Les Cambres de Comerç de Catalunya insten als partits polítics  a reformar i simplificar l’administració amb el propòsit de fer-la més eficient, àgil i professionalitzada en pro de l’activitat econòmica. En concret, consideren imprescindible reactivar l’avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública, amb el propòsit de seleccionar les persones directives en base als mèrits i les capacitats, així com elaborar un pla de transparència on es detalli el temps efectiu per resoldre en l’actualitat els permisos i autoritzacions que tenen a veure amb l’activitat econòmica i comprometre’s a reduir en un 50% els terminis i/o del nombre de tràmits.  

Aquestes propostes s’han exposat en un document lliurat als partits polítics en representació parlamentària que articula un conjunt de 62 objectius, 247 mesures i 12 prioritats que, segons les Cambres, caldrà desenvolupar durant la propera legislatura. Una anàlisi exhaustiva que és fruit del Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i de les principals demandes i reivindicacions de les Cambres de Comerç de Catalunya.  

En concret, el treball, que s’estructura al voltant de quatre grans eixos estratègics, estableix les principals línies d’actuació que haurien de regir l’acció política del futur Parlament i Govern de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc, les relatives al “Finançament, inversions i nou model productiu de Catalunya”. Les Cambres han treballat un seguit de propostes que tenen com a propòsit definir un nou marc de finançament que respecti els criteris d’ordinalitat i equitat, així com també exigeixen el compliment de les inversions previstes i estableixen mesures a aplicar per fer front als nous reptes digitals i mediambientals.  

En segon terme, les Cambres aposten perquè la nova legislatura centri els seus esforços en la “Simplificació administrativa i la reforma de l’administració”, entenent que una major eficiència dels poders públics es traduirà en un major creixement empresarial i, de retruc, en majors polítiques de benestar.  

En la tercera línia, se situa el “Territori i l’habitatge”, dos eixos que per les Cambres són complementaris, ja que per descentralitzar territorialment i vertebrar Catalunya en global és necessari aplicar una política d’habitatges efectiva en el conjunt del territori que contribueixi augmentar l’oferta en aquelles àrees tensionades i a incentivar la rehabilitació d’edificis.  

I en el darrer eix, es tracten els principals reptes immediats per la societat en un bloc que porta per títol “Polítiques de futur”. En concret, s’hi aborden mesures relatives a promocionar la Formació Professional per impulsar el talent a les noves necessitats empresarials, també estableixen mesures en pro de la igualtat de gènere i el lideratge femení, a més de la importància d’invertir en coneixement. En concret, les Cambres posen el focus en incrementar la inversió en R+D i en enfortir els ens universitaris, de recerca i d’innovació.   

Tot seguit, es detallen les 12 principals demandes que inclouen cadascun dels 4 blocs estratègics. 

Bloc 1 | Finançament, inversions i nou model productiu 

Objectiu 1. Millorar l’actual sistema de finançament territorial, tot garantint l’equitat i respectar el principi d’ordinalitat 

• Un model federal o un pacte fiscal asseguraria que el nou model de finançament fos transparent i eficient. Acompanyats d’un mecanisme de solidaritat, ambdós sistemes serien beneficiosos per a Catalunya i pel conjunt de les comunitats autònomes. El model federal redefiniria la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i inspecció de totes les comunitats. Un pacte fiscal també permetria avançar cap a un nou model més transparent i també asseguraria la suficiència financera de Catalunya.
   
• Cal assegurar que tots els ciutadans puguin rebre uns serveis públics bàsics similars amb independència del lloc on resideixen.
   
• S’ha de garantir que les comunitats que més aporten no perden posicions en el rànquing una vegada han operat els mecanismes de solidaritat.
   
• L’assignació dels recursos ha de tenir en compte les diferències en el cost de la vida entre territoris. 

Objectiu 2. Garantir un nivell d’inversions proporcional al potencial econòmic de Catalunya 

• Catalunya ha de rebre un volum d’inversions de l’Estat proporcional i adequat a les seves necessitats i al seu potencial econòmic, per tant, en consonància al seu pes en el PIB del conjunt de l’Estat.  

• Per assolir el 19% de la participació en la dotació d’infraestructures estatal en el període 2023-2040, Catalunya requereix una inversió bruta total de 50.915 MEUR per part del conjunt d’administracions i del sector privat (2.800 MEUR/any).  
• Cal posar en marxa de manera urgent i efectiva mecanismes que garanteixin la plena execució de les inversions pressupostades, tant a l’Estat com a la Generalitat.  
• Cal Incorporar el criteri d’equilibri territorial dins de Catalunya en la planificació de les inversions públiques. 

