La despesa turística a Catalunya en el conjunt de l’any 2020 caurà un 79,2% amb una pèrdua de 25.505 milions d’euros en comparació amb l’any anterior, segons estimacions de la Cambra de Barcelona. Aquesta forta contracció farà que el pes de la despesa turística sobre el PIB passi del 12,9% (2019) al 3,1% enguany, un mínim històric.

El sector turístic viu amb incertesa el tancament del 2020. Els darrers mesos estan fortament condicionats per la capacitat de controlar la pandèmia, la manca de confiança dels turistes, les limitacions a la mobilitat, els tancaments (totals o parcials) de l’hostaleria i la cultura, i el deteriorament acumulat de la situació econòmica. A això s’hi suma l’endarreriment de l’inici de la temporada turística aquest any i els rebrots de finals de juliol que van truncar la recuperació del sector els mesos d’estiu, i que van deixar descensos força significatius tant en viatgers com en pernoctacions i llocs de treball, sobretot per part del mercat estranger (Taula 1).

Aquests descensos s’han traduït en una reducció de la despesa turística total (estrangera i domèstica) el primer semestre del 2020 del 85% i, per al segon semestre, la Cambra de Comerç de Barcelona ha estimat una caiguda del 71%. Malgrat que la despesa es va recuperar en certa mesura els mesos posteriors al confinament de la mà del mercat domèstic, l’arribada de la segona onada de la Covid-19, i les consegüents mesures per restringir la mobilitat i el tancament  parcial de l’activitat, apunten a caigudes de la despesa properes a les de la fase de desescalada.

Aproximadament el 70% de la caiguda del PIB d’aquest any s’explicarà pel sector turístic. Aquest càlcul s’estima a partir d’aplicar una reducció del 10% en la pèrdua de despesa turística, equivalent a les importacions, i considerant una caiguda prevista del PIB català per al 2020 del 12,7%, segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Congressos i turisme internacional

Segons les estimacions de despesa turística d’Exceltur per comunitats autònomes, Catalunya seria la segona comunitat més afectada només per darrere de les Illes Balears. Això s’explica tant per la forta dependència del litoral català al mercat turístic internacional com per l’afectació a la ciutat de Barcelona de la caiguda del turisme de negocis per la cancel·lació de fires i congressos.

Malgrat que els esdeveniments professionals estan cancel·lats fins a mitjans de gener com a mínim, hi ha previsió de celebrar l’ITWordEdu 2021 i el 3rd International Ebart Congress 2020 a mitjans de febrer amb més de 1.000 delegats. Així mateix, en aquest 2020 Barcelona ha estat seleccionada entre d’altres ciutats competidores per celebrar tres importants congressos el 2022 i el 2023 –ESC Congress (2022), UITP Global Transport Summit (2023), 36th ECNP Congress (2023)–, i ja hi ha 110 congressos més confirmats a la ciutat de Barcelona i l’entorn per als propers anys.

Per als propers mesos, no es preveu una reactivació del turisme internacional, ni professional ni d’oci, a la ciutat de Barcelona. Segons dades per principals mercats emissors –França, Regne Unit i Estats Units– la tendència de les cerques a Google de les paraules “visitar Barcelona” a la categoria viatges no es recupera (Gràfic 2). Després de la forta caiguda al març, l’interès per la ciutat s’ha mantingut en mínims històrics des de l’abril fins al 8 de novembre (darreres dades disponibles en el moment de fer la consulta), a excepció d’algun repunt al juliol entre les cerques fetes des del Regne Unit.

Aquesta tendència es veu clarament reforçada per la caiguda de les reserves futures de passatgers a l’Aeroport de Barcelona durant la temporada d’hivern, una evolució que és força generalitzada entre les principals ciutats europees. Barcelona registra la quarta major caiguda (-89,8%) per darrere de Praga, Roma i Milà en volum de reserves per al període novembre 2020-abril 2021 respecte als mateixos mesos del 2019 (Gràfic 3). Cal tenir present que aquestes xifres no impliquen descensos futurs dels passatgers d’aquestes magnituds.

La situació actual és de gran incertesa i, per tant, els viatgers prefereixen esperar a l’últim moment per fer la reserva. L’evolució els propers mesos dependrà del control de la pandèmia, dels requisits que s’estableixin per viatjar (quarantenes o proves PCR) i de la possibilitat d’establir corredors turístics segurs que donin confiança als viatgers. Tot i així, s’espera una recuperació lenta tant del nombre de vols com de passatgers. Segons la darrera estimació publicada per Eurocontrol, només es preveu la recuperació de vols el 2024 en cas de vacunació massiva el 2021.

A diferència de les reserves hoteleres internacionals, les domèstiques repunten la primera quinzena de novembre per primer cop des de mitjans d’agost, segons dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona a partir de les dades de The Hotels Network. Així doncs, una bona gestió dels contagis durant el mes de desembre i una relaxació de les restriccions podrien salvar en part la campanya de Nadal gràcies al visitants residents. Després del darrer mes i mig amb restriccions molt severes, és recomanable fer una desescalada amb les màximes mesures de control, però que permeti reprendre l’activitat dels sectors més afectats (hostaleria, cultura, oci, comerç i esport). També caldria pensar en ajudes i incentius per fomentar el consum, tal i com han implementat altres comunitats autònomes i països.

2021, l’any de la recuperació?

De cara al 2021, hi ha motius per l’optimisme segons s’ha notat a països asiàtics amb la pandèmia més controlada. Amb la reobertura del país, la confiança dels xinesos en els viatges nacionals ha augmentat un 60% respecte als nivells mínims d’aturada. És el que han anomenat tourism revenge: les ganes de viatjar dels consumidors s’han intensificat notablement després de mesos amb moltes limitacions a la mobilitat. S’ha observat una major preferència pels viatges flexibles, en tren o cotxe i per establiments amb altes garanties de neteja. Aquest fenomen podria arribar a Europa i els negocis del sector haurien de preveure com capturar aquesta demanda retinguda.