El Berguedà ha tancat el segon trimestre de l’any amb 11.700 llocs de treball , la segona xifra més elevada per aquest mes des del 2009. En paral·lel, el mercat del treball de la comarca continua expandint-se també pel que fa a l’afiliació segons residència padronal, que amb 16.250 persones a finals de juny de 2023, representa la xifra més elevada des del 2012.

Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra territorial del Berguedà, que també analitza el comportament que ha tingut del teixit empresarial, en termes de comptes de cotització, i el resum mensual de l’atur registrat.

La indústria, l’únic sector que augmenta en comptes de cotització

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca ha disminuït un -2% a finals de juny del 2023 respecte a un any enrere, fins a les 1.224 empreses; aquesta evolució és de signe contrari a la registrada pel conjunt de Catalunya (+0,3%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior es registra un lleuger augment de 9 comptes de cotització (+0,7%) a la comarca.

Per sectors, el teixit empresarial només ha augmentat respecte a l’any anterior a la indústria (+2,7%) i ha minvat a la resta: un 2,8% a la agricultura i al serveis, i un 1,6% a la construcció. Segons la grandària, el nombre d’empreses només ha disminuït entre les microempreses (fins a 9 treballadors) —que representen el 85,5% del total— un 3,0%, s’ha mantingut a les grans empreses (de 250 i més treballadors) i ha augmentat un 17,6% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i un 2,7% a les petites (de 10 a 49 treballadors).

Més assalariats/ades i menys autònoms/es

Els llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca han disminuït un 0,9% el 30 de juny de 2023 respecte a un any enrere, fins a les 11.705, la segona xifra més elevada per aquest mes des de 2009 (inici de la sèrie disponible)[1], només per darrere de la dada de 2022 (11.810 afiliacions). Aquesta evolució és contrària a la registrada al conjunt de Catalunya (2,8%).

Segons el tipus de règim d’afiliació, el nombre de llocs de treball descendeix un 1,1% entre els assalariats i un 0,3% entre els autònoms/es, evolució oposada a la del conjunt de Catalunya (+3,3% els assalariats i +0,1% els autònoms).

Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es disminueix a tots els sectors respecte a l’any anterior, a excepció de la construcció que augmenta un 0,9%. El nombre d’assalariats/ades ha minvat als serveis i a l’agricultura (-2,4% i -3,2%, respectivament), i ha augmentat a la construcció i a la indústria (+ 3,1% i +1,3%, respectivament).

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/ades ha crescut anualment entre les empreses petites i les mitjanes, un 0,3% i un 17,1%, respectivament; mentre que ha disminuït entre les microempreses i les grans empreses, un 2,3% i un 21,6%, respectivament.

Les dones lideren el creixement en afiliacions

Pel que fa a la residència padronal de l’afiliat/da, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/ades han augmentat un 2,1% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 16.250 persones a finals de juny del 2023, la xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible). Aquesta evolució és lleugerament menys intensa que la registrada pel conjunt de Catalunya (2,8%).

Per sexe, el creixement ha estat lleugerament més notable entre les dones que els homes (un 2,6% i un 1,8%, respectivament). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, excepte entre les de 30 i 44 anys (-1,2%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement anual relatiu del 14,2% entre les persones de nacionalitat estrangera —que representen el 9,7% del total—, en front de l’1,0% dels afiliats de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 39% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors residents al Berguedà es traslladen a una comarca diferent per treballar. En concret, l’estudi quantifica que prop de 4.500 berguedans i berguedanes s’han de desplaçar fora de la comarca exercir les seves activitats.

La taxa d’atur, en mínims històrics

Pel que fa a les xifres d’atur, el juny del 2023 tanca amb 1.650 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca i esdevé la segona xifra més baixa des del febrer 2008 (només per darrera de la dada de l’abril 2023). Respecte a l’any anterior, el ritme de descens s’ha anat moderat progressivament fins al 4,7% al juny, percentatge 2,2 punts menys que al conjunt de Catalunya (-2,5%).

Per sexe, la reducció anual és més elevada entre els homes (-6,9%) que entre les dones (-3,2%). Per grans grups d’edat, l’atur ha disminuït a tots els trams analitzats —excepte entre els més grans (de 55 anys i més), +1,1%. Per últim, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, en major o menor mesura, excepte entre els treballadors d’activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres (+27,6%, vuit persones més). En termes absoluts destaca la disminució de 38 persones entre les ocupacions elementals.

La taxa d’atur registral se situa en el 9,2% el juny, la xifra més baixa des del 2008 (inici de la sèrie disponible), i sis dècimes per sota a la registrada al conjunt de Catalunya (8,8%).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.