Objectiu 3. Transició ecològica: generalització de l’ús d’energies renovables i reducció de GEH i contaminants 

• Accelerar la tramitació (i arrencar la seva implementació amb urgència) del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), que ha d’ordenar el desplegament dels projectes d’energies renovables sobre el terreny, i que s’ha de construir sobre un consens entre tots els territoris, amb l’objectiu d’assolir el 50% de participació de les energies renovables en el sistema elèctric català, en l’horitzó 2030.1
   
• Accelerar les inversions previstes del PNIEC de 241 MMEUR per al període 2021-30, incorporant les inversions addicionals que es derivin de l’actualització en curs d’aquest pla (2023-2030).
   
• Establir una estructura, per exemple en la figura d’una Oficina de Transició Sostenible, per tal d’acompanyar al teixit econòmic i empresarial en l’aplicació de la creixent normativa europea i estatal en matèria de sostenibilitat que comença a implicar ara a un gran nombre d’empreses al llarg de tota la cadena de valor.
   
• Agilitzar els procediments administratius per facilitar la implementació de les energies renovables (eòlica i fotovoltaica), tot aprofitant la capil·laritat i el coneixement de les empreses que tenim les Cambres.
   
• Fomentar una xarxa de transport elèctric interconnectada amb la resta d’Europa, l’Aragó i les comunitats adjacents, que contempli en tots els casos la possibilitat d’intercanviar energia i reforçar el sistema elèctric.
   
• Invertir en les xarxes elèctriques intel·ligents (Smart grids) amb l’objectiu de millorar la seguretat i minimitzar les pèrdues d’energia que es produeixen en el procés de distribució del subministrament elèctric.
   
• Definir i posar en marxa incentius i certificacions que fomentin l’adopció de pràctiques de sostenibilitat i formació dels responsables en aquest àmbit (PIME).
   
• Executar la inversió necessària en transport públic col·lectiu per impulsar una xarxa jerarquitzada de serveis que eviti la congestió en hores punta, especialment a les zones urbanes.
   
• Accelerar la descarbonització del sistema de transports de passatgers (amb una especial focalització en el transport públic) i mercaderies, aprofitant els fons Next Generation EU.
   
• Aportar guia i suport al sector del transport per carretera de cara a la seva descarbonització (renovació de flotes amb vehicles elèctrics i/o amb combustibles no contaminants).
   
• Definir i implementar un model de pagament per ús a la xarxa viària amb objectiu finalista, que incorpori el criteri “qui usa i qui contamina paga”. 

Objectiu 4. Millorar la garantia d’abastament d’aigua i l’eficiència en el consum, amb mesures urgents en l’àmbit de l’oferta com de la demanda, per avançar en nou model hídric a Catalunya. 

• Executar abans de 2030 totes les actuacions de nou recurs de garantia hídrica i de millora de l’eficiència planificats per l’ACA, arrencant amb la màxima urgència les obres de les dessalinitzadores de Tordera II i Foix.
   
• Impulsar i coordinar totes les actuacions que són competència de consorcis, operadors i ajuntaments, dins l’àmbit de la millora de xarxes i de l’aportació de cabals addicionals i garantia de qualitat.
   
• Incrementar la resiliència hídrica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona replicant en el riu Besòs el circuit de regeneració i reutilització de l’aigua actualment en funcionament al riu Llobregat, amb les pertinents actuacions d’infraestructura (ampliació potabilitzadora, nova planta regeneradora).
   
• Desenvolupar un entorn normatiu i de regulació positiu, que estableixi obligatorietat i sancions a la vegada que doni cabuda a ajudes/compensacions a aquells que la compleixen.
   

• Guia i suport (incloent-hi compensacions i incentius) de l’Administració a tots els sectors productius (tant del sector primari com industrial) de manera diferenciada, per al foment de plans d’estalvi d’aigua.
   
• Posada en marxa d’un gran programa de R+D+I i digitalització, que permeti desenvolupar noves tecnologies aplicades a tota la cadena de valor de l’aigua i la posada en marxa de nous processos industrials per a l’estalvi d’aigua, especialment en el terreny de la reutilització.
   
