit, és possible que aquestes empreses optessin finalment per abandonar projectes d’R+D+I.

Manca seguretat jurídica per incentivar l’aposta pel coneixement

Cal recordar que la inversió en R+D+I és una palanca de transformació econòmica i progrés però a Catalunya es troba estancada. Segons dades recollides per la Cambra, Catalunya mostra una despesa en relació amb el seu PIB clarament inferior a la del nucli europeu (0,63% i 0,76% del PIB de mitjana, respectivament, entre el 2014 i el 2021). Així, per convergir amb la mitjana europea, Catalunya hauria d’invertir al voltant de 300 milions d’euros addicionals cada any.

La sentència, que obliga a recuperar el  criteri anterior, atorgarà més flexibilitat al sistema i recuperarà els avantatges que suposava poder aplicar deduccions generades en exercicis anteriors. Tanmateix, la Cambra també vol recordar que a l’Estat les deduccions en aquest àmbit no disposen d’un marc normatiu que estableixi unes normes clares i estables que puguin dotar de seguretat jurídica a un tema tan estratègic pel futur de la nostra indústria.

A això se li afegeixen altres esculls com la regla de tributació mínima del 15% en l’Impost sobre Societats per als contribuents amb un import net de xifra de negocis de 20 milions d’euros o superior i a grups que tributin en el règim de consolidació fiscal, amb independència de la seva xifra de negoci.