La Cambra demana al Govern de l’Estat un criteri de distribució just dels ajuts directes, que tingui en compte la diferent intensitat de les restriccions que s’han aplicat a les comunitats autònomes durant la segona i la tercera onada. Per això, considerem que un bon indicador seria el percentatge de treballadors en ERTO per comunitats autònomes. A finals de febrer, a Catalunya hi havia 190.902 persones en ERTO, el 25% del total de l’Estat excloent Balears i Canàries (771.175 treballadors). En canvi, la Comunitat de Madrid concentrava el 15% del total. 

La Cambra de Comerç de Barcelona reclama al Govern espanyol que del paquet d’ajudes directes de 5.000 milions d’euros aprovat pel Govern, que gestionaran les comunitats autònomes exceptuant Balears i Canàries (que tindran 2.000 euros d’ajuts directes), el 25% es destini a Catalunya, és a dir, 1.250 milions d’euros. Aquesta dada és el resultat d’aplicar el percentatge d’afectació dels ERTO a Catalunya respecte al total d’Espanya a 28 de febrer de 2020. L’Estat ha anunciat que utilitzarà el criteri de caiguda del PIB de les comunitats a final d’any per estimar el repartiment dels fons, però cal tenir en compte que durant els gairebé tres mesos que portem de 2021 les restriccions a Catalunya han continuat sent més estrictes que a la majoria de comunitats autònomes, i especialment que a la Comunitat de Madrid on pràcticament l’economia ha funcionat amb normalitat aquests darrers mesos.  

De fet, la xifra que calculem que hauria de rebre Catalunya està molt per sota del que reclamàvem inicialment quan es van anunciar els 11.000 M€ d’ajudes (aleshores vam reclamar el 23%, equivalent a 2.600 M€). Quan l’Estat va reduir la dotació a 7.000 M€, vam reclamar la part proporcional, equivalent a 1.600 M€). Ara amb aquests 5.000 finals, el que ens pertocaria serien 1250 M€, que seria només el 17.8% dels 7.000 ajuts directes anunciats fa uns dies, molt per sota del que hauria de ser.  

Addicionalment, demanem més agilitat al Govern de l’Estat per fer arribar aquests fons a les comunitats autònomes. El termini de 40 dies que s’ha donat és excessiu en un cotext de pandèmia, on cada dia tanquen empreses degut a la situació econòmica.  

Tot i que l’impacte de la Covid-19 ha estat global i ha afectat negativament a la major part del teixit productiu, l’economia catalana s’ha vist especialment perjudicada donat el pes econòmic de l’hostaleria, la restauració, el comerç i el transport. En aquest sentit, diversos estudis sectorials posen de relleu el gran impacte que ha tingut la pandèmia mitjançant el càlcul de les pèrdues en facturació i ocupació que han patit aquests sectors a Catalunya durant el 2020, així com les seves perspectives de cara el 2021.  

Concretament, l’Informe de Situació Empresarial del 4art Trimestre 2020 i perspectives 2021 de Barcelona Oberta mostra que el 68,6% de les empreses enquestades ha patit un descens de les vendes del 50% o més durant el 4T 2020 en comparació amb el mateix període del 2019. Segons dades de l’Ajutament de Barcelona, el volum de negoci del comerç minorista suposa uns 11.000 milions d’euros l’any, un terç del qual s’ubica al centre de la ciutat. Per tant, en termes absoluts, la pèrdua en facturació del comerç minorista al centre rondaria els 1.850 milions d’euros.  

Amb aquest descens del nivell d’activitat una proporció important d’empreses es veu obligada a operar en pèrdues per cobrir parcialment els seus costos fixos (lloguers, manteniment, crèdits, deute amb proveïdors, etc.). En aquest sentit, els resultats de l’informe posen de manifest que el 81% de les empreses ha rebut ajuts inferiors a 10.000€ des de l’inici de la pandèmia i, en canvi, les pèrdues han estat de més de 100.000€ pel 59% de les empreses. L’augment progressiu del deute empresarial, així com la persistència de les restriccions a l’activitat fa que moltes empreses es plantegin tancar definitivament durant el 2021. Segons l’enquesta de Barcelona Oberta, el 12,8% es plantejava tancar el seu negoci el mes de febrer, enfront al 10,3% del mes d’octubre de 2020. Fins i tot, en el conjunt de la restauració, un 15% ja hauria tancat i 25% diu que tindrà dificultats per aguantar quan els ERTO finalitzin i hagin de començar a tornar els crèdits ICO. 