• Coordinació i alineació dels diferents Departaments de l’Administració (Indústria, Acció Climàtica-ACA, Salut) i creació de protocols àgils per facilitar la posada en marxa dels nous processos per a l’estalvi d’aigua, especialment en la indústria.
   
• Plans d’actuació específics a nivell del consum residencial/comercial, amb el foment de la implantació de tecnologies (sistemes d’estalvi en aixetes, reguladors de pressió, aprofitament d’aigües grises, etc.). 

Objectiu 5. Impulsar la transició digital per construir una Catalunya virtual. 

Transició digital: Catalunya virtual. 

• Fer arribar la cobertura de xarxa 5G a tot el territori de Catalunya.
   
• Construir autovies digitals: extensió de la xarxa/corredor 5G, wifi 6 i xarxes per satèl·lit (tecnologia computacional).
   
• Extensió de la fibra òptica, equipaments i serveis digitals a tot el territori (capitals de comarca, poblacions i polígons).
   
• Impulsar els serveis digitals integrals (cloud computing, edge computing: adaptació oferta empresarial segons la demanda).
   
• Desenvolupar el marc normatiu en ciberseguretat i privacitat. 

Suport a un desplegament ètic de la Intel·ligència Artificial 

• Desplegar el marc normatiu i ètic específic per a l’ús de la IA a Catalunya, a partir de la legislació europea. Aquest marc ha de garantir la protecció dels drets humans, la privacitat, la transparència i el retiment de comptes en totes les aplicacions d’IA.
   
• Educació i formació: crear programes educatius i de formació per als professionals de la IA i la ciutadania en general. Això inclouria la sensibilització sobre els dilemes ètics associats amb la IA i la promoció de pràctiques responsables en el desenvolupament i ús de la tecnologia.
   
• Transparència i responsabilitat: promoure la transparència i la responsabilitat en els algorismes i sistemes d’IA, requerint la divulgació de les tècniques utilitzades i els possibles impactes socials i ètics. 

Accelerar la transició ecològica i la transformació digital de les empreses
 

• Cal augmentar el nombre d’empreses innovadores (25% a Catalunya enfront del 51% de la UEM entre el 2018 i el 2020).
   

• Fomentar, com va legislar el Parlament, tots els Digital Innovation Hubs, principalment els tinguin Segell d’Excel·lència EU, per facilitar la difusió tecnològica (digital) en el teixit productiu.
   
• Crear un fons d’inversió publicoprivat estructurat per projectes amb impacte social i/o ambiental positiu.
   
• Treballar amb missions estratègiques i macroprojectes tractors (exemples: zero emissions transport públic, ciutats referents en mobilitat elèctrica, etc.).
   
• Promoure els nous mecanismes de col·laboració europea (aliances, partenariats, corredors d’innovació, etc.) per desenvolupar grans projectes estratègics en el marc del Next Generation UE.
   
• Promoció d’incentius fiscals per incentivar la inversió privada. 

Objectiu 6. Desenvolupar ecosistemes d’innovació local amb vocació global. El capital per invertir en startups el 2022 a Catalunya va ser de 1.600 MEUR, lluny dels 5.400 MEUR de Berlin.   

• Identificar i desenvolupar ecosistemes científics i empresarials al voltant de tecnologies en les quals Catalunya disposa de capacitats i recursos (TIC, biotecnologia, salut digital, energies renovables, supercomputació, impressió 3D, fintechs i neobanks, etc.).
   
• Dissenyar un programa públic ambiciós de suport a les startups tecnològiques, reforçant els mecanismes de col·laboració i el seu finançament.
   
• Elaborar un mapa de projectes en R+D existents per tal que el sector privat el conegui i, d’aquesta manera, es promogui la col·laboració entre centres de recerca i empreses per innovar.
   
• Crear un sistema d’incentius als investigadors perquè actuïn com a emprenedors. 

Bloc 2 | Simplificació administrativa i la reforma de l’administració 

Objectiu 7. Reforma de l’administració pública: impulsada al màxim nivell polític i amb un ampli consens polític, amb l’objectiu de què sigui més eficient, àgil i efectiva i que ajudi a l’activitat econòmica en lloc d’obstaculitzar-la.  

• Crear un òrgan col·legiat d’avaluació, seguiment del desenvolupament i grau d’implementació de les mesures de reforma de les administracions catalanes que s’impulsin des del Govern de la Generalitat, sota la tutela de Presidència i amb participació d’entitats de la societat civil, entre elles les cambres de comerç. Aquest òrgan hauria de publicar un informe semestral d’execució de les mesures.
   
