Sala de premsa

Notes de premsa

L’aeroport de Barcelona manté la seva activitat de càrrega l’any 2023 a l’espera de recuperar rutes clau

L’aeroport de Barcelona va gestionar més de 156.000 tones de càrrega l’any 2023, un 64% de les quals van ser transportades en aeronaus de passatgers.

L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat va tancar l’any 2023 gestionant més de 156.000 tones de càrrega aèria, un volum molt similar al resultat de l’any anterior (+0,6%), tot i l’important retrocés en l’operativa d’ASL/Amazon, aerolínia líder en les mercaderies de l’aeroport l’any 2022.

A nivell global, Barcelona encara no ha assolit les xifres prèvies a la pandèmia, concretament, els resultats de 2023 se situen un 11,5% per sota respecte les dades registrades el 2019. Tot i la tornada a l’operativa de la major part de les rutes intercontinentals, el fet de no haver recuperat encara rutes importants per a la càrrega com Shanghai (PVG), Hong Kong (HKG) i Lima (LIM), així com altres factors externs (conflictes geopolítics, preus del carburant, etc.) que s’han produït en 2023, dificulta la recuperació d’aquesta activitat, no només per a Barcelona sinó a nivell global.

Aquesta és una de les conclusions de l’Observatori de la Càrrega Aèria que anualment edita la Cambra de Comerç de Barcelona conjuntament amb l’associació BCL (Barcelona-Catalunya Centre Logístic).

La major part de les mercaderies gestionades a l’aeroport durant el 2023 van ser transportades mitjançant aeronaus de passatge, és a dir, el denominat ‘belly cargo’ (64%). Per tant, el 36% restant ho va fer amb aeronaus purament cargueres (‘freighters’). La major part d’aquesta mercaderia transportada amb carguers va ser gestionada per aerolínies exprés/‘courier’ (DHL, UPS, FedEx). Aquest indicador està seguint una tendència a la baixa els darrers anys (el 2021 va arribar un pic del 51%), a causa de la recuperació dels vols de passatgers intercontinentals que ofereixen una gran capacitat de càrrega ‘belly’.

Segons dades d’Agència Tributària, durant el període gener-octubre 2023, les exportacions per via aèria a Catalunya van retrocedir un 18% respecte el mateix període de l’any anterior, al contrari que les importacions, que van créixer un 4%. A nivell sectorial, les mercaderies farmacèutiques i químiques van liderar les exportacions aèries, fruit del gran teixit industrial d’aquest sector existent a Catalunya.

Considerant els dos sentits (exportació i importació), els productes relacionats amb l’electrònica i la mecànica lideren el volum de tones globals per via aèria a Catalunya, principalment a causa del gran volum d’importacions realitzades (17.000 tn). Aquesta tipologia de productes va representar el 24% del total de mercaderia transportada amb mode aeri.

El sector moda/tèxtil queda en segon lloc d’aquest rànquing, un canvi de tendència significatiu, ja que aquest sector tradicionalment havia liderat aquest comparatiu sectorial els darrers anys. El tèxtil va representar el 20% del total de mercaderia transportada amb mode aeri a Catalunya en el període analitzat, seguit de la maquinària i metal·lúrgia (19%), productes farmacèutics i químics (18%) i alimentació (13%).

L’Observatori també ha inclòs un anàlisi sobre el valor de les mercaderies catalanes que són exportades/importades en mode aeri segons el sector. El sector que aporta més valor és el de productes farmacèutics i químics, que representa un promig 251 €/Kg en exportació i 136 €/Kg en importació. El segon sector, amb prou diferència respecte el primer, és el de maquinària i metal·lúrgia, que obté de promig 77 €/Kg per les exportacions i 40 €/Kg per les importacions. En general, de manera transversal a tots els sectors, el valor de les mercaderies exportades per via aèria és notablement superior al de les importades.

S’escurça la diferència entre la Xina i els Estats Units, com a principals mercats per a les mercaderies aèries de Catalunya

La Xina continua sent el primer mercat per a les exportacions i importacions catalanes per via aèria (15.000 tn), destacant especialment les importacions (12.000 tn). En aquest mateix flux, també destaca Alemanya com a segon mercat més importador (7.000 tn). En exportacions destaquen especialment els Estats Units (8.000 tn) i Mèxic (4.000 tn).

En el còmput global, és a dir, comptabilitzant els dos sentits, cal destacar que la diferència entre el primer (la Xina) i el segon (els Estats Units) s’ha estret notablement en els darrers anys postpandèmia. Mentre que el país asiàtic ha retrocedit un 41% respecte el 2019, els Estats Units han crescut un 24% respecte a aquest mateix període. Aquest fet ha resultat en uns volums prou similars entre tots dos mercats.

Aquestes dades i altres s’inclouen en el número 48 de l’Observatori de Tràfic Aeri de Barcelona.

L’Observatori de Tràfic Aeri de Barcelona és una publicació periòdica de la Cambra de Comerç de Barcelona que té per objectiu destacar les tendències rellevants del tràfic aeri de Barcelona i dirigida a tots aquells interessants en el desenvolupament aeroportuari. Enllaç a tots els observatoris.