Un altre dels sectors més afectats per la pandèmia ha estat el dels allotjaments. Un exemple il·lustratiu d’aquest impacte es recull en l’estudi Impacte Econòmic Covid-19 en empreses titulars o gestores d’instal·lacions juvenils a Catalunya1, que analitza les pèrdues econòmiques en aquests establiments a Catalunya i les seves previons pel 2021. En concret, l’estudi quantifica la caiguda del volum de negoci en 210 milions d’euros l’any 2020, fet que suposa un descens del 83% respecte a la facturació en un any normal. A més, com els ajuts estatals majoritàriament només han contribuït a reduir els costos fixos laborals (ERTOs), la forta caiguda de les vendes s’ha traduït en unes pèrdues acumulades de més de 50 milions d’euros només durant el 2020, el que equival a uns 10.000 euros mensuals de mitjana per a cadascuna de les entitats del sector. 

Addicionalment, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) xifra el descens de la facturació de les seves entitats associades en 60 milions d’euros l’any 2020, el que implica una contracció del 39,2% respecte el 2019. A més, la pèrdua de volum de negoci pel conjunt del sector cultural2 l’any 2020 ha estat de 1.091 milions d’euros en comparació amb el 2019 (un -24%), segons dades de la Conselleria de Cultura.   

A més, segons la Direcció General de Turisme i Comerç de la Cerdanya, el volum de negoci durant el 2020 ha caigut molt notablement, al ser una regió amb una forta dependència de la temporada d’esquí i les activitats econòmiques que en depenen (restauració, hostaleria, agències de viatges, lloguers i venda de materials, etc.). Pel conjunt de sectors, la caiguda total de facturació l’any 2020 va ser del 28,3% respecte l’any anterior, fet que es tradueix en una pèrdua de més de 13,7 milions d’euros respecte a la facturació del 2019. Addicionalment, cal remarcar la forta estacionalitat de l’activitat econòmica generada a la Cerdanya, especialment concentrada en els mesos d’hivern. En conseqüència, la facturació només en el mes de gener de 2021 pels sectors esmentats va caure un 87,1% respecte al mateix mes de 2020, el que suposa un descens de gairebé 4,6 milions d’euros. 

L’impacte de la Covid-19 sobre el sector de les fires i congressos també ha estat molt important atès que pràcticament no s’ha pogut celebrar cap esdeveniment des de l’inici de la pandèmia. El sector estima que la caiguda de la facturació el 2020 estaria al voltant dels 218 milions d’euros comptant només l’impacte directe, però hi ha molts altres sectors afectats indirectament com el transport, el càtering, les instal·lacions o l’audiovisual. 

En definitiva, aquesta nota posa en envidència que l’impacte de la pandèmia ha estat molt notable als sectors més estretament vinculats a la interacció social i la mobilitat, com ara el turisme, l’hostaleria, la cultura, el comerç o els esdeveniments. No obstant això, cal destacar que aquest document no preten ser exhaustiu i que, per tant, hi ha molts altres sectors econòmics que estan patint greument les conseqüències de la Covid-19. Però sí que donen un ordre de magnitud sobre les pèrdues ocasionades i la importància de que l’Estat distribueixi els fons d’acord amb aquestes pèrdues. Altres comunitats com Madrid no han patit restriccions tan severes i les conseqüències econòmiques tampoc seran tan elevades, fet que s’hauria de tenir en compte en la distribució del fons de 5.000 milions d’euros d’ajuts directes anunciat pel Govern de l’Estat.