• Presentar un pla de transparència dels terminis en els quals les administracions catalanes resolen efectivament en l’actualitat els permisos i autoritzacions que tenen a veure amb l’activitat econòmica i amb la prestació de serveis públics finalistes en general. Aquest pla també ha d’incloure un compromís de reducció del 50% dels terminis i/o del nombre de tràmits, i l’obligació que prèviament a l’aprovació de qualsevol normativa que afecti permisos, autoritzacions i prestacions finalistes, s’avaluïn els tràmits en termes de cost per al sector públic i privat, per tal de minimitzar-ne aquest cost.
   
• Millorar el procés de contractació pública amb procediments més àgils, que permetin mantenir un equilibri entre els criteris de qualitat i els econòmics.
   
• Reactivar l’avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública. La selecció de directius s’ha de fer sota criteris de mèrit i capacitat per cercar el millor talent del servei públic i del sector privat, mitjançant procediments públics que garanteixin la concurrència.
   
• Simplificar abans de digitalitzar. Els excessius tràmits i burocràcia ofeguen a les empreses, sobretot les mitjanes, petites i autònoms. Perquè la digitalització vagi acompanyada d’un augment de l’eficiència cal primer dissenyar processos administratius que assoleixin els seus objectius minimitzant intervencions, costos de transacció i impactes sobre els seus destinataris per, a continuació, emprar la tecnologia més idònia disponible.
   
• L’Administració té l’obligació de ser transparent, oberta i fer retiment de comptes de la seva gestió. Per això, cal impulsar l’avaluació periòdica del retiment de comptes (accountability) com un dret de la ciutadania a saber què s’ha fet i els resultats assolits, així com els no assolits i la seva justificació.
   
• Reforçar el model d’agències públiques amb agilitat de gestió i naturalesa mixta publicoprivada, però evitant duplicitats i triplicitats per l’excessiu ventall d’administracions si no es defineix clarament el paper i competències de cadascuna. 

Bloc 3 | Territori i habitatge 

Objectiu 8. Descentralització i vertebració del territori, des d’una visió metropolitana i de país 

• Definició i desenvolupament d’un Model Aeroportuari català, arrencant d’un nucli Barcelona-Reus-Girona, tenint en compte l’ampliació de la pista mar i l’execució de la terminal satèl·lit a l’Aeroport de Barcelona per incrementar la seva connectivitat de llarg radi; i el desenvolupament dels Aeroports de Reus i Girona per al tràfic intraeuropeu, a partir de connexions ferroviàries eficaces amb Barcelona.
   
• Noves connexions transversals ferroviàries per facilitar la cohesió territorial i la connectivitat de xarxes, molt especialment la línia orbital ferroviària (a impulsar en el marc de l’actualització del Pla de Rodalies 2020-2030) i l’Eix Transversal Ferroviari (que cal reactivar i incorporar a planificació).
   
• Millora del conjunt del sistema de transport públic, integrant tots els modes, amb l’execució completa, dins dels terminis previstos, del Pla de Rodalies 2020-2030 i de totes les actuacions previstes en el PDI 2021-2030, reforçant els serveis ferroviaris especialment en les capçaleres de les línies de Rodalies (Vic, Igualada, Manresa) i en l’àmbit dels serveis regionals de passatgers (considerant de forma integrada totes les xarxes i operadors) i ampliant i reforçant la xarxa d’autobusos interurbans, especialment en la segona corona metropolitana.
   
• Segregar els serveis de mercaderies de passatgers al llarg de la connexió ferroviària en ample internacional de l’encara pendent i imprescindible Corredor Mediterrani, implantant de forma progressiva l’ample internacional a la línia convencional a Portbou; executant i posant en servei amb la màxima urgència la connexió en ample internacional amb el Port de Tarragona; i arribant a una conclusió definitiva per al traçat d’una nova línia per l’interior de Tarragona.
   
• Garantir una capacitat i funcionalitat de la xarxa viària adequades a la demanda i a la funcionalitat territorial, executant l’Autovia Orbital B-40 fins Granollers; executant desdoblaments pendents (Autovia A-27; C-55 entre Manresa i Castellbell i el Villar; la C-37 Alcover-Valls); i també aquelles actuacions de millora o ampliació de capacitat amb molt retard acumulat (Eix Pirinenc, A-2 Igualada-Martorell, Eix de Comiols, C-13 Tèrmens-Balaguer, C-12 Amposta-Lleida…).
   
