El gran dinamisme del mercat del treball que experimenta Catalunya també es fa notar al Garraf, que ha tancat el segon trimestre de l’any amb un total de 38.020 llocs de treball. Es tracta de la segona xifra més elevada des del setembre 2008 (només per darrere de la dada de juny 2018)^[1] i representa un increment del 5,6% respecte a un any enrere. L’afiliació segons residència padronal, paral·lelament, ha acomiadat el trimestre amb xifres rècord.

Així es conclou en l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del Garraf que publica trimestralment la Cambra del Garraf i elabora el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, i que analitza també l’evolució del teixit empresarial i l’atur a la comarca.

El teixit empresarial continua la senda del creixement

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca ha crescut un 1,2% a finals de juny del 2022 respecte al mateix període de l’any anterior, fins a les 4.116 empreses. Aquesta evolució és la mateixa que la registrada pel conjunt de Catalunya. Així mateix, en comparació al trimestre anterior (març del 2022) al Garraf s’ha registrat un increment de 120 comptes de cotització (+3%).

Les empreses mitjanes, les que més llocs de treball incrementen

Durant el segon trimestre els llocs de treball al Garraf han crescut un 5,6% respecte a un any enrere, un augment més intens que el registrat al conjunt de Catalunya, que ha estat del 4,2%.

Segons el tipus de règim d’afiliació, a finals de juny la comarca compta amb 26.750 persones assalariades, un 7,3% més interanual, i 11.270 persones autònomes, un 2% més. En aquest sentit, cal apuntar que la xifra d’assalariats és la segona més alta registrada mai des del setembre2008.

Per grans sectors econòmics, el nombre d’assalariats/es ha augmentat un 10,1% a la indústria i un 3,7% a la construcció, mentre que s’ha reduït un 5,5% a la indústria. El nombre d’autònoms/es ha crescut a la indústria i als serveis (un 3,5% i 2,4%, respectivament), mentre que a la construcció s’ha reduït lleugerament (-0,7%).

Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/es ha disminuït un 20,6% entre les empreses grans (de 250 treballadors o més), mentre que a la resta dels trams analitzats ha crescut amb més intensitat a mesura que augmenta la grandària de l’empresa. A tall d’exemple, el creixement ha estat del 1% a les microempreses (fins a 9 treballadors), un 8,4% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors) i un 25,7% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors).

Xifres rècord d’afiliats segons residència padronal

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat/ada, en lloc de la seu de l’empresa, han augmentat un 3,8% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 65.425 persones a finals de juny de 2022. Es tracta de la xifra més elevada des del 2012 per al Garraf (inici de la sèrie disponible).

El creixement ha estat més elevat entre les dones (4,7%) que entre els homes (3,0%) i s’ha registrat un augment a tots els grans grups d’edat excepte entre les persones d’entre 30 i 44 anys (-0,8%). Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 10,4% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera, que representen el 14,3% del total, enfront del 2,8% dels de nacionalitat espanyola.

Respecte als nivells previs a la pandèmia (juny 2019), el nombre d’afiliats ha augmentat en tots els col·lectius analitzats, excepte entre les persones de 30 a 44 anys que encara no han assolit nivells previs a la crisi (-6,4% menys). Finalment, si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és molt superior en el segon cas (un 72% més). El motiu de la diferència és que molts professionals residents al Garraf es traslladen a una comarca diferent per treballar.

L’atur continua un altre mes en descens a la comarca

El Garraf ha acabat el segon trimestre amb 7.367 persones a l’atur, la xifra més baixa des del setembre del 2008. En termes interanuals, el nombre d’aturats/es registren un de descens del 22,2%, una disminució lleugerament menys intensa a la registrada al conjunt de Catalunya (-24,2%).

La reducció anual ha estat lleugerament més pronunciada entre els homes que entre les dones (-23,7% i -21,0%, respectivament). La disminució de l’atur per trams d’edat ha estat menys intensa a mesura que augmentava el grup d’edat, del -44,8% de les persones més joves (menors de 30 anys) al -7,3% de les persones de 55 anys o més.

Per acabar, l’atur descendeix a tots els tipus d’ocupació, però destaca la caiguda en termes relatius i absoluts dels treballadors de restauració, personals i venedors (un -25,9% i -678 aturats/es).

L’estimació de la taxa d’atur registral se situa en l’11,5% el juny, la segona xifra més baixa des del juny 2008 (només la taxa del juny de 2019 és menor, un 11,3%).

[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.