Sala de premsa

Notes de premsa

Nou màxim històric de llocs de treball al Maresme amb més de 145.200 afiliacions al tercer trimestre

La comarca expandeix la xifra de petites empreses (+3,9%), mitjanes empreses (+4,7%) i grans empreses (+13,8%) respecte al mateix període de l’any anterior.

El Maresme va tancar el tercer trimestre amb més de 145.200 afiliacions a la Seguretat Social, la xifra més elevada des del 2008. Un resultat que ja supera amb escreix el registre anterior a la pandèmia i que demostra el dinamisme del mercat del treball. El teixit empresarial ha avançat de manera més moderada, amb 12.115 comptes de cotització.

Així es constata en el darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona al Maresme. Un estudi que també analitza l’evolució dels afiliats/es/ades i l’atur mensual.

La comarca guanya 15 empreses més respecte a l’any anterior

El nombre d’empreses (comptes de cotització) al Maresme ha augmentat un 0,1% a finals de setembre del 2023 respecte a un any enrere (15 empreses més), fins a les 12.115 empreses, una evolució menys intensa a la registrada pel conjunt de Catalunya (0,8%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior es registra una disminució del 0,8% a la comarca (103 empreses menys).

Per sectors, el teixit empresarial ha crescut lleugerament respecte a l’any anterior als serveis i a la construcció (0,2% i 0,1%, respectivament), s’ha mantingut a l’agricultura i ha disminuït un 0,6% a la indústria.

Segons la grandària, el nombre d’empreses ha minvat un 0,6% a les microempreses (fins a 9 treballadors) —que representen el 84,8% del total—, mentre que a la resta de trams s’ha incrementat amb més intensitat a mesura que augmenta la dimensió: un 3,9% a les petites empreses (de 10 a 49 treballadors), un 4,7% a les mitjanes (de 50 a 249 treballadors i un 13,8% a les empreses grans (de 250 i més treballadors).

El treball assalariat impulsa les noves afiliacions del trimestre

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha crescut un 3,4% a 30 de setembre del 2023 en termes anuals, fins als 145.255, la xifra més elevada des del 2008 (inici de la sèrie disponible)[1]. Un creixement lleugerament menys notable al del conjunt de Catalunya (3,6%).

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement anual del nombre d’afiliacions més intens entre els assalariats/es (4,3%) que entre els autònoms/es (0,4%), en línia amb el que ha succeït al conjunt de Catalunya (un +4,2% assalariats i un +0,9% autònoms). En total, al tancament del tercer trimestre el Maresme compta amb 111.435 persones assalariades i 33.820 autònomes.

Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es només ha augmentat als serveis (+1,1%) i a la resta ha minvat: un 3,8% a l’agricultura, un 1,9% a la indústria i un 0,9% a la construcció; mentre que el nombre d’assalariats/es ha augmentat a tots els sectors: un 4,9% als serveis, un 3,8% a la construcció i un 1,4% a la indústria.

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es ha crescut a tots el trams i amb més intensitat a mesura que augmenta la dimensió, en línia amb l’evolució del teixit empresarial: un 0,1% a les microempreses, un 2,6% a les petites, un 5,5% a les empreses mitjanes i un 9,8% entre les empreses grans.

Més de 56.000 persones es traslladen fora del Maresme per treballar

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/es/es han augmentat un 2,8% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 201.670 persones a finals de setembre del 2023, la tercera xifra més elevada des del 2012 (inici sèrie disponible), només per darrere de les dades de juny i juliol del 2023.

El creixement ha estat més notable entre les dones (3,4%) que els homes (2,3%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys (-1,3%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 9,9% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 12,4% del total—, enfront de l’1,9% dels afiliats/es de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 39% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents al Maresme es traslladen a una comarca diferent per treballar.

La dada d’atur de setembre, la més baixa per a aquest mes des del 2007

Pel que fa a les xifres d’atur, el setembre del 2023 tanca amb gairebé 20.600 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca i esdevé el valor més baix per aquest mes des del 2007. En termes interanuals, l’atur es redueix un 6,7%, una disminució superior a la registrada al conjunt de Catalunya (-5,3%).

La disminució anual ha esta similar entre els homes i les dones (-7,3% i -6,4%, respectivament). Per edat, l’atur ha disminuït a tots els trams entre l’1,3% a les persones de 55 anys o més i l’11,3% a les persones de 30 a 44 anys. Per últim, el nombre d’aturats/es descendeix a tots els grups analitzats, excepte entre els directors i gerents (19 persones més). Destaca, en termes absoluts, la disminució de les persones aturades a les ocupacions elementals (-489 persones) i entre els treballadors de restauració, personals i venedors (-440 persones).

La taxa d’atur registral se situa en el 9,3% al setembre, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008 (inici sèrie disponible), però quatre dècimes per sobre a la registrada al conjunt de Catalunya (8,9%).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.