• Nous accessos terrestres als Ports de Barcelona i Tarragona, nodes fonamentals del tercer hub logístic més important de tota la UE, que requereixen de forma urgent una dotació viària i ferroviària adequada al seu tràfic creixent i a les seves estratègies de posicionament en el tràfic de mercaderies internacionals. 

Objectiu 9. Un gran pacte per afrontar els reptes preocupants del mercat de l’habitatge 

Augmentar l’oferta disponible d’habitatge de lloguer  

• Augmentar la inversió en la compra o la construcció de nous habitatges amb actualització dels plans urbanístics per a augmentar el sòl disponible dedicat a la construcció de nous habitatges.
   
• Simplificar i agilitzar els procediments de tramitació de llicències d’obra nova, permetent una resposta més àgil de l’oferta a les condicions del mercat.
   
• Mobilitzar sòl públic i privat existent, en especial per a la construcció d’habitatge social, una pràctica que no s’ha consolidat a Catalunya. Aconseguir que l’habitatge de lloguer públic arribi al 15% del parc total.
   
• Impulsar la col·laboració publicoprivada, assegurant una rendibilitat suficientment atractiva a l’inversor privat.
   
• Bonificacions fiscals addicionals a aquells propietaris que lloguin a un preu inferior al de mercat. Alternativament, l’administració pot llogar habitatges i destinar-los a lloguer social.
   
• Potenciar polítiques que millorin les competències dels treballadors d’acord amb les necessitats del sector (com ara la formació professional).
   
• Aprofitar l’impuls dels fons NGEU per a la rehabilitació d’habitatges, en especial aquells habitatges amb unes condicions d’habitabilitat més deteriorades.
   
• Major seguretat jurídica davant l’ocupació il·legal d’habitatges, en especial quan s’incompleixen les condicions d’arrendament, per poder recuperar la propietat en un termini raonable.
   
• Incentius fiscals per a la reforma d’habitatges que estiguin en règim de lloguer per una millor adequació i manteniment del parc d’habitatge.  

Major esforç pressupostari destinat a polítiques de despesa social d’habitatge  

• Fins que les mesures estructurals d’augment de l’oferta d’habitatge no es materialitzin, cal augmentar la despesa social en polítiques d’habitatge per convergir amb el nucli europeu.
   
• En primera instància, la despesa ha d’anar dirigida a esmorteir l’esforç que han de realitzar les llars més vulnerables (ex: llars en situació d’emergència).  

Polítiques per afavorir una menor pressió poblacional als grans nuclis urbans  

• Impulsar una xarxa de transport més integrada i multimodal que permeti una connectivitat més ràpida i previsible entre les zones perifèriques i rurals amb els nuclis urbans.  

• Desenvolupar nous plans urbanístics que millorin i ampliïn els serveis socials existents a les zones rurals (escoles, atenció mèdica, biblioteques, connectivitat, etc.). 

Rehabilitació i millora de la sostenibilitat energètica dels habitatges  

• Incrementar fins al 95% el percentatge d’habitatges amb certificació energètica C o superior.
   
• Agilitzar les llicències d’obres per facilitar la construcció d’habitatges que compleixin amb els requisits d’eficiència energètica establerts per les autoritats.
   
• Incentivar econòmicament l’ús de tecnologies de construcció sostenibles i les rehabilitacions que comportin una millora de l’eficiència energètica.  

• Industrialitzar i digitalitzar el sector per reduir temps en el procés de construcció i millorar-ne la productivitat.
   
• Adaptar la formació professional i el contingut acadèmic dels graus i màsters universitaris per incorporar els nous reptes del sector (condicionants de la sostenibilitat en la construcció, eines digitals, energia, etc.). 

Bloc 4 | Polítiques de futur 

Objectiu 10. Donar més prestigi a la formació professional, millorar el seu encaix amb el món empresarial i augmentar el nombre de graduats. El percentatge d’alumnes d’FP de segon cicle sobre el total d’alumnes a Catalunya es va situar en el 34,5% l’any 2021, molt per sota encara de la mitjana de la UE (48,7%).  

• Dignificar la Formació Professional des d’un punt de vista curricular i avançar en la implementació de la Formació Professional dual, un model que permetrà cobrir les necessitats de personal de les empreses i alhora facilitarà la incorporació dels joves al mercat laboral, tot tendint gradualment al model: 1er.: contracte laboral empresa– estudiant, 2n. Estructuració formació dual necessària, 3er. assistència al centres de formació professional compartida amb el treball.
   
• Crear incentius econòmics i programes de suport, com per exemple tutories compartides, entre empreses per facilitar que les pimes puguin acollir estudiants en pràctiques.
   
• Adaptació continua i àgil de l’oferta formativa i curricular d’FP a les necessitats del mercat laboral amb una detecció precoç de capacitats i coneixements demandats.
   
• Garantir la qualitat de la formació professional mitjançant un sistema d’avaluació intern i extern, i dotant d’autonomia als directors dels centres.  

Objectiu 11. Promoció del talent femení i assoliment de la plena igualtat entre homes i dones  

• Augmentar la despesa pública en prestacions a famílies i foment de la igualtat fins a igualar-la a la mitjana de la UE-28. Això implica, entre altres mesures, ampliar la universalització i gratuïtat de l’escola bressol 0-3 anys i crear una prestació universal per fill a càrrec.
   
• El Govern ha de fer seguiment de les auditories salarials que han de realitzar les empreses i promoure el compliment de la llei que obliga a les empreses de 50 treballadors o més a tenir un pla d’igualtat (dotant de més recursos el seu registre, aplicació i seguiment).
   
• Promoure l’horari laboral europeu i una adaptació horària per sectors segons les necessitats de l’activitat, així com promoure la jornada intensiva i la flexibilitat laboral horària a les empreses.
   
• Revalorar els llocs de treball en els sectors més feminitzats i trencar amb la segregació horitzontal. Cal més inversió en els sectors sanitari, educatiu, de serveis personals i de cures, per reduir la bretxa en sous i condicions de treball que separa aquests sectors d’altres més masculinitzats, com la indústria i la tecnologia. Al mateix temps, cal promoure les vocacions STEM entre les noies ja des de l’escola primària.
   
• Paritat en alts càrrecs i llocs directius de les entitats del sector públic de la Generalitat, tal com estableix la Llei d’Igualtat efectiva entre homes i dones a Catalunya de 2015. Demanem que la paritat en alts càrrecs i direccions se segueixi aplicant en el nou Govern que resulti de les eleccions del 12-M i que es continuï lluitant contra el sostre de vidre i contra la temporalitat en la funció pública, que afecta en major mesura a les dones. 

Objectiu 12. Catalunya, societat (líder) del coneixement amb impacte en l’activitat econòmica. La despesa R+D el 2022 a Catalunya és l’1,9% del PIB enfront del 2,3% de la UEM. L’objectiu és que arribi al 3,0% del PIB el 2030 (2% el sector privat i 1% el sector públic).  

• Situar a l’empresa en el centre de les polítiques d’innovació. Per això, proposem destinar un mínim del 30% de la despesa pública en R+D+I a incentivar la innovació empresarial. Catalunya ha de passar de tenir una inversió en R+D privada de 3.022 MEUR el 2022 (1,1% PIB) a 5.390 MEUR (objectiu del 2%). 
• Executar amb diligència i eficiència els Fons Next Generation, que representen una oportunitat única per impulsar la innovació, la sostenibilitat i la transformació del model productiu. Cal tenir en compte que el termini finalitzarà a finals de 2026, per tant, encara hi ha temps per abordar inversions estratègiques per al país. 
• Cal impulsar grans projectes tractors de R+D que permetin millorar la competitivitat de les nostres empreses, implicant tota la cadena de valor des de les grans a les petites.  
• Cal una aposta decidida per possibilitar que complementàriament al disseny, una de les plantes de semiconductors europees derivades de la European Chips Act s’implanti a Catalunya. 

[1] S’ha de tenir present que, entre els anys 2017 i 2023, si bé a l’Estat espanyol s’ha passat d’un 32,3% a un 50,3% en el pes de les renovables sobre la generació elèctrica, Catalunya s’ha quedat estancada, mantenint en el mateix període un pes de renovables al voltant del 16%. En termes de potència instal·lada la situació és la mateixa, amb Catalunya estancada al voltant del 30% de potència elèctrica coberta per fonts renovables i, en canvi, Espanya presentant una evolució del 45,4% l’any 2015 al 61,2% l’any 2023.